Crònica

El diàleg arrenca sense objectius immediats després d'una dècada de ruptura

L'Estat i la Generalitat es reuneixen a la Moncloa sense ordre del dia tancat i amb posicions divergents en qüestions de fons; les dues parts assumeixen que el procés serà costerut i tenyit pel clima electoral

per Oriol March , 25 de febrer de 2020 a les 19:30 |
Quim Torra i Pere Aragonès, aquest dimarts al Palau de la Generalitat | Govern
La sentència contra l'Estatut. La negativa al pacte fiscal. El 9-N. El referèndum de l'1-O. La declaració d'independència fallida. L'exili i la presó. La intervenció de les institucions catalanes. El judici al Tribunal Suprem. La condemna per sedició contra els líders del procés. Més enllà d'un ordre del dia concret -encara pendent de perfilar-se-, aquestes són les qüestions de fons que apareixeran damunt la taula de diàleg que arrenca dimecres, a les 16.30 hores, a la Moncloa. Un mecanisme nou, fruit de la negociació per la investidura de Pedro Sánchez protagonitzada pel PSOE i ERC, que neix amarat del clima electoral i de les desconfiances mútues.

"Avançar és començar". La frase és de Carmen Calvo, vicepresidenta del govern espanyol, i serveix per il·lustrar quin és el context en el qual arrenca la taula. L'aspiració de generar una nova etapa no passa per objectius concrets en el curt termini -les posicions són diametralment oposades, d'entrada-, sinó per propiciar un clima propici a la negociació. Un canvi que es va assajar a Pedralbes i que, entre la pressió al carrer de la dreta i el tacticisme de Sánchez, no va tenir continuïtat. Més aviat el contrari.


Les delegacions estaran liderades pel cap de files del PSOE i Quim Torra, els dos presidents, que han tingut una relació cíclica. Sánchez, en campanya, el va tractar amb una certa suficiència, menystenint-lo i rebutjant les trucades sistemàtiques de Palau per abordar la crisi oberta al carrer per la sentència del Tribunal Suprem. El president català, que des del fracàs de la negociació pel relator posterior a la trobada de Pedralbes ha desconfiat de la voluntat real del PSOE de dialogar, es posa al capdavant d'una negociació en la recta final del seu mandat, perquè anunciarà la data de les eleccions catalanes d'aquí a tan sols unes setmanes, quan s'hagin aprovat els pressupostos.


El clima electoral tenyeix de dalt a baix la taula, integrada per setze representants i amb voluntat de continuïtat sovintejada per resoldre el conflicte polític. L'ordre del dia encara no està tancat -hi ha temps per als contactes fins que arrenqui la trobada-, i la Generalitat aspira a "encarar" un calendari, tal com ha assenyalat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu. "El millor ordre del dia és seure, escoltar-nos, saber quines són les posicions que no ens uneixen però sí buscar les que ens poden unir i les que ens han d'unir", ha reflexionat Calvo només uns minuts després, un cop acabada la reunió del consell de ministres.

El to de la Moncloa és conciliador, i els missatges es concentren en resoldre un conflicte "actiu des de fa massa temps" a través de l'anomenada "agenda del retrobament". Aquest és el concepte que Sánchez va posar en circulació el 6 de febrer, quan es va reunir amb Torra a Palau, però topa amb les demandes de la part catalana. Són quatre: exercici de l'autodeterminació, llei d'amnistia, mediador internacional i reconeixement dels presos i dels exiliats -a qui es volia asseure a la mesa- com a interlocutors. "És obvi que de dimecres no en sortirà cap acord", sostenen fonts governamentals. Es tracta, sostenen, d'arrencar el diàleg, plantejar el que s'ha acordat en les reunions de les últimes setmanes i posar el termòmetre a la voluntat real de negociar de la Moncloa.



No és casual, en aquest sentit, que la part catalana parli de "mesa de negociació", perquè s'hi vol acordar un referèndum i, també, la fi de la repressió. "El camí no serà fàcil", ha assenyalat María Jesús Montero, nova portaveu de la Moncloa i també integrant de la taula de diàleg. No ho serà perquè, a banda de les eleccions catalanes -omnipresents en qualsevol decisió que es prengui-, l'escenari pressupostari a Madrid també forma part del terreny de joc. Sánchez aspira a tenir el suport d'ERC -ha tornat a insistir en la qüestió aquesta tarda al Senat, en sessió de control-, però els republicans no podran negociar si la mesa de negociació no dona fruits palpables.

Torra, portaveu inicial

Un cop acabi la trobada, que té hora d'inici però no d'acabada, l'encarregat de comparèixer a la Moncloa serà el president de la Generalitat, que la trepitjarà per segona vegada. La primera va ser el 9 de juliol del 2018, quan portava tan sols uns mesos en el càrrec i va visitar Sánchez, que tot just era a la Moncloa des de feia unes setmanes. L'equip del president acostuma a recordar que, en aquell moment, el líder del PSOE ja li va reconèixer l'existència d'un "conflicte polític". Després va mutar en "crisi de convivència" -sobretot en campanya- i ara ha tornat a la definició inicial.

Torra, que plantejarà l'autodeterminació, l'amnistia i el mediador, compareixerà a la Moncloa quan acabi la trobada entre delegacions

El president viatjarà a mig matí cap a Madrid -a les 9 té una visita al Barcelona Supercomputing Center- i l'endemà, dijous, té una visita especialment simbòlica a Lisboa, capital de Portugal, on inaugurarà una de les delegacions combatudes per Josep Borrell mentre era ministre d'Exteriors. Abans, això sí, compareixerà des de la Moncloa per informar del contingut de la primera reunió del diàleg. Ho farà des de l'edifici governamental i no des de la delegació de l'executiu català a Madrid, a l'estil del que va fer Sánchez el 6 de febrer quan va reunir-se amb Torra a Palau.

Una composició amb missatge

El president i el vicepresident Pere Aragonès només assistiran a les sessions inicials i en aquelles on s'esperi la signatura d'un acord, però en la resta de trobades delegaran en els altres representants designats. Són tres de Junts per Catalunya (JxCat) i tres d'ERC. En el cas dels republicans, els escollits són el conseller Alfred Bosch, que també lidera la part catalana de la comissió bilateral, i els diputats Marta Vilalta i Josep Maria Jové, que ja van negociar la investidura de Sánchez. Pel que fa a JxCat, els designats són el conseller Jordi Puigneró, la diputada Elsa Artadi i Josep Rius, excap de gabinet de Carles Puigdemont i també de Torra en els compassos inicials del seu mandat.

Són tres noms d'estricta obediència a l'expresident de la Generalitat, que podrà monitoritzar el diàleg en plena precampanya electoral. Puigneró és el nom més vinculat al seu entorn que apareix en les travesses per ser el candidat efectiu a les eleccions -Damià Calvet ha quedat fora del diàleg, un gest que no ha passat desapercebut-, mentre que Artadi i Rius formen part del seu nucli dur. La primera reunió de la taula de diàleg se celebra tres dies abans del gran acte a Perpinyà del Consell per la República, amb Puigdemont com a protagonista i Artur Mas assegut a primera fila.


Per la part espanyola, els escollits que acompanyen Sánchez són Montero, Calvo, Pablo Iglesias, José Luis Ábalos, Salvador Illa -del PSC-, Manuel Castells -dels comuns- i Carolina Darias. En la part catalana hi ha dirigents de fora del Govern -tot i que, inicialment, Torra només volia que la mesa fos entre executius-, mentre que a l'espanyola només hi ha integrants del consell de ministres. Setze persones que, després d'una dècada de ruptura, tenen l'encàrrec de buscar vies per resoldre un conflicte enquistat i del qual no s'espera desenllaç en el curt termini.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació