CRÒNICA

El dia que al Parlament van comparèixer «els que manen de debò»

Els màxims responsables de CaixaBank i Banc Sabadell asseguren que l'Estat no els va pressionar i que van decidir el canvi de seus per evitar el "pànic financer"

per Joan Serra Carné / Pep Martí , Parlament de Catalunya, 25 de febrer de 2020 a les 19:46 |
Isidre Fainé al Parlament. | ACN
Els màxims responsables de CaixaBank i Banc Sabadell han comparegut aquest dimarts al Parlament, a la comissió d'investigació del 155, per explicar l'actuació de les dues entitats durant l'octubre del 2017. El president de CaixaBank, Jordi Gual, acompanyat d'Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària la Caixa, d'una banda, i Josep Oliu, del Sabadell, de l'altra, han fet un relat calcat del que va passar aquella tardor. Ni pressions polítiques de l'Estat ni retirada de fons públics. La decisió de traslladar les seus fora de Catalunya va ser fruit de raons tècniques, tot i que sí que hi va influir la situació política.

Hi havia expectació pel que dirien els representants de la cúpula bancària catalana. Abans de l'inici de la sessió, Carles Riera, diputat de la CUP, ha fet un pronòstic: "Per una vegada, vindran al Parlament els qui manen de debò". Poca broma. El cert és que els diputats han fet la seva feina i han plantejat, això sí, de manera molt curosa, les grans preguntes que tothom esperava. Hi va haver pressions polítiques sobre els bancs? Va trucar el rei? Quan tornaran a Catalunya?


El discurs de Banc Sabadell i CaixaBank ha estat coincident. Gual, Fainé i Oliu han explicat que la primera setmana d'octubre va ser molt dura i van haver d'afrontar una sortida de fons molt greu. Van ser 7.000 milions d'euros en el cas de CaixaBank i 4.600 milions, a Banc Sabadell. En tots dos casos, es va tractar d'una sortida de fons privats. La de fons públics va ser irrellevant, segons el relat esgrimit en seu parlamentària.


Jordi Gual ha assegurat que els dies que van seguir a l'1-O van ser "clarament excepcionals". "La nostra missió fonamental era protegir els accionistes, des dels petits als inversors internacionals, els llocs de treball i els estalvis dels nostres 15 milions de clients", ha explicat. "La sensació de no saber què passaria l'endemà va ser generalitzada", ha recalcat.


El rei no va trucar

A preguntes dels diputats -no hi eren els representants de Ciutadans, PSC i PP-, els dirigents bancaris han hagut de donar detalls sobre la interlocució d'aquells dies amb el govern espanyol. Gual ha assegurat que l'actuació de CaixaBank va obeir al risc que s'estengués un "pànic financer", que és el pitjor que pot patir un banc: la sensació d'inseguretat, sigui aquesta real o no. Ha negat que l'entitat hagués participat en cap "conxorxa". Per part d'Oliu, ha volgut ser també emfàtic: "No vaig rebre cap pressió ni de la
Corona ni del govern espanyol".  

Josep Oliu ha estat més explícit sobre com Banc Sabadell va anar seguint la situació des d'abans de l'1-O. Des del setembre havia anat creixent el neguit, que es va incrementar a partir de l'1 d'octubre. S'havia constituït un comitè de crisi per seguir tots els moviments de fons que s'anaven produint. Després del 2 d'octubre, la llum d'avís va passar de groga a vermella. El 4 d'octubre, el comitè de crisi va elevar l'alarma i va considerar que hi havia un risc greu. Oliu va convocar el consell d'administració pel 5 d'octubre per decidir el trasllat. 

El 4 d'octubre, el comitè de crisi del Sabadell va elevar el senyal d'alerta davant la sortida de fons i Oliu va convocar el consell d'administració

El diputat de la CUP Carles Riera no ha deixat passar l'ocasió d'escometre contra el règim del 78, que segons ell es va fer ben visible aquella tardor. N'ha parlat en totes les seves intervencions, sense que els al·ludits se'n fessin ressò. Finalment, ha preguntat a Gual pel respecte que té l'entitat que presideix pels drets civils i democràtics del poble, a banda de l'afany que ha demostrat per defensar el fons dels clients. Gual ha respost que CaixaBank respecta profundament "els drets democràtics i l'ordre legal vigent". 

Orobitg i el pols pel comunicat de la CECA

A la comissió del 155 s'ha viscut un pols entre el diputat Jordi Orobitg, d'ERC, que amb guant de seda ha fet preguntes crítiques, i Isidre Fainé entorn el comunicat conjunt de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), que presideix Fainé, i de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) donant suport a l'aplicació del 155. Fainé s'ha resistit a respondre a la pregunta i finalment, a insistències d'Orobitg, ha dit que "a mi cap govern espanyol m'ha influït" i que a la CECA "estan molt contents que sigui president", però sense entrar en el fons del que li preguntaven. 

    
També ha estat molt insistent la diputada de Junts per Catalunya Gemma Geis, qui ha reclamat si els bancs havien exigit a l'executiu espanyol el decret llei per facilitar el trasllat de seus. Ha arribat a esmentar el llibre de memòries de Mariano Rajoy, on l'expresident explica que el ministre De Guindos li diu que CaixaBank li ha demanat que facilités el trasllat de la seva seu. Geis ha citat fins i tot la pàgina del llibre (la 347), on Rajoy diu: "Vam atendre la seva petició". Gual ha respost reconeixent que van demanar que es facilités el canvi de seus. 

Gestos, salutacions i mirades

La compareixença dels responsables bancaris a la comissió parlamentària ha estat un intercanvi dialèctic interessant, amb formes acurades i cordials, malgrat que ha tingut elements de duel entre uns diputats que volien saber i uns caps financers el més austers possibles a l'hora de donar dades concretes.   

La referència que ha fet la diputada Gemma Geis al decret llei del govern Rajoy com a "decret Fainé" ha fet que el president de la Fundació Bancària clavés la seva mirada en ella

Hi ha hagut també intercanvi de mirades i gestos curiosos. Com quan Carles Riera s'ha referit a la compareixença dels caps de Banc Sabadell i CaixaBank com "els que manen de debò". La referència ha sorprès Oliu, que ha fet una ganyota escèptica. Quan després ho ha repetit davant Gual i Fainé, mentre el primer ha continuat prenent les seves notes, Fainé ha clavat la mirada en el dirigent cupaire sense mostrar el que pensava.   

La diputada Gemma Geis ha recordat com es va anomenar el decret llei del govern, el "decret Fainé", i ha fet que el president de la Fundació Bancària, que estava prenent unes notes, aixequés de sobte la mirada i fixés els ulls en la parlamentària. Fainé s'ha acomiadat dels diputats. De Riera, amb un copet al braç; i, d'Orobitg, amb un altre al clatell.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació