Procés català

La cúpula de CaixaBank, al Parlament: «Estem molt bé a la seu de València»

Isidre Fainé i Jordi Gual exposen al Parlament que no van rebre pressions de l'Estat per traslladar el domicili social i neguen també la retirada de fons públics

per Joan Serra Carné / Pep Martí , Parlament de Catalunya, 25 de febrer de 2020 a les 15:02 |
Jordi Gual i Isidre Fainé, a la comissió del 155 del Parlament | ACN
Era una compareixença esperada: els màxims responsables de CaixaBank i Banc Sabadell, les dues principals entitats bancàries de Catalunya, explicant a la comissió del 155 del Parlament els motius que els van empènyer a canviar la seu social de les seves companyies l'octubre del 2017. Isidre Fainé, màxim responsable de la Fundació La Caixa, i Jordi Gual, president de CaixaBank, han esquivat els aspectes nuclears, de caràcter polític, del trasllat de la seu a València. Sí que han recordat que, en el moment àlgid del procés, els seus clients tenien "por". "Som tan catalans com ho érem abans", ha dit Fainé per justificar el paper que van adoptar. Sobre un possible retorn de la seu social, Gual ha estat explícit: "Estem molt bé a la seu de València".

La cúpula de CaixaBank ha detallat en una setmana d'octubre -els dies més crítics, segons el relat exposat- van sortir 7.000 milions de la seva entitat. "La situació s'havia de tallar en sec. Havíem d'actuar radicalment", ha recordat el president de CaixaBank. Com havia fet abans Josep Oliu en seu parlamentària, Gual ha insistit que la sortida de dipòsits va ser privada i ha recalcat que la fuita de recursos públics no va ser rellevant, i ni molt menys massiva. "Ho dic clar i català", ha subratllat davant les informacions periodístiques que havien apuntat en sentit contrari, com la del diari Ara, i l'estudi del Col·legi d'Economistes. "Vam fer el que havíem de fer", ha afirmat per defensar-se.


El president de CaixaBank ha apuntat que, amb la convocatòria d'eleccions dictada per Mariano Rajoy per al 21 de desembre del 2017 -que va implicar la suspensió de les institucions catalanes-, es va recuperar l'estabilitat. L'estabilitat econòmica, ha puntualitzat el testimoni de la comissió. "En cap moment vam rebre cap tipus de pressió política", ha recalcat, en referència als poders de l'Estat, i al paper que va jugar la Casa Reial i la Moncloa.

Gual ha assegurat que les circumstàncies que es van viure a partir de l'1-O van ser "clarament excepcionals" respecte a la percepció sobre la seguretat jurídica. "La nostra missió fonamental era protegir els accionistes, des dels petits als inversors internacionals, els llocs de treball i els estalvis dels nostres 15 milions de clients", ha dit "La sensació de no saber què passaria l'endemà va ser generalitzada", ha recalcat.



El màxim executiu de CaixaBank ha afirmat que el 155 va ser un esdeveniment que no van poder controlar i que no va modificar la interlocució de l'entitat amb els poders públics, perquè es feia amb els funcionaris. Va suposar, ha dit Gual, un "enduriment en la intervenció dels comptes" i en el control que ja es feia des del 2015. CaixaBank va ajudar en aquest context a fer que els pagaments es fessin amb la major rapidesa possible, ha insistit el president de CaixaBank.


Gual ha manifestat, a una pregunta de Carles Riera sobre l'actitud del banc sobre els drets democràtics i els drets civils dels ciutadans, que CaixaBank respecta "els drets democràtics i  l'ordre legal vigent". Al llarg del procés, l'entitat ha mantingut una actitud de respecte envers les institucions: "No ens posem en política ni intervenim en cap agenda política ni formem part de cap conxorxa". Ha desmentit que hagin comès cap externalitat negativa, som un exemple d'actuació en el sentit contrari", ha dit responent el diputat de la CUP.   

Fainé: "No dono cap ordre"

Fainé, màxim responsable de la Fundació La Caixa, ha intervingut abans que el president de CaixaBank. Ha esquivat qualsevol referència al trasllat de la seu social de l'entitat de Barcelona a València i ha insistit en la separació de les seves funcions i les de Gual. "No dono cap ordre sobre el que han de fer", ha arribat a afirmar en seu parlamentària. "Des que me n'he anat del banc, no he tornat", ha reblat.

Fainé ha demanat sentir-se "orgullosos de tenir aquest banc", perquè Caixabank, ha dit, "ajuda a resoldre els problemes de la societat" per via de la seva Obra Social, que s'ha entretingut a descriure, amb partides econòmiques incloses. Ha recalcat que la Fundació La Caixa destina anualment 215 milions a accions amb accent social. Fainé ha afirmat que l'obra social de la Caixa és la més important que es fa Europa: "No hem oblidat els nostres deures". "Per nosaltres, els nostres estalvis són sagrats", ha reblat. "La nostra preocupació és que el nostre país, Catalunya, sigui capdavanter com ho ha estat sempre". 

El moment més tens per a Fainé ha estat quan la diputada Gemma Geis, de Junts per Catalunya (JxCat), ha definit el decret del govern espanyol per aixoplugar el canvi de seus de companyies com a decret Fainé. Geis s'ha preguntat si hi havia un "estat major del 155", una expressió rebuda amb fredor pels representants de CaixaBank. Al seu torn, Jordi Orobitg (ERC), ha exposat als testimonis de la comissió que resulta "inversemblant" que no van tinguessin interlocució amb el govern espanyol. "No som tontos", ha arribat a afirmat el diputat republicà.

El diputat Joan Orobitg, d'ERC, ha preguntat a Fainé pel comunicat conjunt de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), que presideix Fainé, i de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) donant suport a l'aplicació del 155. Fainé ha defugit tant com ha pogut respondre a aquesta pregunta i finalment, a insistències d'Orobitg, ha dit que "a mi cap govern espanyol m'ha influït" i que a la CECA "estan molt contents que sigui president".  

Oliu: "Cap pressió ni de la Corona ni del govern espanyol"

Josep Oliu, president del Banc Sabadell, ha estat el primer a teixir relat davant els diputats. Oliu, que ha fet una intervenció inicial d'escassos minuts i després ha respost les preguntes dels diputats, ha afirmat de forma taxativa -i en dues ocasions- que l'entitat bancària que presideix no va rebre pressions ni de la Casa Reial ni de la Moncloa per traslladar la seu: "No vaig rebre cap pressió ni de la Corona ni del govern espanyol".

Mesurant cadascuna de les paraules i sense respondre totes les preguntes, el president del Banc Sabadell ha argumentat que la "inquietud" i la "incertesa" general que vivia Catalunya durant els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre va obligar la seva entitat a "prendre una decisió", que ha qualificat de "purament tècnica" i com un exercici de "responsabilitat". "Vaig lamentar la decisió, però no va ser precipitada ni gratuïta", ha afegit.
 

Josep Oliu, president del Banc Sabadell, a la comissió del 155 al Parlament Foto: ACN


En el relat de com va actuar el Banc Sabadell en els primers dies de l'octubre del 2017, Oliu ha detallat que la primera setmana d'aquell mes la seva entitat va veure com marxaven 4.600 milions en dipòsits. "El saldo retirat del sector públic durant la setmana crítica va ser zero", ha puntualitzat. Així ho ha detallat en seu parlamentària, conscient que el paper de l'Estat en la retirada de fons de bancs catalans ha estat documentada.

Oliu no ha volgut detallar quins clients públics van treure fons durant l'octubre del 2017. El compareixent ha exposat que, dels 4.600 milions retirats de dipòsits privats, un 57% procedien de Catalunya i el 43% del conjunt de l'Estat. "Les pèrdues no van venir del sector públic sinó del sector privat", ha dit Oliu. Des de feia dos anys, el Sabadell tenia estudiada la possibilitat que es produís un escenari d'incertesa. "La inseguretat jurídica sol produir moviments de diners", ha asseverat. 


El president del Banc Sabadell ha exposat que, abans que el consell d'administració de l'entitat prengués la decisió de traslladat la seu a Alacant, ho va comunicar a Oriol Junqueras, en aquell moment vicepresident del Govern. També en tindria coneixement Carles Puigdemont. Un cop executada, Oliu ha dit que ho va fer saber també a Carme Forcadell, presidenta del Parlament, i Luis de Guindos, ministre d'Economia. El banquer, que també va trucar el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu (BCE), ha dit que no va tenir coneixement prèviament de l'elaboració del decret llei del govern espanyol que va emparar el trasllat de seus fora de Catalunya. Oliu ha insistit en què la decisió de trasllat va obeir "únicament i exclusiva" a aquesta situació i es va aconseguir "estabilitzar" la situació. 

Oliu ha exposat que de no adoptar la decisió de marxar, la situació hagués estat insostenible. I ha incidit en el fet que això va passar amb els bancs a seu a Catalunya. Ha subratllat que va ser una deicsió molt dolorosa. Sobre un possible retorn del Sabadell, Oliu ha dit que calen motivacions importants per un retorn i que encara no es donen les circumstàncies per fer-ho possible. Sobre un futur polític sobiranista i el paper que adoptaria l'entitat, Oliu ha recordat que l'entitat té una llarga història i que "s'adaptaria depenent d'unes noves circumstàncies". 

Els diputats pregunten sobre les pressions 

Les preguntes sobre les raons del trasllat de la seu s'han anat acumulant. Lucas Ferro, dels comuns, ha preguntat al màxim responsable del Banc Sabadell sobre els motius veritables del trasllat de la  seu social, qüestionant que es degués només a raons tècniques, com havia afirmat Oliu en l'inici de la seva intervenció. 

Carles Riera, de la CUP, s'ha referit al fet que, segons ells, avui compareixerien al Parlament "els qui manen de debò". Riera s'ha referit al poder econòmic i bancari, que "mata vides", i ha defensat que estigui sotmès al poder polític. "L'octubre del 2017 vam aprendre algunes coses més" sobre el poder de la banca, assegurant que "els bancs no van ser neutrals" en aquella crisi. S'ha preguntat pels efectes que podia haver tingut el missatge del rei el 3 d'octubre. Uns dies, segons Riera, en què "es va veure configurat el règim del 78". I ha preguntat directament si el Banc Sabadell havia actuat per pressions del rei.       

Jordi Orobitg, en nom d'ERC, ha insistit sobre l'existència o no de pressions dels poders institucionals de l'Estat, i ha preguntat sobre la possible reversió de la decisió de traslladar la seu i un retorn a Catalunya. Orobitg també ha preguntat sobre si s'havia produït una sensible retirada de fons en aquells dies, que ha afirmat que "està documentada periodísticament". També ha interpel·lat Oliu sobre les possibles pressions directes per part de la Casa Reial.    

Gemma Geis, de Junts per Catalunya (JxCat), s'ha referit al decret llei del govern espanyol per facilitar el canvi de seus, decret llei que ha qualificat de "polític" i no pas tècnic. Geis ha qüestionat els beneficis del canvi de seu, que ha titllat de "canvi de seu fake". Ha preguntat si aquest decret es mantindrà vigent i n'ha reclamat la seva derogació.    

Els fets d'octubre

Els primers dies d'octubre van ser trepidants i envoltats d'una forta tensió política, en un marc d'incertesa sobre què passaria un cop concretat el referèndum. El discurs de Felip VI el 3 d'octubre va deixar clar que la cúspide de l'Estat optava per una via de duresa i repressió davant el repte sobiranista, i que no hi hauria marge per concessions o sortides dialogades. El govern espanyol va jugar a fons totes les cartes i, el divendres 5 d'octubre, el consell de ministres va aprovar per via d'urgència un decret llei per facilitar els tràmits perquè les empreses que volguessin poguessin traslladar les seves seus.


El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar que el decret es va fer per atendre la petició de grans grups empresarials. Amb la mesura adoptada, un consell d'administració podia adoptar la decisió de trasllat sense passar per la junta d'accionistes, en cas que els estatuts de l'entitat ho exigissin. Aquest era el cas de CaixaBank. Però de seguida es va veure que la banca no era neutral davant el conflicte polític. En plena campanya de les eleccions plebiscitàries del 2015, ja van fer un comunicat per alertar que podria marxar de Catalunya en cas d'independència. Primaven l'estabilitat.

Degoteig de trasllats

El 6 d'octubre del 2017, cinc dies després del referèndum, CaixaBank va decidir el trasllat. La nova seu es va establir a València, on continua en aquests moments i on s'hi presenten periòdicament els resultats. Des de la direcció de l'entitat bancària es va explicar que es tractava d'una decisió "tècnica", davant la intranquil·litat dels clients i que la seva prioritat era protegir els accionistes, clients i treballadors, i "salvaguardar la seguretat jurídica" que garantiria la seva actuació.  

El 24 d'octubre del 2017, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va explicar, ja a València, que amb aquesta decisió s'havia aturat una fuga de capitals, i va insistir en el caràcter indefinit de la decisió de canviar de seu. Gortázar va negar rotundament que la decisió hagués estat fruit de cap tipus de pressió política, i va insistir en què no es tractava d'una decisió adoptada per cap sentiment d'estar en una situació d'urgència o d'emergència. Es dona el cas que Gas Natural, empresa presidida en aquell moment per Isidre Fainé, va prendre també la decisió de traslladar la seva seu a Madrid.

Banc Sabadell, el primer

El consell d'administració del Banc Sabadell, presidit per Oliu, va decidir el 5 d'octubre de 2017 el trasllat de la seva seu, que es va establir a Alacant. L'explicació era similar a la de CaixaBank. L'entitat, que va fer de llebre, va assegurar que la seva liquiditat no es va veure afectada aquells dies, però que "la volatilitat experimentada en les darreres sessions borsàries" va decidir adoptar la decisió de canviar de seu. Oliu ha defensat sempre la decisió, que de moment no es preveu revertir.

La decisió del trasllat de seus de bancs i grans empreses va desfermar crítiques àmplies des de sectors diversos. Mentre el Govern apuntava cap a pressions del poder polític -que van arribar fins i tot des de la Casa Reial, com va ser el cas de Seat-, l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) va titllar la decisió de ser "arbitrària, unilateral i polítics", assegurant que els trasllats estaven generant alarma social injustificada. La Intersindical-CSC es va afegir també a les crítiques, tot lamentant alhora l'actitud comprensiva dels sindicats majoritaris. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació