Procés català

Oliu sosté que la decisió de traslladar la seu del Banc Sabadell el 2017 va ser «purament tècnica»

En una breu intervenció inicial a la comissió del 155 al Parlament, nega les "raons polítiques" del canvi i defineix el moment àlgid del procés com una etapa "convulsa de la història de Catalunya

per Joan Serra Carné / Pep Martí , Parlament de Catalunya, 25 de febrer de 2020 a les 12:32 |
Josep Oliu, president del Banc Sabadell, a la comissió del 155 al Parlament | Joan Serra Carné
Era una compareixença esperada: els màxims responsables de CaixaBank i Banc Sabadell, les dues principals entitats bancàries de Catalunya, explicant a la comissió del 155 del Parlament els motius que els van empènyer a canviar la seu social de les seves companyies l'octubre del 2017. Josep Oliu, president del Banc Sabadell, ha estat el primer a teixir relat davant els diputats. Oliu, que ha fet una intervenció inicial d'escassos minuts, ha afirmat que la decisió de traslladar la seu de Sabadell a Alacant va ser "purament tècnica" i no va respondre a "raons polítiques".

El president del Banc Sabadell ha argumentat que la "inquietud" i la "incertesa" general que vivia el país va obligar la seva entitat a "prendre una decisió". Oliu ha definit l'octubre del 2017 com una etapa "convulsa de la història de Catalunya".


Els diputats pregunten sobre les pressions 

Les preguntes sobre les raons del trasllat de la seu s'han anat acumulant. Lucas Ferro, dels comuns, ha preguntat al màxim responsable del Banc Sabadell sobre els motius veritables del trasllat de la  seu social, qüestionant que es degués només a raons tècniques, com havia afirmat Oliu en l'inici de la seva intervenció. 


Carles Riera, de la CUP, s'ha referit al fet que, segons ells, avui compareixerien al Parlament "els qui manen de debò". Riera s'ha referit al poder econòmic i bancari, que "mata vides", i ha defensat que estigui sotmès al poder polític. "L'octubre del 2017 vam aprendre algunes coses més" sobre el poder de la banca, assegurant que "els bancs no van ser neutrals" en aquella crisi. S'ha preguntat pels efectes que podia haver tingut el missatge del rei el 3 d'octubre. Uns dies, segons Riera, en què "es va veure configurat el règim del 78". I ha preguntat directament si el Banc Sabadell havia actuat per pressions del rei.       


Jordi Orobitg, en nom d'ERC, ha insistit sobre l'existència o no de pressions dels poders institucionals de l'Estat, i ha preguntat sobre la possible reversió de la decisió de traslladar la seu i un retorn a Catalunya. Orobitg també ha preguntat sobre si s'havia produït una sensible retirada de fons en aquells dies, que ha afirmat que "està documentada periodísticament". També ha interpel·lat Oliu sobre les possibles pressions directes per part de la Casa Reial.    

Gemma Geis, de Junts per Catalunya, s'ha referit al decret llei del govern espanyol per facilitar el canvi de seus, decret llei que ha qualificat de "polític" i no pas tècnic. Geis ha qüestionat els beneficis del canvi de seu, que ha titllat de "canvi de seu fake". Ha preguntat si aquest decret es mantindrà vigent i n'ha reclamat la seva derogació.    

Els fets d'octubre

Els primers dies d'octubre van ser trepidants i envoltats d'una forta tensió política, en un marc d'incertesa sobre què passaria un cop concretat el referèndum. El discurs de Felip VI el 3 d'octubre va deixar clar que la cúspide de l'Estat optava per una via de duresa i repressió davant el repte sobiranista, i que no hi hauria marge per concessions o sortides dialogades. El govern espanyol va jugar a fons totes les cartes i, el divendres 5 d'octubre, el consell de ministres va aprovar per via d'urgència un decret llei per facilitar els tràmits perquè les empreses que volguessin poguessin traslladar les seves seus.


El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar que el decret es va fer per atendre la petició de grans grups empresarials. Amb la mesura adoptada, un consell d'administració podia adoptar la decisió de trasllat sense passar per la junta d'accionistes, en cas que els estatuts de l'entitat ho exigissin. Aquest era el cas de CaixaBank. Però de seguida es va veure que la banca no era neutral davant el conflicte polític. En plena campanya de les eleccions plebiscitàries del 2015, ja van fer un comunicat per alertar que podria marxar de Catalunya en cas d'independència. Primaven l'estabilitat.

Degoteig  de trasllats

El 6 d'octubre del 2017, cinc dies després del referèndum, CaixaBank va decidir el trasllat. La nova seu es va establir a València, on continua en aquests moments i on s'hi presenten periòdicament els resultats. Des de la direcció de l'entitat bancària es va explicar que es tractava d'una decisió "tècnica", davant la intranquil·litat dels clients i que la seva prioritat era protegir els accionistes, clients i treballadors, i "salvaguardar la seguretat jurídica" que garantiria la seva actuació.  

El 24 d'octubre del 2017, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va explicar, ja a València, que amb aquesta decisió s'havia aturat una fuga de capitals, i va insistir en el caràcter indefinit de la decisió de canviar de seu. Gortázar va negar rotundament que la decisió hagués estat fruit de cap tipus de pressió política, i va insistir en què no es tractava d'una decisió adoptada per cap sentiment d'estar en una situació d'urgència o d'emergència. Es dona el cas que Gas Natural, empresa presidida en aquell moment per Isidre Fainé, va prendre també la decisió de traslladar la seva seu a Madrid.


Banc Sabadell, el primer

El consell d'administració del Banc Sabadell, presidit per Oliu, va decidir el 5 d'octubre de 2017 el trasllat de la seva seu, que es va establir a Alacant. L'explicació era similar a la de CaixaBank. L'entitat, que va fer de llebre, va assegurar que la seva liquiditat no es va veure afectada aquells dies, però que "la volatilitat experimentada en les darreres sessions borsàries" va decidir adoptar la decisió de canviar de seu. Oliu ha defensat sempre la decisió, que de moment no es preveu revertir.

La decisió del trasllat de seus de bancs i grans empreses va desfermar crítiques àmplies des de sectors diversos. Mentre el Govern apuntava cap a pressions del poder polític -que van arribar fins i tot des de la Casa Reial, com va ser el cas de Seat-, l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) va titllar la decisió de ser "arbitrària, unilateral i polítics", assegurant que els trasllats estaven generant alarma social injustificada. La Intersindical-CSC es va afegir també a les crítiques, tot lamentant alhora l'actitud comprensiva dels sindicats majoritaris. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació