JULIAN ASSANGE

La defensa d'Assange alerta de «l'alt risc de suïcidi» si és extradit als Estats Units

Les autoritats nord-americanes imputen al ciberactivista 18 delictes relacionats amb l'espionatge i l'acusen de posar "vides en risc"

per NacióDigital , 24 de febrer de 2020 a les 17:47 |
Julian Assange, sortint dels jutjats de Londres al gener | ACN
Els advocats del fundador de WikiLeaks Julian Assange han defensat que no pot ser extradit als Estats Units pel seu "estat mental fràgil" i "l'alt risc de suïcidi". En la primera vista per la seva extradició, la defensa també ha exigit que es rebutgi la petició d'entrega als EUA perquè considera que té "motivacions polítiques" i que Assange no tindrà "dret a un judici just", a més d'exposar-se a "un tracte degradant i inhumà".

Assange ha comparegut aquest dilluns davant la justícia britànica per defensar-se de la petició d'extradició dels EUA, que el reclama per 18 suposats delictes, entre ells, la publicació d'informació classificada o la conspiració per infiltrar-se en ordinadors governamentals. Aquests càrrecs podrien comportar una pena màxima de 175 anys a la presó.


Els advocats del govern dels Estats Units han acusat el fundador de WikiLeaks Julian Assange de posar vides "en risc" amb les seves filtracions durant la primera vista a Londres per la seva extradició, segons informa la premsa britànica. Assange ha comparegut aquest dilluns davant la justícia britànica per defensar-se de la petició d'extradició dels EUA, que el reclamen per 18 suposats delictes.


Mesos de judici

Després d'una primera ronda d'al·legacions inicials aquesta setmana, la vista del cas s'ajornarà fins al maig quan les parts hauran de presentar les seves evidències. No s'espera que el jutge adopti una decisió fins mesos després d'aquesta darrera vista i, en qualsevol cas, es podrà recórrer la sentència.


Assange compleix una pena de presó d'un any al Regne Unit per haver trencat les condicions de la fiança, després d'haver estat set anys refugiat a l'ambaixada equatoriana al Regne Unit. Suècia també reclamava l'extradició d'Assange per uns càrrecs d'abús sexual, però va decidir tancar el cas.

La defensa denuncia una "persecució política"

La vista s'ha fet als jutjats de Woolwich, al costat de la presó de màxima seguretat de Belmarsh, on el fundador de Wikileaks està empresonat des que va ser detingut l'abril de l'any passat a l'ambaixada de l'Equador a Londres. Feia set anys que hi estava refugiat per evitar una extradició als Estats Units. Aquesta setmana es presentarà la documentació i el judici quedarà suspès fins al maig, quan es celebrarà la pràctica de la prova testifical.

Les autoritats nord-americanes han presentat 18 càrrecs contra Assange que podrien traduir-se en una pena de 175 anys de presó si se'l considera culpable. La gran majoria d'aquests delictes són relacionats amb l'espionatge i la difusió d'informació confidencial. Un altre delicte és per incitació al frau informàtic, per haver ajudat Chelsea Manning a accedir a les bases de dades de l'administració dels Estats Units.

La defensa d'Assange està coordinada pel jutge espanyol Baltasar Garzón i denuncia que el ciberactivista és victima d'una "persecució política" i d'un atac contra la llibertat de premsa. Kristin Hrafnsson, director de Wikileaks, ha assegurat que el resultat d'aquest judici determinarà "el futur del periodisme", perquè decideix què li passa a un periodista que "difon informació veraç i d'interès públic d'un Estat". Diversos diaris de prestigi internacional com The Guardian o The New York Times han donat suport a l'activista.

La gran filtració

Programador, fundador i editor de WikiLeaks, la plataforma que ha posat al descobert centenars de milers de documents confidencials, Assange va despertar l'atenció internacional el 2010, quan va filtrar documents classificats de l'exèrcit dels EUA sobre les guerres de l'Afganistan i l'Iraq. Entre els documents, hi havia vídeos de soldats nord-americans disparan civils des d'un helicòpter a l'Iraq, així com els diaris de guerra de l'Afganistan, missatges diplomàtics i els fitxers de Guantánamo. El Pentàgon va formar llavors un equip de 120 persones per frenar els efectes de les seves filtracions, argumentant que posaven en perill la vida de moltes persones.

El 2015, WikiLeaks havia publicat més de deu milions de documents i anàlisis associades; Assange l'havia descrit com una "gran llibreria dels documents més perseguits del món". El 4 de juliol de 2016, durant les primàries presidencials del Partit Demòcrata, WikiLeaks va publicar informació i contingut de correus enviats o rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor de correus privat quan era Secretària d'Estat. Després que el Partit Demòcrata afirmessin que agents d'intel·ligència russos havien accedit a correus relacionats amb la campanya de Clinton i els havien filtrat a WikiLeaks, Assange va negar repetidament qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions.

El novembre de 2010, Suècia va activar una ordre d'arrest internacional d'Assange. Havia estat interrogat tres mesos abans per acusacions d'agressions sexuals i violació. Assange ho va negar, i va expressar preocupació per la possibilitat de ser extradit de Suècia als Estats Units a causa del seu paper en la publicació de documents confidencials americans. Assange es va entregar a la policia britànica el 7 de desembre de 2010, i fou retingut durant deu dies abans de ser alliberat sota fiança. Després de perdre el cas sobre la seva extradició, va trencar la seva fiança i va marxar. L'Equador li va concedir asil l'agost de 2012 fins l'abril de 2019.


Suport de l'ANC

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'ha solidaritzat amb Assange i ha convocat aquest tarda una manifestació a la plaça Universitat. Sota el lema "el periodisme no és un crim", la protesta compta amb el suport d'Òmnium, partits com JxCat, ERC i la CUP i grups com Anonymus Catalonia. "Julian Assange ha mostrat repetidament el seu suport al dret a l'autodeterminació de Catalunya", ha assenyalat l'ANC en una piulada a Twitter, recordant que va produir una videconferència "icònica" a la plaça Universitat. "Avui és Barcelona qui li dona suport", conclou el text.

En la història de Julian Assange hi té un paper destacat el procés català. Reclòs a l'ambaixada de l'Equador, l'activista es va posicionar a favor del referèndum català la tardor del 2017 amb diverses piulades de suport al Govern i denunciant la vulneració de drets a l'estat espanyol. El 21 de setembre, després dels escorcolls a diverses seus de la Generalitat i la detenció d'alts càrrecs del Govern, Assange va assegurar que aquell dia Espanya havia perdut Catalunya. 

Després del 1-0, l'activista va denunciar enèrgicament la violència policial. "Aquest és el veritable estat espanyol i el motiu pel qual Catalunya vol marxar-ne", va dir fent referència a les actuacions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Dies més tard, amb l'empresonament dels Jordis, Assange va denunciar que Espanya havia fet "els primers presos polítics" per l'1-O.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació