25
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
11:22h
Els màxims responsables de CaixaBank i Banc Sabadell compareixeran aquest dimarts en qualitat de testimonis a la comissió d'investigació del Parlament sobre l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Jordi Gual, president de CaixaBank; Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària la Caixa; i Josep Oliu, president de Banc Sabadell, protagonitzaran la sessió. També hi havia d'intervenir com a testimoni Josep Creuheras, president d'Atresmedia i del Grup Planeta, però ha demanat ajornar la seva presència. Les tres companyies van treure la seu de Catalunya després de l'1-O.
Els primers dies d'octubre van ser trepidants i envoltats d'una forta tensió política en un marc d'incertesa sobre què passaria un cop concretat el referèndum. El discurs del rei el 3 d'octubre va deixar clar que la cúspide de l'Estat optava per una via de duresa i repressió davant el repte sobiranista, i que no hi hauria marge per concessions o sortides dialogades. El govern espanyol va jugar a fons totes les cartes i, el divendres 5 d'octubre, el consell de ministres va aprovar per via d'urgència un decret llei per facilitar els tràmits perquè les empreses que volguessin poguessin traslladar les seves seus.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar que el decret es va fer per atendre la petició de grans grups empresarials. Amb la mesura adoptada, un consell d'administració podia adoptar la decisió de trasllat sense passar per la junta d'accionistes, en cas que els estatuts de l'entitat ho exigissin. Aquest era el cas de CaixaBank. Però de seguida es va veure que la banca no era neutral davant el conflicte polític. En plena campanya de les eleccions plebiscitàries del 2015, ja van fer un comunicat per alertar que podria marxar de Catalunya en cas d'independència. Primaven l'estabilitat.
Degoteig de trasllats
El 6 d'octubre del 2017, cinc dies després del referèndum, CaixaBank va decidir el trasllat. La nova seu es va establir a València, on continua en aquests moments i on s'hi presenten periòdicament els resultats. Des de la direcció de l'entitat bancària es va explicar que es tractava d'una decisió "tècnica", davant la intranquil·litat dels clients i que la seva prioritat era protegir els accionistes, clients i treballadors, i "salvaguardar la seguretat jurídica" que garantiria la seva actuació.
El 24 d'octubre del 2017, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va explicar, ja a València, que amb aquesta decisió s'havia aturat una fuga de capitals, i va insistir en el caràcter indefinit de la decisió de canviar de seu. Gortázar va negar rotundament que la decisió hagués estat fruit de cap tipus de pressió política, i va insistir en què no es tractava d'una decisió adoptada per cap sentiment d'estar en una situació d'urgència o d'emergència. Es dona el cas que Gas Natural, empresa presidida en aquell moment per Isidre Fainé, va prendre també la decisió de traslladar la seva seu a Madrid.
Banc Sabadell, el primer
El consell d'administració del Banc Sabadell, presidit per Oliu, va decidir el 5 d'octubre de 2017 el trasllat de la seva seu, que es va establir a Alacant. L'explicació era similar a la de CaixaBank. L'entitat va assegurar que la seva liquiditat no es va veure afectada aquells dies, però que "la volatilitat experimentada en les darreres sessions borsàries" va decidir adoptar la decisió de canviar de seu. Oliu ha defensat sempre la decisió, que de moment no es contempla revertir.
La decisió del trasllat de seus de bancs i grans empreses va desfermar crítiques àmplies des de sectors diversos, que molt probablement es reproduiran aquest dimarts en una comissió que normalment només atenen els partits soboiranistes. Mentre el Govern apuntava cap a pressions del poder polític -que van arribar fins i tot des de la Casa Reial, com va ser el cas de Seat-, l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) va titllar la decisió de ser "arbitrària, unilateral i polítics", assegurant que els trasllats estaven generant alarma social injustificada. La Intersindical-CSC es va afegir també a les crítiques, tot lamentant alhora l'actitud comprensiva dels sindicats majoritaris.
Els primers dies d'octubre van ser trepidants i envoltats d'una forta tensió política en un marc d'incertesa sobre què passaria un cop concretat el referèndum. El discurs del rei el 3 d'octubre va deixar clar que la cúspide de l'Estat optava per una via de duresa i repressió davant el repte sobiranista, i que no hi hauria marge per concessions o sortides dialogades. El govern espanyol va jugar a fons totes les cartes i, el divendres 5 d'octubre, el consell de ministres va aprovar per via d'urgència un decret llei per facilitar els tràmits perquè les empreses que volguessin poguessin traslladar les seves seus.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar que el decret es va fer per atendre la petició de grans grups empresarials. Amb la mesura adoptada, un consell d'administració podia adoptar la decisió de trasllat sense passar per la junta d'accionistes, en cas que els estatuts de l'entitat ho exigissin. Aquest era el cas de CaixaBank. Però de seguida es va veure que la banca no era neutral davant el conflicte polític. En plena campanya de les eleccions plebiscitàries del 2015, ja van fer un comunicat per alertar que podria marxar de Catalunya en cas d'independència. Primaven l'estabilitat.
Degoteig de trasllats
El 6 d'octubre del 2017, cinc dies després del referèndum, CaixaBank va decidir el trasllat. La nova seu es va establir a València, on continua en aquests moments i on s'hi presenten periòdicament els resultats. Des de la direcció de l'entitat bancària es va explicar que es tractava d'una decisió "tècnica", davant la intranquil·litat dels clients i que la seva prioritat era protegir els accionistes, clients i treballadors, i "salvaguardar la seguretat jurídica" que garantiria la seva actuació.
El 24 d'octubre del 2017, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va explicar, ja a València, que amb aquesta decisió s'havia aturat una fuga de capitals, i va insistir en el caràcter indefinit de la decisió de canviar de seu. Gortázar va negar rotundament que la decisió hagués estat fruit de cap tipus de pressió política, i va insistir en què no es tractava d'una decisió adoptada per cap sentiment d'estar en una situació d'urgència o d'emergència. Es dona el cas que Gas Natural, empresa presidida en aquell moment per Isidre Fainé, va prendre també la decisió de traslladar la seva seu a Madrid.
Banc Sabadell, el primer
El consell d'administració del Banc Sabadell, presidit per Oliu, va decidir el 5 d'octubre de 2017 el trasllat de la seva seu, que es va establir a Alacant. L'explicació era similar a la de CaixaBank. L'entitat va assegurar que la seva liquiditat no es va veure afectada aquells dies, però que "la volatilitat experimentada en les darreres sessions borsàries" va decidir adoptar la decisió de canviar de seu. Oliu ha defensat sempre la decisió, que de moment no es contempla revertir.
La decisió del trasllat de seus de bancs i grans empreses va desfermar crítiques àmplies des de sectors diversos, que molt probablement es reproduiran aquest dimarts en una comissió que normalment només atenen els partits soboiranistes. Mentre el Govern apuntava cap a pressions del poder polític -que van arribar fins i tot des de la Casa Reial, com va ser el cas de Seat-, l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) va titllar la decisió de ser "arbitrària, unilateral i polítics", assegurant que els trasllats estaven generant alarma social injustificada. La Intersindical-CSC es va afegir també a les crítiques, tot lamentant alhora l'actitud comprensiva dels sindicats majoritaris.