judici als mossos

El judici a Trapero continua amb testimonis endarrerits de mossos que van viure el 20-S

Els agents i un coronel de la Guàrdia Civil declararan entre dilluns i dimarts sobre la coordinació policial

per NacióDigital , 24 de febrer de 2020 a les 10:18 |
Josep Lluís Trapero, a la sortida del judici de l'Audiència Nacional | ACN
El judici a l'Audiència Nacional contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l'excúpula d'Interior viurà aquesta setmana unes sessions inusuals. Inicialment no hi havia d'haver judici des del dijous passat, 20 de febrer, fins el dilluns 2 de març, però l'endarreriment en alguns testimonis ha obligat la magistrada presidenta Concepción Espejel a habilitar almenys dilluns i dimarts per acabar d'interrogar tots els testimonis pendents, bàsicament mossos d'Esquadra que van participar en els fets del 20-S i l'1-O, a més del coronel de la Guàrdia Civil Mariano Martínez Luna, un dels interlocutors amb els Mossos.

Són testimonis endarrerits, alguns de la fiscalia i d'altres de les defenses, que hauran de continuar concretant l'actuació de la policia catalana aquells dies, i si es va actuar amb suficient convicció per evitar el referèndum o permetre les entrades i sortides de les comitives judicials el 20-S. La defensa de Trapero ha renunciat a quatre d'aquests mossos en considerar que no poden aportar novetats al que ja s'ha dit fins ara.


La cúpula dels Mossos tanca files amb Trapero

Aquesta setmana passada s'han viscut algunes de les declaracions de testimonis més importants, amb els comissaris dels Mossos Joan Carles Molinero i Manel Castellví, a més de l'exdirector general dels Mossos Albert Batlle.


Molinero va fer una aferrissada defensa de l'actuació dels Mossos davant dels atacs del fiscal Miguel Ángel Carballo. Va assegurar que el major Trapero no estava alineat amb les tesis independentistes del Govern, que els escortes no van facilitar el vot als membres del Govern i va confirmar que ell i el comissari superior Ferran López van elaborar un pla secret per detenir l'Executiu si el TSJC ho ordenava, pla que es va destruir quan va ser innecessari amb l'aplicació del 155.

També era molt esperada la declaració de Manel Castellví, excomissari general d'Informació, que al Tribunal Suprem va patir en alguns moments per justificar l'actuació dels Mossos. En aquesta ocasió va argumentar sòlidament els informes d'intel·ligència i els anàlisis de riscos que van fer els seus subordinats, on s'assegurava a finals de setembre que durant l'1-O hi podia haver tensió però que no es preveien grups violents organitzats a les escoles el dia del referèndum, com així va ser.


El predecessor de Pere Soler en el càrrec va dir que quan va dimitir com a director general dels Mossos va demanar a Trapero i a l'aleshores secretari general d'Interior Cèsar Puig, també acusat, que no deixessin el càrrec, perquè li "preocupava" la deriva que pogués prendre la policia catalana. També va explicar que Trapero no era ben vist per molts polítics independentistes i que el major ja havia tingut tensions amb Diego Pérez de los Cobos abans de la Junta de Seguretat del juliol del 2017.


Acció "coordinada"

Dijous va ser el torn de diversos comandaments del cos que van actuar el 20-S a Economia, Exteriors i altres escorcolls al Vallès. Tots van explicar que van col·laborar amb la Guàrdia Civil, que la mediació va evitar utilitzar la força en diversos casos, tot i que en altres sí que es va fer servir per deixar sortir les comitives judicials, i que era inviable desallotjar la Rambla de Catalunya, davant d'Economia, per la manca d'efectius i la gran concentració de persones pacífiques que hi havia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació