La transversalitat de Perpinyà

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Setmana d'alt voltatge. Avui els partits independentistes reuneixen equips de direcció mentre a Madrid es viurà un dia de ressaca després del cop d'autoritat per imposar al PP basc un pacte amb Ciutadans, que ha tingut com a primera sorpresa la rehabilitació de l'ultraespanyolista Carlos Iturgaiz. I al vespre, al centre de Barcelona, concentració independentista solidària contra l'extradició d'Assange.

Dimarts el poder econòmic (els més alts directius del Banc Sabadell i la Caixa) s'explicaran a la comissió que investiga els efectes del 155 al Parlament. Esperem que ens aclariran el perquè de les presses per acontentar el govern de Mariano Rajoy i moure les seus després de l'1-O. Dimecres, la taula de diàleg es reuneix a la Moncloa però encara no sabem si, a més del Govern, s'hi donarà cabuda als partits.

La setmana tindrà el colofó dissabte a Perpinyà, a la capital de la Catalunya Nord, unes comarques on el procés català desperta cada cop més simpatia i ha contribuït a recuperar la consciència col·lectiva més enllà del folklore i a sumar voluntats per salvar el català. L'acte és una incògnita, més enllà que sabem que en seran protagonistes els tres exiliats eurodiputats de Junts per Catalunya (Puigdemont, Comín i Ponsatí), que es criticarà la repressió que exerceix l'estat espanyol, i que serà massiu.

Hi ha hagut tensions pel to, la intendència i el contingut d'un míting on el Consell de la República s'hi juga la credibilitat com a organització transversal de l'exili. JxCat s'ha implicat a fons en l'acte i no hi faltarà cap dels seus dirigents. És una incògnita què farà la CUP, i si ERC optarà per ser-hi amb perfil alt o per deixar que aparegui com el gran acte de precampanya dels seus rivals. Els republicans, atemorits per una remuntada de JxCat a les enquestes si Puigdemont és candidat, semblen paralitzats. Es limiten a intentar que el focus se centri en la mesa de diàleg que han forçat amb el PSOE i on Quim Torra i JxCat s'hi asseuran malgrat el poc entusiasme amb la via bilateral. 

Puigdemont ha intentat en els darrers dos anys situar-se per damunt de la lluita partidista, però els seus el reclamen i ell, com també fa Artur Mas, es deixa estimar. El reclamen i estan ja en una campanya intensa malgrat que no hi ha data de les eleccions que s'haurien de convocar quan s'aprovin els pressupostos. Les entrevistes al FAQS de dissabte de Jordi Sànchez i Artur Mas, sumades a la posterior intervenció de Pilar Rahola, ens van mostrar que l'espai postconvergent està molt compactat en la crítica a ERC. No és casual que Mas triés, per l'avançament editorial que en va fer l'Ara, la seva versió de la pugna amb Oriol Junqueras per fer Junts pel Sí el 2015.

Una altra cosa serà si són clars en l'oferta electoral i en la forma de concretar-la si guanyen i com es resol l'endreça encara pendent del PDECat, la Crida, els independents de JxCat i altres iniciatives com la plataforma Independentistes d'Esquerra, que busca atreure cap a l'espai del president a l'exili simpatitzants d'ERC i la CUP.

Per cert, que a aquesta setmana tan carregada hi havíem d'afegir el Mobile, que avui hauria obert les portes. Vist el que està passant al nord d'Itàlia amb les infeccions i confinaments, i malgrat que les nostres autoritats sanitàries ens diuen que hem d'estar tranquils i que no hi ha motius per alarmar-se, tal vegada sí que tenia lògica no fer-lo. Som, en qualsevol cas, en una setmana clau.
 

---

Avui no et perdis

»Perpinyà, epicentre de l'exili (i de la campanya); per Oriol March.

»Entrevista a Empar Moliner: «La història no perdonarà els qui han aplaudit la presó»; per Pep Martí.

»Fil directe: «Negociació a foc lent»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «Lluitar i negociar mirant al futur»; per Joan Manuel Tresserras.

»Dades: l'Estat s'acarnissa amb els Països Catalans en els «errors de càlcul» del finançament; per Roger Tugas.

»Opinió: «Per més que feu, no passareu!»; per Eulàlia Reguant.

»Opinió: «Independentistes sediciosos, a fer cursets!»; per Mercè Barceló.

»#els50noms: els Suñol, Barça, sucre i mecenatge; per Miquel Macià i Pep Martí.

»Acadèmics contra l'Institut Nova Història: una batalla pel passat de Catalunya; per Pep Martí.

»Beneficiós o perjudicial per als veïns? El projecte de l'Hermitage a Barcelona no genera consens; per Andreu Merino.

»Altres Barcelones: el carrer més curt de Barcelona té una llarga història popular; per Dani Cortijo.

»Sexe, postureig i reggaeton: la ràdio ha mort, llarga vida a la ràdio!; per Gina Driéguez.
 

---

 El passadís

Mentre el PP i Ciutadans avancen en el projecte Catalunya Suma per intentar unir forces de cara a les pròximes eleccions catalanes, les militàncies de tots dos partits mostren resistències. És així al PP, que segueix l’estratègia estatal de Pablo Casado de "matar a petons" Inés Arrimadas malgrat el cost que està tenint al País Basc, però també a Ciutadans, que aquests dies viu el seu procés congressual, farcit de tensions internes. Entre les bases catalanes del partit taronja, els nuclis més crítics no en volen sentir a parlar d'anar plegats amb els populars.

Són conscients que bona part del seu ascens a les urnes el 2017 i abans es va deure més als vots que van arrossegar de l'esquerra que no pas del PP. Els afiliats i quadres catalans que veuen amb simpatia les posicions de Francisco Igea, el vicepresident de la Junta de Castella-Lleó desmarcat de la direcció, tenen por que la marca Cs es dilueixi si va del bracet dels populars. És una de les queixes que s'escolten més aquests dies en les converses de militants taronja.

Vist i llegit

La justícia quan arriba tard és menys efectiva però no per això deixa de ser justícia. A El País el periodista Jesús García explica les gestions que durant els darrers anys ha fet un secretari judicial, Jesús Saforcada, per conèixer (i si podia ser jutjat) els pilots feixistes italians aliats de Franco que van bombardejar Barcelona durant la guerra i causar 2.800 morts a la ciutat gràcies a 180 ràtzies aèries i navals. Primer li van dir que eren voluntaris, després que eren morts i també que els arxius no es podien remetre perquè estaven en paper. Finalment el govern italià ha remès la llista dels 100 militars de l’exèrcit de l’aire de Mussolini que van combatre a Espanya i podrien haver bombardejat la capital catalana. Tots són morts. Ho podeu llegir aquí.

 L'efemèride

El 24 de febrer de 2005, avui fa exactament 15 anys, unes paraules del president del Govern, Pasqual Maragall, sacsejaven la política catalana i hi introduïen un nou concepte que explica moltes coses que han passat els darrers anys, singularment a l’espai de l’antiga CDC, que ara es mou sota les sigles de JxCat. "Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%", va etzibar el líder del tripartit a l'aleshores cap de l’oposició i líder de CiU, Artur Mas. El terrabastall polític va ser enorme malgrat que Maragall va retirar les seves paraules.

Maragall es referia, després dels problemes amb les obres la línia 5 del Metro al Carmel, a les comissions il·legals per obra pública que haurien cobrat els nacionalistes i que aquell mateix dia havia apuntat un editorial d'El Periódico. Allò va indignar als convergents, però Maragall no havia errat el tret i els casos de corrupció es van anar destapant i succeint fins a la dissolució del partit. El 3% s'havia cobrat per finançar-lo i encara hi ha judicis oberts (aquests dies se n'ha celebrat un) i també la lògica que s'aplicava per cobrar comissions a través del Palau de la Música. Aquest darrer cas, sumat als escàndols dels Pujol, va provocar la dissolució de CDC i la retirada de Mas, que a principis del 2018 va deixar la presidència del PDECat però ara es planteja tornar a primera línia. Recupereu aquí el cara a cara de Maragall i Mas d’avui fa 15 anys.

 L'aniversari

El 24 de febrer de l'any 1837 naixia a Santiago de Compostel·la, a Galícia, la poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana Rosalía de Castro, que era filla il·legítima d'una noble i d'un capellà. Va ser una figura en l'anomenat Ressorgir de les lletres gallegues. Cantares gallegos, del 1863, és una de les primeres grans obres literàries que, de nou, es va escriure en aquesta llengua germana del portuguès. Aquest documental ens acosta a la seva figura, en el seu temps ja compromesa amb els drets de la dona.

 ​Fes clic aquí per rebre'l