Trump guanya les primàries demòcrates

Aquest dissabte se celebren les terceres eleccions primàries en el camp demòcrata a l'estat de Nevada, conegut com a Silver State no pels diners que es poden arribar a perdre en la seva ciutat més coneguda -Las Vegas-, sinó pels importants jaciments de plata que s'hi van trobar a finals del segle XIX.

De moment, totes les enquestes indiquen una tendència: el clar guanyador, avui al vespre, serà Bernie Sanders, que obtindria el doble de vots que el seu perseguidor. Una plaça que tant podria ser per a Joe Biden, Pete Buttigieg o bé Elizaberth Warren. Aquesta nit, però, el gran dilema dels demòcrates no tindrà resposta clara, ni molt menys. Segurament encara es generaran més dubtes i maldecaps a la direcció i a les bases de la formació.

El dilema

La gran qüestió no és altra que el que va plantejar el multimilionari i candidat Michael Bloomber en el debat que es va celebrar dimecres d'aquesta setmana a Las Vegas: qui és el cap de cartell que pot derrotar Donald Trump el mes de novembre? Això és el que hauria de guiar els demòcrates a l'hora d'escollir un candidat o candidata en aquestes primàries, però en lloc d'unir forces el que estan fent és dividir-se encara més entre progressistes i moderats.

De moment, amb números individuals a la mà, va guanyant el senador Sanders, la personificació de l'ala més desplaçada a l'esquerra del partit. Ell mateix s'anomena socialista en un país on aquesta paraula ha estat demonitzada durant els últims 75 anys. En aquest mateix bàndol progressista hi ha la senadora Warren, però la suma dels dos tant a Iowa com a New Hampshire només suma un terç del total dels vots.

A l'altre costat del partit, a l'ala moderada, hi ha la jove promesa Buttigieg, l'exvicepresident Biden i la senadora Amy Klobuchar. La suma dels tres ha obtingut dos terços del total de vots emesos fins ara, però no aconsegueixen guanyar les primàries i i avui -possiblement- no serà l'excepció. Aquest fet es produeix perquè Sanders és capaç d'aglutinar la majoria dels suports en l'ala progressista, i l'ala moderada reparteix més el seu vot entre tres candidats. Això fa que cap d'ells acabi guanyant i que, al mateix temps, els impedeixi distanciar-se entre ells. 

Si la tònica segueix així, es podria arribar a la convenció demòcrata del mes de juliol a Wisconsin -un estat clau- sense un candidat guanyador i que dins la mateixa convenció se n'hagi d'escollir un entre els delegats de tots els candidats i també els anomenats superdelegats, que són alts càrrecs o figures rellevants dins del partit. Aquest escenari comportaria una imatge negativa per al partit i també posaria en qüestió les possibilitats que puguin tenir al novembre contra Trump.

Si les coses segueixen així, els demòcrates poden arribar a la convenció nacional del mes de juliol sense un candidat escollit, la qual cosa comportaria una imatge negativa per al partit i complicaria les opcions davant Trump

Aquesta setmana, de fet, el mateix Sanders ha declarat que per vèncer l'actual president necessitaran una mobilització com mai han tingut els demòcrates, i de moment sembla que, malgrat el showtime a la televisió que estan tenint, el que estan fent és allunyar encara més el votant independent. Un votant que tant pot optar per demòcrates com per republicans i que és qui acaba donant la victòria a uns o altres.

Efecte Bloomberg

Dimecres passat, Bloomberg -de qui molta gent creu que podria ser l'alternativa a Sanders si Buttigieg o Biden no s'enlairen aquesta nit o la setmana vinent a Carolina del Sud- va participar per primera vegada en un debat amb la resta de candidats. El cert és que, aparentment, les coses no li van anar gaire bé. Va ser un debat de tots contra ell, i va fer la sensació que li deien que no estava convidat a la festa i que el volien fer fora en la seva primera participació.

https://www.youtube.com/watch?v=-LqywKzY6e4
Tant Sanders com Warren van ser els principals encarregats d'executar aquesta maniobra i des del minut u van anar directes a la jugular per intentar deixar-lo fora de la cursa. El van acusar de tres coses que per a qualsevol altre candidat haurien significat la seva tomba: d'enviar la policia als barris de les minories per "aturar-los i escorcollar-los" sense donar explicacions quan era alcalde de Nova York; Warren el va culpar d'assetjament a la seva empresa i de silenciar-lo a cop de talonari; i li van retreure que no fes pública la declaració de la renda.

En resum, li van intentar tancar totes les portes a través del vot de les minories, de les dones i dels treballadors de classe mitjana que estan cansats de pagar tants impostos. La pregunta és: aquestes dures acusacions han fet mal a la seva candidatura? De moment, les enquestes no ho reflecteixen: només ha baixat un 0,9% en intenció de vot dos dies després que se celebrés el debat. Mike will go on amb els seus més de 300 milions de dòlars -de la seva fortuna personal- invertits fins ara i ja ha dit que gastarà el que faci falta per guanyar Donald Trump el 3 de novembre. Sigui ell o un altre el candidat del partit demòcrata.