21
de febrer
del
2020
Actualitzat
a la
13:09h
La Conferència Episcopal Espanyola va difondre dijous que l'any passat van rebre més recursos que mai de la declaració de la renda, amb dades de l'exercici 2018, fet que venien com una mostra de confiança dels feligresos. Malgrat tot, el cert és que, com acostuma a ocórrer amb les dades, aquestes es poden llegir d'una altra manera. I és que el percentatge de declaracions d'IRPF amb la casella de l'Església marcada va ser més baix que mai i menys de la meitat dels catòlics va posar la X. A Catalunya, la situació és encara pitjor: només un 17,4% de declaracions, l'equivalent a menys d'un terç dels catòlics catalans.
Aproximadament un terç dels espanyols que van fer declaració de la renda van demanar cedir el 0,7% dels seus impostos a l'Església catòlica (concretament, un 32,3%). Malgrat tot, Catalunya és el territori on la confiança amb aquesta institució religiosa és menor, ja que aquells que van marcar aquesta casella són quasi la meitat que en el conjunt de l'Estat.
Les altres comunitats amb menys aportacions, en relació al total de declarants, van ser Galícia (24,9%) i el País Basc (25,9%), per bé que les Balears (27,6%) o el País Valencià (30,6%) també se situen per sota de la mitjana estatal. En canvi, la fe en la Conferència Episcopal és molt elevada a Castella-la Manxa o la Rioja, on quasi la meitat dels contribuents hi van voler contribuir (45% i 44,9%, respectivament), per damunt d'Extremadura (44,1%), Múrcia (43,8%) o Castella i Lleó (42,2%).
En tots els casos, però, són percentatges nítidament inferiors al de ciutadans que es declaren catòlics, fet que evidenciaria que, malgrat la fe en la religió, aquesta no es manté en l'estructura institucionalitzada erigida al seu entorn. Com a Catalunya, el percentatge de declarants que cedeixen part dels seus impostos a l'Església a Galícia aquest no arriba al terç (31,2%), i són també molt pocs a les Canàries (34,2%).
Les dades sobre religiositat estan extretes de diversos baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del 2019, amb una mostra elevada de més de 75.000 enquestats. Malgrat el gruix de la mostra, però, aquesta és només una aproximació, atès que els sondejos només demanen l'opinió a ciutadans amb nacionalitat espanyola i, per tant, no es recull la fe d'aquells nouvinguts que, sense tenir la ciutadania, també paguen impostos.
Sigui com sigui, assumint aquesta limitació demoscòpica, el nombre de declarants que marquen la casella de l'Església només equival a prop del 47% de ciutadans que s'identifiquen com a catòlics -practicants o no-. El percentatge, però, és molt elevat a Madrid (62%), La Rioja (61,8%), Castella-la Manxa (59%) o Castella i Lleó (55,5%).
Les dades completes sobre la religiositat per territoris es pot consultar en el següent gràfic, el qual evidencia que Múrcia i Extremadura és on més persones es defineixen com a catòliques, amb xifres superiors al 80%, per bé que Castella i Lleó i Castella-la Manxa és on n'hi ha més de practicants (32,6%). En canvi, Catalunya és el territori amb menys catòlics, tot i que aquests superen el 50% de la ciutadania, i on hi ha més agnòstics i ateus, els quals representen quasi el 40%.
En tot cas, la Conferència Episcopal té raó pel que fa al sostre assolit quant a recursos percebuts arran de la creueta en declaracions de la renda, amb 284 milions, 16 més que l'any anterior, creixent després que, entre 2008 i 2016, la quantitat s'hagués estancat entorn els 250 milions. Segons dades de la mateixa institució, les dones marquen més la casella (un 34,9%, davant del 32,6% dels homes) i la major quantitat de declarants que hi envien recursos són d'entre 40 i 60 anys, malgrat que també n'hi ha molts de joves: un 32,6% dels menors de 19 anys ho fan, un percentatge similar a la mitjana global.
El rècord en recaptació, però, no es deu a un increment de persones que facin confiança a l'Església catòlica, sinó a la millora global de la situació econòmica. Per contra, les declaracions relatives a la renda del 2018 van fixar també un mínim històric en el percentatge de persones que van marcar aquesta casella, situant-se en el 32,3% del total, caient progressivament després que la xifra s'hagués estancat entorn el 35% entre els anys 2007 i 2015.
Pel que fa a Catalunya, el nombre de declarants que van destinar recursos a la Conferència Episcopal el 2011 va ser el 20,1% del total, 2,7 punts per damunt que set anys després. La fe en l'Església catòlica, almenys pel que fa a la gestió de recursos, cau progressivament.
Aproximadament un terç dels espanyols que van fer declaració de la renda van demanar cedir el 0,7% dels seus impostos a l'Església catòlica (concretament, un 32,3%). Malgrat tot, Catalunya és el territori on la confiança amb aquesta institució religiosa és menor, ja que aquells que van marcar aquesta casella són quasi la meitat que en el conjunt de l'Estat.
Les altres comunitats amb menys aportacions, en relació al total de declarants, van ser Galícia (24,9%) i el País Basc (25,9%), per bé que les Balears (27,6%) o el País Valencià (30,6%) també se situen per sota de la mitjana estatal. En canvi, la fe en la Conferència Episcopal és molt elevada a Castella-la Manxa o la Rioja, on quasi la meitat dels contribuents hi van voler contribuir (45% i 44,9%, respectivament), per damunt d'Extremadura (44,1%), Múrcia (43,8%) o Castella i Lleó (42,2%).
En tots els casos, però, són percentatges nítidament inferiors al de ciutadans que es declaren catòlics, fet que evidenciaria que, malgrat la fe en la religió, aquesta no es manté en l'estructura institucionalitzada erigida al seu entorn. Com a Catalunya, el percentatge de declarants que cedeixen part dels seus impostos a l'Església a Galícia aquest no arriba al terç (31,2%), i són també molt pocs a les Canàries (34,2%).
Les dades sobre religiositat estan extretes de diversos baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del 2019, amb una mostra elevada de més de 75.000 enquestats. Malgrat el gruix de la mostra, però, aquesta és només una aproximació, atès que els sondejos només demanen l'opinió a ciutadans amb nacionalitat espanyola i, per tant, no es recull la fe d'aquells nouvinguts que, sense tenir la ciutadania, també paguen impostos.
Sigui com sigui, assumint aquesta limitació demoscòpica, el nombre de declarants que marquen la casella de l'Església només equival a prop del 47% de ciutadans que s'identifiquen com a catòlics -practicants o no-. El percentatge, però, és molt elevat a Madrid (62%), La Rioja (61,8%), Castella-la Manxa (59%) o Castella i Lleó (55,5%).
Les dades completes sobre la religiositat per territoris es pot consultar en el següent gràfic, el qual evidencia que Múrcia i Extremadura és on més persones es defineixen com a catòliques, amb xifres superiors al 80%, per bé que Castella i Lleó i Castella-la Manxa és on n'hi ha més de practicants (32,6%). En canvi, Catalunya és el territori amb menys catòlics, tot i que aquests superen el 50% de la ciutadania, i on hi ha més agnòstics i ateus, els quals representen quasi el 40%.
En tot cas, la Conferència Episcopal té raó pel que fa al sostre assolit quant a recursos percebuts arran de la creueta en declaracions de la renda, amb 284 milions, 16 més que l'any anterior, creixent després que, entre 2008 i 2016, la quantitat s'hagués estancat entorn els 250 milions. Segons dades de la mateixa institució, les dones marquen més la casella (un 34,9%, davant del 32,6% dels homes) i la major quantitat de declarants que hi envien recursos són d'entre 40 i 60 anys, malgrat que també n'hi ha molts de joves: un 32,6% dels menors de 19 anys ho fan, un percentatge similar a la mitjana global.
El rècord en recaptació, però, no es deu a un increment de persones que facin confiança a l'Església catòlica, sinó a la millora global de la situació econòmica. Per contra, les declaracions relatives a la renda del 2018 van fixar també un mínim històric en el percentatge de persones que van marcar aquesta casella, situant-se en el 32,3% del total, caient progressivament després que la xifra s'hagués estancat entorn el 35% entre els anys 2007 i 2015.
Pel que fa a Catalunya, el nombre de declarants que van destinar recursos a la Conferència Episcopal el 2011 va ser el 20,1% del total, 2,7 punts per damunt que set anys després. La fe en l'Església catòlica, almenys pel que fa a la gestió de recursos, cau progressivament.