Perpinyà, epicentre de l'exili (i de la campanya)

L'arrencada de la primavera del 2018 va ser convulsa. La investidura fallida de Jordi Turull, el reingrés a presó de dirigents independentistes després de mesos de llibertat provisional i -sobretot- la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya van suposar tres cops morals per l'independentisme difícils de pair. I, de passada, van trastocar els plans de l'arrencada del Consell per la República, l'estructura política de l'exili que havia de repensar el procés sense la pressió diària de la justícia espanyola.

Davant del risc de caure en el simbolisme, el Consell es va posar en marxa el desembre d'aquell any amb un missatge clar: calia preparar-se per la "batalla final" amb l'Estat. Dissabte vinent, a Perpinyà, l'organisme liderat per Puigdemont viurà el seu dia més rellevant amb un acte que combinarà la reivindicació de l'exili com l'indestriable clima de campanya a Catalunya.

Al llarg de tots aquests mesos, la cúpula del Consell -que inclou dirigents del PDECat, de la Crida, d'ERC, de Demòcrates de Catalunya, de Poble Lliure i de l'Aassemblea Nacional Catalana (ANC)- s'ha anat reunint de forma presencial i telemàtica per abordar qüestions relacionades amb el procés en el curt i en el llarg termini. Les grans polèmiques -la taula de diàleg, negociacions amb l'Estat, el dia a dia del procés- han aparegut en les trobades, però s'ha intentat elevar el focus. De fet, un dels propòsits que té el Consell, i que es tractarà en l'acte de Perpinyà, és elaborar un full de ruta cap a la independència. L'organisme, al desembre, va aprovar el seu propi "pla de govern".

Un pla que inclou la creació d'una identitat digital per als inscrits -prop de 86.000-, la posada en marxa d'un fons econòmic per aconseguir l'estat propi i la promoció d'una Assemblea Constituent. L'acte de la Catalunya Nord no anirà tant enllà, perquè serà en essència la celebració de l'entrada al Parlament Europeu de Puigdemont, Toni Comín -vicepresident del Consell- i de Clara Ponsatí, tots ells sota el paraigua de Junts per Catalunya (JxCat). Des de l'organització ressalten el caràcter "transversal" de l'organisme, i es treballa en aquesta línia per bastir l'acte -objecte de debat entre JxCat i ERC-, però l'ambient de campanya de cara a les properes eleccions ho tenyeix tot.

Sobretot perquè Puigdemont jugarà un paper clau en aquests comicis, especialment si acaba fent tàndem amb un candidat efectiu a la Generalitat. "Triarà ell el seu paper", assenyalen des de JxCat. Fins i tot el PDECat, que aquests dies negocia amb la Crida -sense èxit- la reordenació de tot l'espai, el deixa al marge de les primàries que defensa per elaborar la llista. "Si es presenta, guanya", manifesten les veus més connectades amb Waterloo, atentes a les enquestes i també als moviments d'ERC, que té com a candidat més probable el vicepresident Pere Aragonès. Des del Consell, en tot cas, assenyalen que a Perpinyà no s'hi farà "cap míting electoral".

Això no treu, però, que els missatges de JxCat al llarg de les últimes setmanes hagin anat dirigits a posar en valor la tasca judicial a l'exili. "Totes les victòries han vingut d'allà", es va escoltar en l'acte de precampanya de fa dues setmanes al Born. L'exili és sinònim de confrontació amb l'Estat -Puigdemont ha sortit viu de nou batalles des que va encetar el periple a Brussel·les, després de la declaració d'independència i el 155- i l'aparició de l'expresident, Comín i Ponsatí al Parlament Europeu n'és l'exemple més clar. JxCat, a banda, contraposa aquesta via de confrontació amb el "pragmatisme màgic" que, segons ells, està defensant ERC des de principis del 2018.

De la Moncloa a Perpinyà

Un dels assistents a la capital de la Catalunya Nord serà el president Quim Torra, que només tres dies abans s'haurà assegut cara a cara amb Pedro Sánchez i cinc ministres del govern espanyol en la primera trobada de la taula de diàleg. Puigdemont ha estat insistent a l'hora de reclamar a la seva formació que s'impliqui en el mecanisme institucional de nova creació. "Però no a qualsevol preu", mantenen a JxCat, on s'insisteix -així apareix en la proposta d'ordre del dia elaborada per Torra- en el mediador. "No pot ser a canvi de res", resumeix un dirigent, amb el retrovisor posat en l'abstenció d'ERC del mes de juliol sense exigir cap contrapartida concreta a Sánchez.

Els republicans han fiat tota l'estratègia al diàleg amb l'Estat -mantenen més fluïdesa amb alguns interlocutors del PSOE que no pas amb els equips de Palau, com demostra l'episodi de la data de la reunió- i tenen decidit anar a les eleccions catalanes amb aquesta bandera. Si cal, assumint "en solitari" el cost d'aquesta actitud, com reflexionava el vicepresident Pere Aragonès en una entrevista a NacióDigital. Aragonès acompanyarà Torra en una taula a la Moncloa en la qual no hi seran partits i entitats al marge del Govern, malgrat l'oferta que va fer dilluns el president a Palau.

A Perpinyà, per tant, hi confluiran el triomf de l'exili -font de bones notícies per a l'independentisme en un any, el 2019, marcat pel judici al Tribunal Suprem i la condemna per sedició- com la campanya electoral en la qual ERC i JxCat dirimiran el pols per l'hegemonia. La primera gran mobilització del 2020, any d'incerteses -començant per la data de les eleccions-, marcarà el pas dels propers mesos. A Waterloo i a Palau.