«Habemus» data

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Ha costat, però ja hi ha data per a la primera reunió de la taula de diàleg. Serà dimecres que ve, a la tarda, a la Moncloa. Després de l'anunci de Pedro Sánchez -no tan unilateral perquè ERC n'estava al cas- i de les giragonses de Quim Torra -que ha passat de no assumir l'espai pactat pel PSOE i els republicans a voler liderar la negociació per després refredar-ne la posada en marxa-, la taula entre governs s'activarà abans que s'acabi el mes de febrer. Així ho va apuntar Sánchez quan va visitar el Palau de la Generalitat, i s'ha acabat complint.

L'eina pensada per al diàleg, però, comença amb mal peu. La simple logística del calendari ha requerit mesures de pressió -públiques i privades-, retrets entre socis del Govern i també de la Generalitat a la Moncloa, i una sorprenent relació epistolar d'última hora entre presidents. Són proves suficients per pronosticar que els progressos de la taula de negociació seran limitats. A la part catalana no ho admetran, però ningú n'espera cap pas endavant notable fins que hagin passat les eleccions. Fins aquell moment, tot seran entrebancs. Entrebancs en clau partidista, per descomptat. A la Moncloa es deuen fregar les mans.

Si l'objectiu és tan ambiciós com negociar un referèndum d'autodeterminació i l'amnistia, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC farien bé de no convertir cada pas de la taula de diàleg en un vodevil, ara i després de les eleccions. S'hi juguen la credibilitat, però també el respecte als electors, que sabran discernir el sentit del seu vot més enllà del soroll de l'estratègia electoral de curta volada. Tant mirar-se de reüll ha provocat que Sánchez s'hagi projectat com el dirigent amb més voluntat d'encetar el diàleg. Almenys, públicament. Quina derrota parcial entregar la iniciativa a qui en campanya volia detenir Carles Puigdemont i portar-lo a una presó espanyola.

De moment, hi haurà primera reunió amb els presidents català i espanyol sense la figura del mediador. Torra, però, s'hi referirà en l'estrena de la negociació. Encara que ERC ho entomi amb incomoditat, el president podrà esgrimir que les forces independentistes així ho van votar al Parlament. De mediador, tanmateix, no n'hi haurà en la primera fase del diàleg, que la Moncloa ven com una represa de les relacions institucionals i poc més. Dimecres comprovarem si la delegació catalana tindrà una única veu o dues. Qualsevol cosa és possible, atesos els precedents de desconfiança.
 

---

Avui no et perdis

»Data, integrants i ordre del dia: certeses i incerteses de la taula de diàleg; per Oriol March.

»Nova reunió Bonvehí-Sànchez a Lledoners per desencallar la reordenació de JxCat; per Oriol March.

»La Fiscalia veu en les sortides dels presos un «tercer grau encobert» i amenaça de portar-ho al Suprem; per Bernat Surroca.

»Òmnium i l'ANC demanaran personar-se en la causa contra les càrregues de l'1-O a Barcelona; per Bernat Surroca.

» El govern del PSC de Lleida va gastar en tres anys més de 100.000 euros en flors i joieria; per Àlvar Llobet.

»Adeu a les escoles concertades que segreguen per sexe; per Carles Bellsolà.

» Desnonat mentre era fora de casa un veí de Barcelona amb lloguer indefinit; per Andreu Merino.

» Opinió: «La dreta també té el seu procés»; per Oriol March.

» Opinió: «Guillem»; per Jordi Creus.
 

---

 El passadís

Pere Aragonès va presentar dimecres el llibre que desgrana el seu "independentisme pragmàtic", escrit per la periodista Magda Gregori i editat per Pòrtic. El vicepresident del Govern i futur candidat a la presidència de la Generalitat -ERC encara treballa en els recursos judicials del cas Junqueras però Aragonès ja ha estat ungit pel líder dels republicans- és un polític reservat, d'imatge formal i poc avesat a explicar interioritats personals.

La presentació del llibre, però, va obligar-lo a deixar-se anar, ni que fos una mica. Aragonès va confessar que el seu pare li va demanar que no acabés "a comissaria" després d'integrar-se a les joventuts d'ERC. Eren èpoques de manifestacions residuals, com les de la plaça Urquinaona, quan l'independentisme no ocupava la centralitat i tenia menys poder de convocatòria. Aquell jove de Pineda de Mar s'hauria manifestat a Urquinaona durant les protestes per la sentència?La pregunta formulada a la presentació tenia suc. "No ho sé... segurament seria a Universitats per la República", va respondre el vicepresident.

Vist i llegit

El debat d'aspirants demòcrates a la Casa Blanca, amb el debut de Michael Bloomberg, ha centrat l'atenció de la premsa dels Estats Units en les últimes hores. L'exalcalde de Nova York va començar amb mal peu la cursa de les primàries. La matinada de dimecres a dijous es va veure acorralat pels rivals, que li van retreure el seu tracte a les dones -havia firmat acords amb extreballadores per assetjament i discriminació- i la negativa a publicar les declaracions d'impostos. "Necessitem algú diferent a Trump, no algú més ric", li va etzibar durant el debat. Per comparar Bloomberg i Trump, el diari digital Politico ha fet un exercici periodístic interessant en forma de joc: ha seleccionat 22 frases dels dos milionaris novaiorquesos i ha proposat als seus lectors encertar qui les havia dit, si el president o l'aspirant a desbancar-lo. La prova no és senzilla i indica, fins a quin punt, Trump i Bloomberg verbalitzen discursos fronterers. Intenteu-ho. 

 El nom propi

La solitud que transmet Leo Messi és la millor auditoria que es pot fer a la junta directiva del Barça. Ho escrivia aquesta setmana i m'hi refermo després que l'argentí hagi concedit una entrevista a Mundo Deportivo en la qual admet que va viure "malament" la sortida d'Ernesto Valverde i que la plantilla no pot aspirar, ara mateix, a conquerir la Champions. Messi diu les coses com són i fa evident el desori en la planificació esportiva, així com el seu malestar amb Abidal. Les reflexions del capità coincideixen amb la crisi, tancada en fals per Josep Maria Bartomeu, pels atacs a la plantilla en comptes anònims a les xarxes socials, pagats amb diners del club. Messi, com qualsevol altre culer, ho considera "estrany". Les explicacions de dimecres de Bartomeu no han convençut els capitans. Mentrestant, Messi continua sostenint el club, que ahir va fitxar Martin Braithwaite per 18 milions. Jugava al Leganés, penúltim classificat de la Lliga. Una altra operació difícil d'explicar.

 Els imperdibles

Fins aquest diumenge teniu temps de passar per la Beckett i no perdre l'oportunitat de veure una obra que no deixa indiferent: Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seu viatgers. L'última creació d'Àlex Rigola, que pren el títol d'un fragment del monòleg de Hamlet, recull la història del tram final de la vida de Josep Pujol i Andreu, catedràtic d'història econòmica i pare de l'actiu i protagonista de l'espectacle, Alba Pujol. És una obra que parla de la vida a partir de la mort, excel·lentment representada per la mateixa Pujol i Pep Cruz, que assumeix el paper del pare.

Aquest és un cap de setmana també de carnavals. A les recomanacions que cada divendres us acosta Arnau Urgell en destaca dos dels més rellevants i concorreguts, el de Solsona i el de Terra Endins a Torelló. Els més curiosos també podeu prendre nota de la Gala Internacional de Màgia-XX Memorial Li-Chang de Badalona. Bon cap de setmana!

 ​