Dades

L'Estat s'acarnissa amb els Països Catalans en els «errors de càlcul» del finançament

Catalunya, País Valencià i Balears cobren quasi 20.000 milions amb dos anys de retard per les exagerades previsions a la baixa del govern espanyol amb les bestretes entre 2014 i 2018

per Roger Tugas Vilardell , 22 de febrer de 2020 a les 20:55 |
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears van acumular, entre 2014 i 2018, gairebé la meitat dels errors de càlcul a la baixa de l'Estat en les bestretes de finançament. Això vol dir que van cobrar amb dos anys de retard uns 20.000 milions d'euros en aquest període, uns recursos hauria anat força bé als respectius governs per emprendre mesures socials i d'incentius a l'economia. El diferencial, de fet, és molt més exagerat que amb la resta de territoris.

 
El dèficit fiscal és el greuge més conegut i citat per Catalunya i el conjunt dels Països Catalans en relació al sistema de finançament, tot i que el llistat és llarg, incloent el repartiment del topall de dèficit -alleugerit recentment-, la negativa a transferir la mensualitat d'IVA pendent del 2017 o els incompliments en relació als recursos per a dependència, seguretat, justícia o cohesió sanitària. El mal funcionament del sistema de bestretes, però, no s'analitza massa.


De què es tracta? El govern espanyol transfereix, mes a mes, el 98% de la previsió de recaptació que li pertoca a cada comunitat, en funció del que calcula que pagaran els seus contribuents aquell any i dels percentatges d'impostos com l'IVA o l'IRPF que gestionen les autonomies. Fins al cap de dos anys, però, no es liquida la quantitat real de tributs abonats i, en cas que siguin més dels previstos, es transfereix la diferència a les comunitats, juntament amb el 2% restant. Si la recaptació ha estat inferior a l'esperada, es reté la diferència de transferències futures.

Núria Bosch, catedràtica d'Economia Pública de la UB, subratlla que allò que cobra d'inici cada govern autonòmic "són bestretes de les estimacions de recaptació, però sempre es fan a la baixa". I no per poc, sinó exageradament a la baixa. Aquest 2020, per exemple, el govern espanyol repartirà entre les comunitats fins a 10.934,7 milions que, en cas d'haver-se fet bé els càlculs, hauria hagut de transferir el 2018, any en què es van recaptar.


El càlcul a la baixa, però, no afecta tothom per igual, sinó que els Països Catalans han estat territoris especialment perjudicats els darrers anys. Entre 2014 i 2018, l'Estat va acumular desviaments per valor de 8.620,7 milions amb Catalunya que no va cedir fins dos anys més tard del compte. Són quantitats que, durant aquest temps, el govern espanyol ha pogut gastar i administrar, una mena de préstecs sense cap tipus de cost a retornar en 24 mesos.

El País Valencià és el segon territori que acumula més desviaments, un total de 7.656,3 milions, en el mateix període, mentre que a les Illes Balears la quantitat s'eleva a 3.688,8 milions, situant-se en cinquè lloc, per darrere d'Andalusia i Madrid, territoris molt més grans. Entre els tres territoris de parla catalana, l'infradotació global s'ha situat en 19.965,7 milions durant aquests cinc anys.


 
Es tracta de quantitats molt superiors al pes econòmic i recaptatori d'aquests territoris en relació al conjunt de comunitats de règim comú -exceptuant, per tant, el País Basc i Navarra, que no tenen aquest problema-. Només Catalunya ha patit un 20,5% dels desviaments totals entre bestretes i recaptació definitiva, malgrat que els recursos que li van pertocar el 2018 -amb la quantitat liquidada- eren tan sols el 18,6% del total.

Força més greu encara és la situació del País Valencià, que gestiona un 9,9% dels recursos del finançament comú de totes les comunitats, però ha acumulat un 18,2% dels errors de càlcul totals. Igualment, les Balears reben un 2,5% dels recursos totals però han patit un 8,8% de les infradotacions a través de les bestretes. En conjunt, els tres territoris dels Països Catalans sumen un 47,5% dels recursos transferits amb retard, tot i només gestionar el 31% dels ingressos del model de finançament comú. Més de 16 punts de diferència.

La resta, no tan perjudicats

En la resta de territoris, com es pot comprovar en el primer gràfic, el percentatge del desviament que protagonitzen amb les bestretes és inferior al pes en els recursos autonòmics que gestionen, amb l'única excepció de les Canàries -també perjudicada- o Múrcia -on els càlculs la van encertar-. Així, per exemple, la Comunitat de Madrid ha rebut un 13,8% del total de recursos recaptats el 2018 i transferits a les autonomies, però tan sols va patir un 11,5% dels desviaments en les bestretes, entre 2014 i aquell any. Igualment, Andalusia va cobrar un 18,3% dels recursos però va patir sols un 13,3% de la infradotació inicial.

Els tres territoris de parla catalana són els més perjudicats per les previsions errònies de recaptació que donen lloc a les bestretes del finançament

Per tant, l'Estat fa força malament els càlculs de les bestretes i, a més, perjudica sistemàticament els Països Catalans en major mesura que a la resta. Ara bé, ho fa voluntàriament? "Hi ha voluntat de prudència de l'Estat, no sé si amb intencionalitat", respon la catedràtica Bosch. Tot i això, hi ha alguns elements que fan dubtar que els desviaments es tractin tan sols d'errors inesperats.

Es pot posar la lupa, per exemple, en el càlcul dels recursos a transferir el 2019. Arran de la interinitat del govern espanyol, aquest no va actualitzar les bestretes d'aquell any fins a l'octubre passat -en plena campanya electoral-, quan ja havia recaptat tres quartes parts dels impostos anuals i, per tant, hauria hagut de poder fer un càlcul força aproximat de la recaptació final i la xifra a repartir. També llavors va anunciar la liquidació definitiva del 2018 que compensaria durant el 2020.

El 2019 i el 2020 continuen els errors

Així, les bestretes del 2019 per a Catalunya, fixades tres mesos abans d'acabar l'exercici, es van situar en 19.020,4 milions, una xifra quasi 900 milions inferior a la liquidació de l'any anterior. És això creïble? I per aquest 2020, ha previst transferir a la Generalitat 19.164,2 milions, encara uns 750 milions menys que la xifra definitiva del 2018. Malgrat que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha compromès a actualitzar-la quan hi hagi pressupostos, sembla del tot incoherent vendre -i constatar mensualment- creixement econòmic i, a la vegada, aprovar una caiguda tan notable de les previsions de recaptació. Tot apunta, per tant, que el greuge es manté el 2019 i el 2020, sota comandament socialista dels càlculs.

Malgrat que l'Estat va calcular les bestretes del 2019 l'octubre d'aquell any, amb quasi tots els recursos recaptats, va preveure 900 milions menys de transferències per a Catalunya que el 2018

I què significa trigar dos anys a rebre la quantitat que pertocaria segons els impostos recaptats en l'exercici en curs? "És un problema important per a les comunitats autònomes", lamenta Bosch, que apunta que, "si l'economia va bé, l'autonomia no se'n beneficia i només rep el que realment li pertoca al cap de dos anys". Això implica que triga aquest període a poder invertir la quantitat que pertocaria pel moment econòmic, amb els retards en benestar social i incentius econòmics que això comporta, mentre l'Estat pot disposar dels recursos sense cap tipus de cost tot aquest temps.

L'anàlisi del grup d'experts

L'informe de la comissió d'experts per renovar el sistema de finançament, entregat el 2017, assenyalava aquest com un dels problemes del model vigent -i caducat-. El retard, també apuntava el document, "impedeix que la informació sobre la realitat econòmica arribi als gestors, cosa que contribueix al retard en l'adopció de mesures correctores quan els ingressos tributaris cauen".

Això va ocórrer, per exemple, el 2008 i el 2009, quan les bestretes van ser superiors a la recaptació, a causa de la incipient crisi. El desencaix entre la situació econòmica i fiscal i els recursos del model de finançament va provocar que els governs autonòmics no prenguessin mesures de contenció, consolidant despeses a l'alça, i després les retallades fossin més dràstiques. Encara ara s'estan retornant els recursos de més ingressats aquells anys de l'Estat.

Desincentius per fer canvis en l'IRPF

Igualment, els experts van assenyalar que el model de bestretes "desincentiva l'exercici de la capacitat normativa cedida en l'IRPF, perquè allunya en el temps les conseqüències econòmiques de les mesures que s'adopten pels parlaments autonòmics". Entre que s'aproven canvis en la tributació de la renda i que es reben les quantitats que realment pertocarien per part de l'Estat, poden passar tres anys.

Com a opcions per millorar la situació, l'informe planteja que les bestretes es vagin actualitzant al llarg de l'any, en funció de la recaptació efectiva, per adaptar les transferències a aquesta. O fer un esforç per liquidar el finançament en tan sols un any, cosa que limitaria a la meitat el decalatge entre la bestreta i la transferència definitiva, adaptant-la més al cicle econòmic i la recaptació real.

L'Estatut preveu crear un consorci tributari entre les hisendes catalana i espanyola que recapti tots els impostos i transfereixi a l'Estat la seva tard, cosa que resoldria el problema dels càlculs de les bestretes

Hi hauria, però, una mesura més efectiva: complir l'Estatut. Aquest preveu crear un consorci entre la Hisenda espanyola i l'Agència Tributària de Catalunya que recapti tots els impostos dels contribuents i després en transfereixi la part que li pertoca a l'Estat. Al revés que ara i com funcionen els estats federals alemanys. Com que bascos i navarresos recapten els seus tributs, de fet, no han de fer estimacions de recursos perquè disposen amb exactitud d'aquests a mesura que els ingressen directament dels contribuents.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació