22
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
17:04h
La causa contra els CDR continua ben viva a l'Audiència Nacional. L'última gran notícia sobre la qüestió va ser l'alliberament a finals d'any dels set activistes empresonats el 23 de setembre, en el marc de l'Operació Judes duta a terme per la Guàrdia Civil. Tots ells continuen acusats d'un delicte de terrorisme malgrat que el sumari del cas no és capaç d'acreditar l'existència d'explosius ni, encara menys, de posar sobre la taula fet concrets que puguin atribuir-se als acusats independentistes. Mentre continua la instrucció, la defensa dels CDR que lidera Alerta Solidària en continua demanant l'arxivament.
En la causa contra els activistes, la Fiscalia i el jutge de l'Audiència Nacional mantenen per ara un criteri diferent respecte del que van expressar en el cas de Tamara Carrasco en l'anomenada Operació Redes. En un principi, tant ella com Adrià Carrasco, que va marxar a l'exili, van ser acusats de terrorisme amb unes proves més aviat dèbils. Benet Salellas, advocat de la defensa, sosté en declaracions a NacióDigital que va ser un clar exemple d'aplicació del "dret penal de l'enemic", que persegueix persones "per qui són o què pensen" i no pas pels fets o delictes que hagin pogut cometre.
El 30 d'octubre de 2018, el fiscal Miguel Ángel Carballo demanava al jutge Diego de Egea enviar la causa a Catalunya en considerar que no es podia parlar de terrorisme en el cas dels CDR. Pocs dies més tard, el 6 de novembre, el jutge acceptava aquest posicionament i enviava la causa a la justícia ordinària.
Paral·lament, però, la Guàrdia Civil ja investigava per terrorisme els CDR a instàncies de la mateixa Audiència Nacional en l'anomenada Operació Judes, que va sortir a la llum el 23 de setembre amb les detencions dels independentistes. Com consta en el sumari del cas, la primera trucada que es va intervenir és del 30 d'octubre de 2018, just el mateix dia que la Fiscalia deia que els CDR no es podien considerar organitzacions terroristes i demanava a l'Audiència Nacional inhibir-se en el cas. Una setmana després, l'Audiència es declarava incompetent per jutjar Carrasco per terrorisme i enviava el cas al jutjat territorial competent, però tot i així continuava la investigació contra els CDR.
El fantasma de Bèlgica
Com denuncia Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària en la causa contra els CDR, en declaracions a aquest diari, l'Audiència Nacional va continuar investigant un tema pel qual ella mateixa s'havia declarat incompetent. De fet, el fiscal en l'Operació Judes és el mateix que en l'Operació Redes, Miguel Ángel Carballo, que ara representa el ministeri fiscal el judici contra els Mossos. "En el cas de Tamara Carrasco, l'Audiència Nacional i la Fiscalia conclouen que els CDR no són organitzacions terroristes i per això deriven la causa a la justícia ordinària, però la investigació contra els CDR per terrorisme continua endavant tot i no tenir competències, com ells mateixos reconeixen en el cas de Carrasco", diu Pous. Segons l'advocada, això podria suposar un delicte de prevaricació perquè s'investiga una cosa que no s'està facultat per indagar.
I per què passa això? Segons Pous, perquè en el cas de Tamara Carrasco l'altre acusat, Adrià Carrasco, va marxar a l'exili a Bèlgica. Això va fer por a l'Audiència Nacional, que va témer per un revés de la justícia belga com ha passat també en la causa contra el procés amb els polítics exiliats. "Sabien que Bèlgica no hauria acceptat extradir l'Adri per un delicte de terrorisme", sosté l'advocada. En el cas de l'Operació Judes, però, tots els acusats continuen a Espanya i la Fiscalia canvia el criteri expressat amb Carrasco i manté l'acusació de terrorisme.
El dret penal de l'enemic
Tant Benet Salellas com Eva Pous assenyalen que els casos de Tamara Carrasco i els CDR són exemples de l'aplicació del dret penal de l'enemic. N'hi ha més, com ara alguns que afecten les anomenades "cèl·lules dorments" o determinats grups anarquistes. Carrasco va passar un any confinada al seu municipi fins que les acusacions van caure i el cas va passar a la justícia ordinària. Carrasco havia participat en atemptats? Tenia armes a casa seva? Tenia planificada alguna acció violenta? No. Com va passar mesos més tard amb els CDR, sosté Salellas, es construeix "un perfil d'enemic d'Estat" en base exclusivament a la manera de ser i pensar, "però no en relació a les coses que han passat".
La situació de Carrasco, a dia d'avui, continua evidenciant aquest tracte repressiu contra un col·lectiu concret. La Fiscalia l'acusa ara d'un delicte d'incitació als desordres públics: de nou, no s'analitza què ha passat o ha fet Tamara Carrasco, sinó que, com denuncia Salellas, es fan "disquisicions" sobre si l'activista "cridava o induïa" a què passessin coses en el futur. El delicte d'incitació als desordres públics el va introduir el PP el 2015 i, segons el lletrat, té l'objectiu de "reprimir la protesta i la dissidència política".
Pous va un pas més enllà i assenyala que aquest dret penal de l'enemic també s'aplica en funció del lloc on es produeixen els fets. En aquest sentit, recorda que un mes després de la detenció dels CDR es va detenir un home a Miranda d'Ebre amb un arsenal d'armes que incloïa 17 bombes, 26 armes de foc i 28 cartutxos de munició. La Guàrdia Civil, com en el cas dels CDR, es va atribuir el mèrit d'haver evitat fets "violents", però l'individu en qüestió, simpatitzant de Vox, no va ser acusat de terrorisme i el cas va quedar en la justícia ordinària.
L'operació Panzer, al País Valencià, o l'home que volia assassinar Pedro Sánchez, a Terrassa, són més exemples on l'Audiència Nacional s'ha mantingut al marge. Mentrestant, la causa contra els CDR continua en marxa, i l'acusació de terrorisme, també.
En la causa contra els activistes, la Fiscalia i el jutge de l'Audiència Nacional mantenen per ara un criteri diferent respecte del que van expressar en el cas de Tamara Carrasco en l'anomenada Operació Redes. En un principi, tant ella com Adrià Carrasco, que va marxar a l'exili, van ser acusats de terrorisme amb unes proves més aviat dèbils. Benet Salellas, advocat de la defensa, sosté en declaracions a NacióDigital que va ser un clar exemple d'aplicació del "dret penal de l'enemic", que persegueix persones "per qui són o què pensen" i no pas pels fets o delictes que hagin pogut cometre.
El 30 d'octubre de 2018, el fiscal Miguel Ángel Carballo demanava al jutge Diego de Egea enviar la causa a Catalunya en considerar que no es podia parlar de terrorisme en el cas dels CDR. Pocs dies més tard, el 6 de novembre, el jutge acceptava aquest posicionament i enviava la causa a la justícia ordinària.
Paral·lament, però, la Guàrdia Civil ja investigava per terrorisme els CDR a instàncies de la mateixa Audiència Nacional en l'anomenada Operació Judes, que va sortir a la llum el 23 de setembre amb les detencions dels independentistes. Com consta en el sumari del cas, la primera trucada que es va intervenir és del 30 d'octubre de 2018, just el mateix dia que la Fiscalia deia que els CDR no es podien considerar organitzacions terroristes i demanava a l'Audiència Nacional inhibir-se en el cas. Una setmana després, l'Audiència es declarava incompetent per jutjar Carrasco per terrorisme i enviava el cas al jutjat territorial competent, però tot i així continuava la investigació contra els CDR.
El fantasma de Bèlgica
Com denuncia Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària en la causa contra els CDR, en declaracions a aquest diari, l'Audiència Nacional va continuar investigant un tema pel qual ella mateixa s'havia declarat incompetent. De fet, el fiscal en l'Operació Judes és el mateix que en l'Operació Redes, Miguel Ángel Carballo, que ara representa el ministeri fiscal el judici contra els Mossos. "En el cas de Tamara Carrasco, l'Audiència Nacional i la Fiscalia conclouen que els CDR no són organitzacions terroristes i per això deriven la causa a la justícia ordinària, però la investigació contra els CDR per terrorisme continua endavant tot i no tenir competències, com ells mateixos reconeixen en el cas de Carrasco", diu Pous. Segons l'advocada, això podria suposar un delicte de prevaricació perquè s'investiga una cosa que no s'està facultat per indagar.
I per què passa això? Segons Pous, perquè en el cas de Tamara Carrasco l'altre acusat, Adrià Carrasco, va marxar a l'exili a Bèlgica. Això va fer por a l'Audiència Nacional, que va témer per un revés de la justícia belga com ha passat també en la causa contra el procés amb els polítics exiliats. "Sabien que Bèlgica no hauria acceptat extradir l'Adri per un delicte de terrorisme", sosté l'advocada. En el cas de l'Operació Judes, però, tots els acusats continuen a Espanya i la Fiscalia canvia el criteri expressat amb Carrasco i manté l'acusació de terrorisme.
El dret penal de l'enemic
Tant Benet Salellas com Eva Pous assenyalen que els casos de Tamara Carrasco i els CDR són exemples de l'aplicació del dret penal de l'enemic. N'hi ha més, com ara alguns que afecten les anomenades "cèl·lules dorments" o determinats grups anarquistes. Carrasco va passar un any confinada al seu municipi fins que les acusacions van caure i el cas va passar a la justícia ordinària. Carrasco havia participat en atemptats? Tenia armes a casa seva? Tenia planificada alguna acció violenta? No. Com va passar mesos més tard amb els CDR, sosté Salellas, es construeix "un perfil d'enemic d'Estat" en base exclusivament a la manera de ser i pensar, "però no en relació a les coses que han passat".
La situació de Carrasco, a dia d'avui, continua evidenciant aquest tracte repressiu contra un col·lectiu concret. La Fiscalia l'acusa ara d'un delicte d'incitació als desordres públics: de nou, no s'analitza què ha passat o ha fet Tamara Carrasco, sinó que, com denuncia Salellas, es fan "disquisicions" sobre si l'activista "cridava o induïa" a què passessin coses en el futur. El delicte d'incitació als desordres públics el va introduir el PP el 2015 i, segons el lletrat, té l'objectiu de "reprimir la protesta i la dissidència política".
Pous va un pas més enllà i assenyala que aquest dret penal de l'enemic també s'aplica en funció del lloc on es produeixen els fets. En aquest sentit, recorda que un mes després de la detenció dels CDR es va detenir un home a Miranda d'Ebre amb un arsenal d'armes que incloïa 17 bombes, 26 armes de foc i 28 cartutxos de munició. La Guàrdia Civil, com en el cas dels CDR, es va atribuir el mèrit d'haver evitat fets "violents", però l'individu en qüestió, simpatitzant de Vox, no va ser acusat de terrorisme i el cas va quedar en la justícia ordinària.
L'operació Panzer, al País Valencià, o l'home que volia assassinar Pedro Sánchez, a Terrassa, són més exemples on l'Audiència Nacional s'ha mantingut al marge. Mentrestant, la causa contra els CDR continua en marxa, i l'acusació de terrorisme, també.