19
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
20:30h
El president Quim Torra ha homenatjat avui l'historiador i activista antifranquista Josep Benet amb motiu de l'inici de l'Any Benet, que ha començat amb un acte solemne al Palau de la Generalitat. Torra ha citat un text de Benet del 1978 defensant que calia continuar sempre sense defallir el combat "fins que el poble de Catalunya no aconsegueixi la seva llibertat total".
Referint-se als versos del poeta Màrius Torres cantats per Meritxell Jené que s'han escoltat al Saló de Sant Jordi ("Pàtria, guarda'ns, la terra no sabrà mai mentir"), Torra s'ha referit a Benet com a model ètic pels polítics d'ara i ha assegurat que "si hi va haver un polític que mai ens va mentir va ser ell".
Torra ha rememorat el llibre de Benet L'intent franquista de genocidi cultural a Catalunya, que ha assegurat que és una obra referencial per ell i que fa de Benet "testimoni de càrrec contra el feixisme". Ha elogiat la investigació elaborada per Benet sobre cinc dels afusellats per la dictadura, Lluís Companys, Joan Peiró, Domènec Latorre, Carrasco i Formiguera i Carles Rahola, el que va mostrar l'abast de la repressió franquista.
Socialista, demòcrata i nacionalista defensiu
"Soc socialista, demòcrata i nacionalista català, defensiu, no agressiu. Soc catòlic". Així es
va definir una vegada Josep Benet (1920-2008). Ho ha recordat l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, comissari de l'Any Benet. En un Saló de Sant Jordi ple, en presència dels presidents Quim Torra, Jordi Pujol i Joan Rigol, i el síndic Rafael Ribó, Solé i Sabaté ha fet un perfil d'un home de qui ha destacat la seva tasca de promotor de la recerca historiogràfica des del Centre d'Història Contemporània. Ha dit que "li devem molt del que avui som, tenim i somiem" i ha recordat com Dionisio Ridruejo el va definir com "el guerriller". Solé, Jordi Amat i Jaume Sobrequés han lloat tots els vessants de la personalitat de Benet.
La nació i la cohesió
Jordi Amat ha destacat en la seva intervenció com en tota la seva actuació, Benet va fer sempre indestriable la nació i la cohesió, duent a terme una activitat incansable de conspirador honest. La que va permetre convertir un acte que havia de ser de celebració religiosa, com les festes d'entronització de la mare de Déu de Montserrat, el 1947, en un acte d'afirmació catalanista i popular. "És un Fouché bo", va dir d'ell Josep Maria de Sagarra. Un Benet -ho ha explicat també Amat- que a la pregunta de Pilar Rahola sobre què s'havia de fer per treballar eficaçment per Catalunya, va respondre: "Estudiar, estudiar i estudiar".
Un senador amb 1.300.000 vots
Jaume Sobrequés ha recordat l'èxit esclatant que va obtenir la candidatura de l'Entesa dels Catalans al Senat en les primeres eleccions de la democràcia, el 15 de juny del 1977. "Va ser el moviment unitari més important de la història recent", ha dit Sobrequés. El PSUC, el PSC, ERC, Estat Català i el grup d'independents de l'Assemblea de Catalunya van formar l'aliança Entesa dels Catalans, que va obtenir la victòria a les quatre circumscripcions. Benet, com a independent, va ser elegit amb més d'1.300.000 vots, sent el senador més votat de l'estat.
Sobrequés ha insistit en la voluntat unitària que sempre va impulsar Josep Benet, fos des del Senat o des del nucli dur de l'Assemblea de Catalunya. Un desig, ha dit, que ara tampoc veuria del tot realitzada, en al·lusió a les discrepàncies entre els partits.
Referint-se als versos del poeta Màrius Torres cantats per Meritxell Jené que s'han escoltat al Saló de Sant Jordi ("Pàtria, guarda'ns, la terra no sabrà mai mentir"), Torra s'ha referit a Benet com a model ètic pels polítics d'ara i ha assegurat que "si hi va haver un polític que mai ens va mentir va ser ell".
Torra ha rememorat el llibre de Benet L'intent franquista de genocidi cultural a Catalunya, que ha assegurat que és una obra referencial per ell i que fa de Benet "testimoni de càrrec contra el feixisme". Ha elogiat la investigació elaborada per Benet sobre cinc dels afusellats per la dictadura, Lluís Companys, Joan Peiró, Domènec Latorre, Carrasco i Formiguera i Carles Rahola, el que va mostrar l'abast de la repressió franquista.
Socialista, demòcrata i nacionalista defensiu
"Soc socialista, demòcrata i nacionalista català, defensiu, no agressiu. Soc catòlic". Així es
va definir una vegada Josep Benet (1920-2008). Ho ha recordat l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, comissari de l'Any Benet. En un Saló de Sant Jordi ple, en presència dels presidents Quim Torra, Jordi Pujol i Joan Rigol, i el síndic Rafael Ribó, Solé i Sabaté ha fet un perfil d'un home de qui ha destacat la seva tasca de promotor de la recerca historiogràfica des del Centre d'Història Contemporània. Ha dit que "li devem molt del que avui som, tenim i somiem" i ha recordat com Dionisio Ridruejo el va definir com "el guerriller". Solé, Jordi Amat i Jaume Sobrequés han lloat tots els vessants de la personalitat de Benet.
La nació i la cohesió
Jordi Amat ha destacat en la seva intervenció com en tota la seva actuació, Benet va fer sempre indestriable la nació i la cohesió, duent a terme una activitat incansable de conspirador honest. La que va permetre convertir un acte que havia de ser de celebració religiosa, com les festes d'entronització de la mare de Déu de Montserrat, el 1947, en un acte d'afirmació catalanista i popular. "És un Fouché bo", va dir d'ell Josep Maria de Sagarra. Un Benet -ho ha explicat també Amat- que a la pregunta de Pilar Rahola sobre què s'havia de fer per treballar eficaçment per Catalunya, va respondre: "Estudiar, estudiar i estudiar".
Un senador amb 1.300.000 vots
Jaume Sobrequés ha recordat l'èxit esclatant que va obtenir la candidatura de l'Entesa dels Catalans al Senat en les primeres eleccions de la democràcia, el 15 de juny del 1977. "Va ser el moviment unitari més important de la història recent", ha dit Sobrequés. El PSUC, el PSC, ERC, Estat Català i el grup d'independents de l'Assemblea de Catalunya van formar l'aliança Entesa dels Catalans, que va obtenir la victòria a les quatre circumscripcions. Benet, com a independent, va ser elegit amb més d'1.300.000 vots, sent el senador més votat de l'estat.
Sobrequés ha insistit en la voluntat unitària que sempre va impulsar Josep Benet, fos des del Senat o des del nucli dur de l'Assemblea de Catalunya. Un desig, ha dit, que ara tampoc veuria del tot realitzada, en al·lusió a les discrepàncies entre els partits.