Anàlisi

Qui hi guanya i qui hi perd si la Crida i el PDECat no s'entenen

Preguntes i respostes de la negociació entre els actors de l'espai en un moment de bloqueig entre els principals actors de JxCat: les conseqüències de trencar serien múltiples camí de les eleccions

per Oriol March , 19 de febrer de 2020 a les 19:24 |
Acte de Junts per Catalunya al Born per arrencar la precampanya amb Puigdemont com a protagonista. | Junts per Catalunya
"Pitjor que mai". "Encallats". "Costarà". Són tres frases que, pronunciades per dirigents de Junts per Catalunya (JxCat), serveixen per resumir quin és l'estat de la negociació de tot l'espai per reordenar-se de cara a les properes eleccions al Parlament. La situació és delicada -així ho detallava aquest matí l'ACN- i es troba en mans, principalment, de com evolucionin les converses en marxa a Lledoners entre David Bonvehí i Jordi Sànchez en representació del PDECat i de la Crida Nacional per la República.

Aquestes són les cinc preguntes i respostes clau d'una relació que amenaça, per ara, amb un divorci de conseqüències imprevisibles per a tots els actors.


1. El què

Senzill sobre el paper, complicat a l'hora de materialitzar-lo. El PDECat va aprovar el 14 de desembre "transitar" cap a JxCat sota el lideratge de Carles Puigdemont, i va obrir-se oficialment una negociació que feia setmanes que es desenvolupava de forma discreta. La idea del partit hereu de CDC és mantenir l'estructura i, sense dissoldre's, mantenir-se com a peça clau del projecte. A la pràctica, però, només s'ha arribat a una entesa de mínims: "Ens hem de posar d'acord". La convocatòria d'eleccions ha fet que el procés s'acceleri, perquè s'hi vol arribar amb una solució allunyada de la provisionalitat.


2. El com

Tot i que en públic i en privat es resta importància a la fórmula, la situació està encallada precisament en aquest punt. Què s'ha de fer, un partit nou? Que els independents entrin a formar part del PDECat i canviar el nom del partit per JxCat? Pactar el desacord i anar eleccions amb una coalició formada pels hereus de CDC i la Crida? L'organització que presideix Sànchez no vol tenir cap mena de vincle administratiu amb el PDECat -ni deutes, ni investigacions judicials associades- i en reclama la dissolució.



Un escenari que el nucli dur de la direcció del PDECat descarta, al mateix temps que sectors de la formació lamenten en privat que se'ls posi com a "excusa" d'un possible divorci. El panorama l'acaben de completar els independents de JxCat, alguns dels quals agrupats sota el paraigua d'Acció per la República -amb Agustí Colomines com a impulsor- que mantenen una oposició frontal al PDECat i pressionen Puigdemont perquè trenqui el carnet i es decideixi a impulsar una plataforma allunyada dels aparells.

El partit que lidera Bonvehí, reforçat ara per Marc Solsona i Marc Castells com a nous homes forts de la cúpula al costat de Ferran Bel, disposa d'una carta rellevant: els drets electorals al Parlament i la propietat del nom de JxCat. Quan Marta Pascal, quan era líder del PDECat, va decidir registrar la marca de cara a les municipals, van ser molts els independents que li ho van retreure. Existeix l'acord, en tot cas, que la marca de JxCat no es faria servir per cap de les dues parts en cas que no hi hagi una entesa específica.

3. El qui

Bàsic en tota negociació interna, especialment quan hi ha eleccions a la vista. Els lideratges són una qüestió nuclear de la refundació, començant per Puigdemont. L'expresident de la Generalitat és qui dibuixarà el polze amunt o avall de l'acord o el desacord que es cuini a Lledoners entre Bonvehí i Sànchez, i qui té la potestat per decidir cap a on es dirigeix la negociació. No només la que ha de dirimir qüestions internes, sinó també les llistes electorals al Parlament en unes eleccions que sectors de JxCat situen a la tardor per disposar de més temps per reordenar-se.

Puigdemont exercirà com a candidat, al marge del lloc que ocupi a les llistes. El gran debat és qui l'acompanyarà. Damià Calvet, conseller de Territori i el preferit per sectors de Palau, ja s'ha postulat públicament. Àngels Chacón -aposta de la direcció del PDECat-, Jordi Puigneró -vinculat a l'expresident- i Laura Borràs -propera a Torra- protagonitzen moviments entre bambolines. Es dona per fet que conselleres com Meritxell Budó també seran a les llistes, a les quals també s'hi podria sumar Bonvehí. Miquel Buch, conseller d'Interior, és l'aposta dels sectors liderats per Jordi Turull i Josep Rull per liderar el partit de portes endins. Els dos exconsellers, no sense malestar, observen com Bonvehí lidera les negociacions parlant més amb Sànchez que amb ells.

Els noms de Gemma Geis, Marta Madrenas i Lluís Guinó són fixos a Girona, com el de Marc Solsona a Lleida i el d'Albert Batet a Tarragona. Sempre i quan, això sí, s'acabi bastint una llista de JxCat amb tots els actors implicats, perquè el desacord podria arribar a implicar el trencament electoral. Què vol dir, això? Bàsicament, que l'univers del PDECat i el de la Crida -amb nexes d'unió, però divergències estratègiques- competirien a les urnes. Si Puigdemont fos el candidat de l'organització presidida per Sànchez, veuria com el seu partit -en cas que encara hi milités- li podria robar uns vots decisius.


A l'equació cal sumar-hi, a banda, el col·lectiu de Poblet, que decidirà al març -així ho va avançar ahir NacióDigital- si es presenta a les eleccions. Hi ha dirigents que provenen de l'antiga CiU, com Pascal, Lluís Recoder -que nega qualsevol possibilitat de ser candidat-, Carles Campuzano i Jordi Xuclà, entre d'altres. El cap de files del moviment, Antoni Garrell, està en contacte habitual amb un dels altres protagonistes del dòmino de JxCat: Artur Mas. L'expresident, que "ajuda" el PDECat a l'hora de negociar amb la Crida i es va reunir la setmana passada amb Puigdemont, torna la setmana vinent a primera fila amb nou llibre sota el braç i havent acabat la inhabilitació pel 9-N.

Mas no té ganes de tornar a ser candidat a la Generalitat, i no competiria en cap cas amb el seu successor, a qui va situar a Palau davant del veto de la CUP a la seva figura. Que Puigdemont lideri un front independentista basat en l'embat amb l'Estat també és l'objectiu d'un grup de la societat civil -ben relacionat les bases dels partits- que aquest dissabte a l'Ateneu Barcelonès tornaran a fer una crida a la unitat. Més pressió per a un PDECat a qui sovint se situa com a "actiu tòxic" de la refundació.

4. El quan

Aquest dijous, segons fonts coneixedores dels contactes, hi ha prevista una nova trobada entre Sànchez i Bonvehí a Lledoners. Com a molt tard, el PDECat aspira a tancar el debat per Setmana Santa, tot i que els propers dies es preveuen "decisius". "La idea és poder-nos integrar", resumeix un dels dirigents implicats en les converses, sense detallar-ne la fórmula. La data de les eleccions és clau per saber amb quins terminis pot jugar l'espai de JxCat a l'hora de reordenar-se.

Bonvehí i Sànchez tenen previst reunir-se aquest dijous per abordar una reordenació encallada: la Crida no vol vincles administratius amb el PDECat i el partit descarta dissoldre's

En aquest sentit, no són poques les veus que aposten per la tardor, i també hi ha qui de portes endins posa damunt la taula la data de l'1-O per dotar de simbolisme unes eleccions que no tenen, per ara, cap plantejament que transcendeixi el marc autonòmic. Guanyar temps permet lligar el candidat efectiu i també mantenir viva la flama de Puigdemont, ara eurodiputat i a punt d'afrontar el suplicatori al Parlament Europeu. És Torra qui té el botó de les eleccions, però no decidirà sol. Ni molt menys.

5. El per què

Com és que la situació està encallada? Per què les conseqüències serien imprevisibles? Són les dues preguntes clau, a mitjà i llarg termini. Des de la fundació del PDECat, l'espai que abans corresponia a l'antiga CiU s'ha anat dividint, i malgrat el lideratge de Puigdemont, no tothom a les sigles nacionalistes comparteix l'estratègia. No només pel que fa al combat amb l'Estat, sinó també amb la manera -"digital", resumeix un dirigent amb ironia- com s'han fet les últimes llistes electorals al Parlament i a Madrid.


Pel que fa a les conseqüències, ningú vol parlar obertament de divorci, perquè es confia en arribar a un acord al límit. Però, al mateix temps, un temor recorre l'espai: sense la unitat necessària -l'aconseguida el 21-D, o bé a les últimes europees-, corre perill una victòria que JxCat veu a l'abast davant d'una ERC que ja no és tan lluny a les enquestes. El trencament, en essència, posaria en risc mantenir la presidència de la Generalitat, el bé més preuat del qual disposa l'espai liderat per Puigdemont.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació