19
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
20
de febrer
a les
11:33h
Hi ha un consens ampli que els problemes mediambientals tenen implicacions en gairebé tots els aspectes de la societat. També juga un paper crucial en el benestar físic, mental i social dels humans. I, tot i que hi ha hagut millores significatives, segueixen havent-hi diferències notòries entre la qualitat ambiental i de salut humana dins una mateixa regió.
L’augment de l’esperança de vida en néixer a Catalunya és de les més altes del món.Segons dades de l’Idescat de 2019, per als homes és de 80,7 anys, mentre que per les dones de 86,2 anys. L’augment de les darreres dècades s’atribueix a la supervivència per damunt dels 65 anys. L’augment previ a 1950 s’atribueix per contra a una reducció de les morts prematures, abans dels 65 anys.
Diversos factors desperten l’alerta, perquè generen riscos per a la salut pública. D’una banda, les qüestions mediambientals, com ara la degradació del medi ambient per la contaminació atmosfèrica, el soroll, les substàncies químiques, l’aigua de mala qualitat i la pèrdua d’espais naturals. D’una altra, el canvi en els estils de vida augmenta les taxes d’obesitat, diabetis, càncer i malalties del sistema nerviós i cardiovascular.
També augmenten els problemes de salut reproductiva i mental. L’asma i les al·lèrgies són especialment preocupants en nens. Com també ho són alguns tipus de càncer relacionats amb la pressió ambiental. L’OMS estima que a Europa la càrrega de malaltia atribuïda a exposició a factor ambientals se situa entre el 15% i el 20% del total de les morts, i entre el 18% i el 20% dels anys de vida es troben afectats per una discapacitat associada.
L’educació i la situació econòmica hi van lligades. Els estudis també revelen que les comunitats més desafavorides són més propenses a veure’s afectades. Nens, persones grans i persones desafavorides requeriran més accés a l’atenció sanitària, perquè són els més vulnerables. Una societat més estable i sostenible és la que vetlla perquè les desigualtats de qualsevol tipus tendeixin a l’equilibri.
A mesura que la magnitud i els reptes medioamentals i climàtics s’han fet més evidents, els marcs polítics han anat evolucionant. Des de fa vint-i-cinc anys, l’Agència Europea del Medi Ambient elabora informes periòdics sobre l’estat del medi ambient al continent, que aporten directrius i perspectives per a l’actuació de les administracions. El repte de l’informe d’enguany, el sisè que publica, apunta directament a l’objectiu d’aconseguir arreu un desenvolupament que equilibri els aspectes socials, econòmics i mediambientals.
Els reptes d’Europa han de seguir tres eixos polítics. El primer és protegir, conservar i millorar el capital natural. El segon, convertir Europa en una economia de baix consum de carboni. El tercer, no menys important, protegir els ciutadans d’Europa de les pressions i els riscos mediambientals. Ara bé, l’informe alerta que els esforços realitzats han estat insuficients, cosa que ens enfronta a una perspectiva no gaire esperançadora, si no prenem mesures.
Quant a la salut, Europa ha millorat en algun aspecte, encara persisteixen problemes de perspectives preocupants. Certament ha millorat la qualitat de l'aigua potable i de les aigües de bany; però encara s’hi poden trobar substàncies químiques persistents que resisteixen tractaments avançats. I, tot i que les emissions de contaminants atmosfèrics s’han reduït, encara gairebé un 20% de la població urbana viu en zones amb concentracions de contaminants atmosfèrics superiors les normes de de la UE ‒inferiors a les recomanacions de l’OMS. L'exposició a partícules fines és responsable d'unes 400 000 morts prematures a Europa cada any.
La idea de sostenibilitat a Europa és viure bé, respectant els límits ecològics de la planeta. La nostra prosperitat i el medi ambient saludable han de ser la conseqüència d'una economia circular innovadora, on res es malgasta i en la qual els recursos naturals es gestionen de manera sostenible, i la biodiversitat es protegeix, valora i restaura de manera que la resiliència de la nostra societat resulta enfortida. El creixement baix en carboni porta temps dissociat de l'ús que fem dels recursos. Només reduint-lo anirem cap a una economia segura i sostenible a nivell mundial. Per això, la sostenibilitat ha d’esdevenir el principi que dirigeixi les polítiques i les accions en la societat. En tots els nivells.
Aquest és el segon article vinculat al debat que va tenir lloc a Barcelona el passat dia 30 de gener, organitzat per NacióDigital i l’Institut Ostrom.
L’augment de l’esperança de vida en néixer a Catalunya és de les més altes del món.Segons dades de l’Idescat de 2019, per als homes és de 80,7 anys, mentre que per les dones de 86,2 anys. L’augment de les darreres dècades s’atribueix a la supervivència per damunt dels 65 anys. L’augment previ a 1950 s’atribueix per contra a una reducció de les morts prematures, abans dels 65 anys.
Diversos factors desperten l’alerta, perquè generen riscos per a la salut pública. D’una banda, les qüestions mediambientals, com ara la degradació del medi ambient per la contaminació atmosfèrica, el soroll, les substàncies químiques, l’aigua de mala qualitat i la pèrdua d’espais naturals. D’una altra, el canvi en els estils de vida augmenta les taxes d’obesitat, diabetis, càncer i malalties del sistema nerviós i cardiovascular.
També augmenten els problemes de salut reproductiva i mental. L’asma i les al·lèrgies són especialment preocupants en nens. Com també ho són alguns tipus de càncer relacionats amb la pressió ambiental. L’OMS estima que a Europa la càrrega de malaltia atribuïda a exposició a factor ambientals se situa entre el 15% i el 20% del total de les morts, i entre el 18% i el 20% dels anys de vida es troben afectats per una discapacitat associada.
Capçalera de la manifestació de Fridays for Future a Sabadell. Foto: Albert Segura
L’educació i la situació econòmica hi van lligades. Els estudis també revelen que les comunitats més desafavorides són més propenses a veure’s afectades. Nens, persones grans i persones desafavorides requeriran més accés a l’atenció sanitària, perquè són els més vulnerables. Una societat més estable i sostenible és la que vetlla perquè les desigualtats de qualsevol tipus tendeixin a l’equilibri.
A mesura que la magnitud i els reptes medioamentals i climàtics s’han fet més evidents, els marcs polítics han anat evolucionant. Des de fa vint-i-cinc anys, l’Agència Europea del Medi Ambient elabora informes periòdics sobre l’estat del medi ambient al continent, que aporten directrius i perspectives per a l’actuació de les administracions. El repte de l’informe d’enguany, el sisè que publica, apunta directament a l’objectiu d’aconseguir arreu un desenvolupament que equilibri els aspectes socials, econòmics i mediambientals.
Els reptes d’Europa han de seguir tres eixos polítics. El primer és protegir, conservar i millorar el capital natural. El segon, convertir Europa en una economia de baix consum de carboni. El tercer, no menys important, protegir els ciutadans d’Europa de les pressions i els riscos mediambientals. Ara bé, l’informe alerta que els esforços realitzats han estat insuficients, cosa que ens enfronta a una perspectiva no gaire esperançadora, si no prenem mesures.
Quant a la salut, Europa ha millorat en algun aspecte, encara persisteixen problemes de perspectives preocupants. Certament ha millorat la qualitat de l'aigua potable i de les aigües de bany; però encara s’hi poden trobar substàncies químiques persistents que resisteixen tractaments avançats. I, tot i que les emissions de contaminants atmosfèrics s’han reduït, encara gairebé un 20% de la població urbana viu en zones amb concentracions de contaminants atmosfèrics superiors les normes de de la UE ‒inferiors a les recomanacions de l’OMS. L'exposició a partícules fines és responsable d'unes 400 000 morts prematures a Europa cada any.
La idea de sostenibilitat a Europa és viure bé, respectant els límits ecològics de la planeta. La nostra prosperitat i el medi ambient saludable han de ser la conseqüència d'una economia circular innovadora, on res es malgasta i en la qual els recursos naturals es gestionen de manera sostenible, i la biodiversitat es protegeix, valora i restaura de manera que la resiliència de la nostra societat resulta enfortida. El creixement baix en carboni porta temps dissociat de l'ús que fem dels recursos. Només reduint-lo anirem cap a una economia segura i sostenible a nivell mundial. Per això, la sostenibilitat ha d’esdevenir el principi que dirigeixi les polítiques i les accions en la societat. En tots els nivells.
Aquest és el segon article vinculat al debat que va tenir lloc a Barcelona el passat dia 30 de gener, organitzat per NacióDigital i l’Institut Ostrom.