Matemàtica, ciència i política

La matemàtica i l'estadística han assumit un paper essencial en el món de l'empresa, ajudant de manera crucial en la presa de decisions | És l'hora que aquest canvi arribi a la política

per Xavier Ros Oton , Premi Fundació Princesa de Girona en Investigació Científica 2019, 19 de febrer de 2020 a les 12:41 |
Sense un bon coneixement de les dades és impossible conèixer bé els problemes més importants i donar-hi donar les solucions encertades. | Bernat Cedó
A principis del segle XX, la matemàtica i l'estadística havien estat peces clau en el gran desenvolupament de la física fins al moment, així com en d'altres ciències naturals. Tot i així, la medicina i el que ara anomenem ciències socials encara eren bàsicament fora del seu àmbit d'actuació. Va ser al llarg del segle XX quan la medicina, psicologia, economia, i d'altres ciències socials es van començar a beneficiar de l'ús de l'estadística i el pensament científic. Tots aquests canvis ens han permès un enorme progrés com a societat, amb grans millores de la qualitat de vida de la població en general.

El següent gran canvi ha vingut a principis del segle XXI, on hem vist com la matemàtica i l'estadística han assumit un paper essencial en el món de l'empresa, ajudant de manera crucial en la presa de decisions i l'optimització. Alguns dels exemples més coneguts els trobem en el sector tecnològic, però el fenomen és global i afecta gairebé totes les grans empreses. I aquesta tendència va a més: la matemàtica i l'estadística tenen i tindran un paper cada cop més important al món que ens envolta.


És l'hora que aquest canvi arribi a la política. Necessitem que la presa de decisions estigui molt més basada en dades objectives, ajudant-se si cal del coneixement científic actual. A més, per a un bon funcionament de la democràcia ens cal també transparència i accés fàcil a les dades importants del nostre país i del món en general. Alguns exemples d'això són iniciatives (privades i sense ànim de lucre) com Our World in Data o bé USA Facts, que intenten donar i facilitar l'accés a les dades essencials (del món, o bé dels Estats Units) per al públic general.

Sense un bon coneixement de les dades és impossible conèixer bé els problemes més importants, i per tant no es poden donar mai les solucions més encertades. Una petita mostra d'això la podem trobar al llibre Factfulness, escrit per Hans Rosling (metge i acadèmic suec). Rosling va dedicar una part de la seva carrera a avaluar el coneixement que tenim del món, amb preguntes com "quina és l'esperança de vida mitjana al món?", o si "l'extrema pobresa ha augmentat o disminuït en els últims 20 anys". Resulta que la població general, els líders polítics mundials, directius de grans empreses, i periodistes internacionals, responen igual de malament (o fins i tot pitjor!) a aquestes preguntes que nens i nenes de 5 anys. Aquesta falta total de coneixement és deguda a les preconcepcions i biaixos que tenim, i s'hauria de compensar amb un major paper de les dades i l'estadística en la nostra presa de decisions. Si no, correm el perill d'estar prenent constantment decisions polítiques errònies.

 

 Seguiu llegint l'anàlisi a Pensem.cat


[La Fundació Congrés de Cultura Catalana ha posat en marxa l'espai d'anàlisi, reflexió i debat Pensem.cat, una eina per acostar les investigacions universitàries al conjunt de la població, facilitant així la necessària transferència de coneixement. Pensem.cat s'ha associat amb NacióDigital perquè les reflexions dels acadèmics assoleixin una àmplia projecció, contribuint al debat social a partir de coneixement científicament validat]

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació