19
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
14:51h
Joan Carles Molinero, comissari superior dels Mossos d'Esquadra el 2017, ha confirmat que el major Josep Lluís Trapero els va demanar a ell i al comissari Ferran López que elaboressin un dispositiu per complir amb les ordres judicials que poguessin arribar en cas de declaració d'independència, també per detenir el president Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern.
El testimoni, a preguntes del fiscal, ha relatat una reunió del 25 d'octubre al matí al despatx de Trapero on se'ls va demanar dissenyar un dispositiu per, si era necessari, donar compliment a l'ordre judicial de detenir el president i el Govern. Aquest dispositiu l'havien d'elaborar Molinero i López de manera discreta, i se li havia de comunicar a Trapero un cop definit. "Trapero ens va demanar específicament elaborar un dispositiu per detenir Puigdemont", ha assegurat.
El comissari ha dit que Trapero es va oferir per detenir personalment Puigdemont, però López i ell van dir que era el major dels Mossos i no ho havia de fer. En el pla, els dos comissaris superiors serien els encarregats de detenir el president. Molinero ha dit que va parlar amb el responsable de l'helicòpter dels Mossos per, en cas que fos necessari, valorar si era possible aterrar l'aparell en els llocs on es podia produir la detenció, com ara el parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, o a la plaça de Sant Jaume.
Molinero va explicar a Rafael Comes, cap de la comissaria general d'Investigació, que s'estava elaborant aquest informe, i que ell seria l'encarregat de comunicar-se amb la Fiscalia. "Li vaig dir jo perquè el seu càrrec depenia de mi", ha explicat. Comes havia d'encarregar a un inspector desplaçar-se al TSJC per, en cas de rebre l'ordre judicial de detenir el president, posar-se a disposició del president del tribunal. "El pla per detenir Puigdemont no es va comunicar al director general dels Mossos. Era un dispositiu altament sensible", ha explicat, i ha negat que la policia "desconfiés" de Pere Soler.
En relació a aquest pla, es va sol·licitar al GEI (Grup Especial d'Intervenció) que estigués "preparat" els dies 25, 26, 27 i 28 d'octubre estiguessin "plenament operatius". "Se'ls va demanar poder ser activats en qualsevol hora del dia, però no se'ls va donar cap més indicació ni quin era el motiu d'aquesta petició", ha detallat. També ha confirmat que es va elaborar un llistat amb els noms i adreces dels membres del Govern i el comissari i intendent que hauria de fer la detenció. "Vam determinar que un binomi format per un comissari i un intendent detindria un membre del Govern. Ells no ho sabien, però estaven designats amb nom i cognom", ha dit. I per què aquell llistat no el van incloure a l'informe? "Perquè el vam destruir quan ja no era necessari".
Nega seguiments al CNP i la Guàrdia Civil
Molinero ha negat "avisos o comunicacions" a la sala central de comandament sobre els moviments que feien els altres cossos de seguretat de l'Estat, però ha dit que no seria descartable que això passés perquè "era un dispositiu conjunt i calia coordinar-se". A preguntes de la Fiscalia, ha negat que es donessin instruccions des de la CeCor que s'informés dels moviments de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, però sí que ha admès que sabien que diversos col·lectius o sectors s'havien organitzat via xarxes per impedir que les policies espanyoles arribessin als col·legis. "Estàvem pendents que això no passés", ha explicat, i ha dit que cap contingent dels Mossos es dediqués a fer seguiments. Si es va comunicar algun moviment del CNP o de la Guàrdia Civil, era per poder enviar agents dels Mossos a ajudar-los.
Davant la insistència del fiscal Carballo, Molinero ha tornat a negar que es donessin instruccions per fer seguiments als altres cossos i, si va passar de manera irregular, s'hauria d'haver notificar a la divisió d'assumptes interns per depurar responsabilitats. "No es va ordenar seguir agents del CNP i la Guàrdia Civil", ha reiterat el comissari, que també ha negat enviar ordres als Mossos perquè no intervinguessin. "Se'ls deia que intentessin tancar els centres, i que en cas d'actuacions de la unitat d'ordre públic se'n mantinguessin al marge, perquè era responsabilitat seva. Els binomis no tenien capacitat d'ordre públic ni coneixements", ha explicat. "Se'ls va demanar que s'apartessin del conflicte perquè no estaven preparats per estar en el conflicte", ha reiterat.
Cap dispositiu per facilitar el vot al Govern
Molinero ha explicat que l'1-O Puigdemont tenia el seu servei d'escortes, que li va donar protecció durant el dia, però no es va fer cap dispositiu específic perquè ni el president ni cap conseller pogués votar. "Teníem interès per saber on eren els membres del Govern que tenen un servei d'escorta", ha explicat, i ha recordat que hi ha imatges de consellers que volen votar i es troben davant un cordó de Mossos que no els deixen fer-ho. "Per què teníem interès en saber on era el Govern? Perquè els Mossos són els responsables de la seva seguretat, és habitual", ha dit Molinero, sorprès davant les preguntes del fiscal. "No era per facilitar que el president votés l'1-O", ha insistit. En el cas de Puigdemont, no va poder votar al col·legi on estava previst. El comissari ha explicat que el col·legi on havia de votar estava tancat per efectius de la Guàrdia Civil.
Preguntat pel paper dels binomis i el temps que es va trigar en demanar ajuda a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, Molinero ha explicat que primer es va haver d'elaborar el llistat de la situació dels centres i hi va haver també un problema informàtic. El fiscal li ha retret que triguessin tant de temps en avisar i ha constatat que quan els Mossos van demanar suport alguns centres ja havien estat tancats per les policies estatals. Tot i així, ha recorda que alguns centres van tornar a obrir després de l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Molinero ha explicat que algunes peticions de suport es van denegar perquè no hi havia prou efectius.
El comissari ha explicat que l'1-O la Brimo es va encarregar de mantenir l'ordre públic en diverses manifestacions que hi havia arreu de Catalunya i edificis públics, i ha dit a preguntes de Carballo que es va haver d'activar agents destinats a trasllats de presos i vigilància de presons per donar suport en tasques d'ordre públic. "La Brimo tenia entre altres missions la protecció d'edificis institucionals i mantenir l'ordre en manifestacions ultres i anarquistes. També s'havien de protegir espais per l'amenaça terrorista i calien dispositius per intervenir en incidents que es poguessin produir i l'àrea metropolitana", ha detallat, i ha recordat que també hi havia l'ARRO per intervenir com a ordre públic.
Batlle i Molinero blinden Trapero
La sessió d'ahir del judici va estar protagonitzada pel mateix Molinero i per l'exdirector dels Mossos Albert Batlle. Com ha fet avui, el comissari va defensar la tasca dels Mossos en els dies més àlgids del procés, especialment el 20-S i l'1-O. Juntament amb Batlle, van blindar també l'actuació de Trapero. L'exdirector dels Mossos, que actualment és regidor de seguretat de Barcelona i va ser qui va nomenar Trapero com a major, va assegurar que no hauria acceptat mai "suggeriments" sobre el posicionament del cos en relació al procés, va recordar que la seva mala relació amb Pérez de los Cobos venia de lluny i va destacar que Tarpero no era ben vist per sectors independentistes.
El testimoni, a preguntes del fiscal, ha relatat una reunió del 25 d'octubre al matí al despatx de Trapero on se'ls va demanar dissenyar un dispositiu per, si era necessari, donar compliment a l'ordre judicial de detenir el president i el Govern. Aquest dispositiu l'havien d'elaborar Molinero i López de manera discreta, i se li havia de comunicar a Trapero un cop definit. "Trapero ens va demanar específicament elaborar un dispositiu per detenir Puigdemont", ha assegurat.
El comissari ha dit que Trapero es va oferir per detenir personalment Puigdemont, però López i ell van dir que era el major dels Mossos i no ho havia de fer. En el pla, els dos comissaris superiors serien els encarregats de detenir el president. Molinero ha dit que va parlar amb el responsable de l'helicòpter dels Mossos per, en cas que fos necessari, valorar si era possible aterrar l'aparell en els llocs on es podia produir la detenció, com ara el parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, o a la plaça de Sant Jaume.
Molinero va explicar a Rafael Comes, cap de la comissaria general d'Investigació, que s'estava elaborant aquest informe, i que ell seria l'encarregat de comunicar-se amb la Fiscalia. "Li vaig dir jo perquè el seu càrrec depenia de mi", ha explicat. Comes havia d'encarregar a un inspector desplaçar-se al TSJC per, en cas de rebre l'ordre judicial de detenir el president, posar-se a disposició del president del tribunal. "El pla per detenir Puigdemont no es va comunicar al director general dels Mossos. Era un dispositiu altament sensible", ha explicat, i ha negat que la policia "desconfiés" de Pere Soler.
En relació a aquest pla, es va sol·licitar al GEI (Grup Especial d'Intervenció) que estigués "preparat" els dies 25, 26, 27 i 28 d'octubre estiguessin "plenament operatius". "Se'ls va demanar poder ser activats en qualsevol hora del dia, però no se'ls va donar cap més indicació ni quin era el motiu d'aquesta petició", ha detallat. També ha confirmat que es va elaborar un llistat amb els noms i adreces dels membres del Govern i el comissari i intendent que hauria de fer la detenció. "Vam determinar que un binomi format per un comissari i un intendent detindria un membre del Govern. Ells no ho sabien, però estaven designats amb nom i cognom", ha dit. I per què aquell llistat no el van incloure a l'informe? "Perquè el vam destruir quan ja no era necessari".
Nega seguiments al CNP i la Guàrdia Civil
Molinero ha negat "avisos o comunicacions" a la sala central de comandament sobre els moviments que feien els altres cossos de seguretat de l'Estat, però ha dit que no seria descartable que això passés perquè "era un dispositiu conjunt i calia coordinar-se". A preguntes de la Fiscalia, ha negat que es donessin instruccions des de la CeCor que s'informés dels moviments de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, però sí que ha admès que sabien que diversos col·lectius o sectors s'havien organitzat via xarxes per impedir que les policies espanyoles arribessin als col·legis. "Estàvem pendents que això no passés", ha explicat, i ha dit que cap contingent dels Mossos es dediqués a fer seguiments. Si es va comunicar algun moviment del CNP o de la Guàrdia Civil, era per poder enviar agents dels Mossos a ajudar-los.
Davant la insistència del fiscal Carballo, Molinero ha tornat a negar que es donessin instruccions per fer seguiments als altres cossos i, si va passar de manera irregular, s'hauria d'haver notificar a la divisió d'assumptes interns per depurar responsabilitats. "No es va ordenar seguir agents del CNP i la Guàrdia Civil", ha reiterat el comissari, que també ha negat enviar ordres als Mossos perquè no intervinguessin. "Se'ls deia que intentessin tancar els centres, i que en cas d'actuacions de la unitat d'ordre públic se'n mantinguessin al marge, perquè era responsabilitat seva. Els binomis no tenien capacitat d'ordre públic ni coneixements", ha explicat. "Se'ls va demanar que s'apartessin del conflicte perquè no estaven preparats per estar en el conflicte", ha reiterat.
Cap dispositiu per facilitar el vot al Govern
Molinero ha explicat que l'1-O Puigdemont tenia el seu servei d'escortes, que li va donar protecció durant el dia, però no es va fer cap dispositiu específic perquè ni el president ni cap conseller pogués votar. "Teníem interès per saber on eren els membres del Govern que tenen un servei d'escorta", ha explicat, i ha recordat que hi ha imatges de consellers que volen votar i es troben davant un cordó de Mossos que no els deixen fer-ho. "Per què teníem interès en saber on era el Govern? Perquè els Mossos són els responsables de la seva seguretat, és habitual", ha dit Molinero, sorprès davant les preguntes del fiscal. "No era per facilitar que el president votés l'1-O", ha insistit. En el cas de Puigdemont, no va poder votar al col·legi on estava previst. El comissari ha explicat que el col·legi on havia de votar estava tancat per efectius de la Guàrdia Civil.
Preguntat pel paper dels binomis i el temps que es va trigar en demanar ajuda a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, Molinero ha explicat que primer es va haver d'elaborar el llistat de la situació dels centres i hi va haver també un problema informàtic. El fiscal li ha retret que triguessin tant de temps en avisar i ha constatat que quan els Mossos van demanar suport alguns centres ja havien estat tancats per les policies estatals. Tot i així, ha recorda que alguns centres van tornar a obrir després de l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Molinero ha explicat que algunes peticions de suport es van denegar perquè no hi havia prou efectius.
El comissari ha explicat que l'1-O la Brimo es va encarregar de mantenir l'ordre públic en diverses manifestacions que hi havia arreu de Catalunya i edificis públics, i ha dit a preguntes de Carballo que es va haver d'activar agents destinats a trasllats de presos i vigilància de presons per donar suport en tasques d'ordre públic. "La Brimo tenia entre altres missions la protecció d'edificis institucionals i mantenir l'ordre en manifestacions ultres i anarquistes. També s'havien de protegir espais per l'amenaça terrorista i calien dispositius per intervenir en incidents que es poguessin produir i l'àrea metropolitana", ha detallat, i ha recordat que també hi havia l'ARRO per intervenir com a ordre públic.
Batlle i Molinero blinden Trapero
La sessió d'ahir del judici va estar protagonitzada pel mateix Molinero i per l'exdirector dels Mossos Albert Batlle. Com ha fet avui, el comissari va defensar la tasca dels Mossos en els dies més àlgids del procés, especialment el 20-S i l'1-O. Juntament amb Batlle, van blindar també l'actuació de Trapero. L'exdirector dels Mossos, que actualment és regidor de seguretat de Barcelona i va ser qui va nomenar Trapero com a major, va assegurar que no hauria acceptat mai "suggeriments" sobre el posicionament del cos en relació al procés, va recordar que la seva mala relació amb Pérez de los Cobos venia de lluny i va destacar que Tarpero no era ben vist per sectors independentistes.