Objectiu: rehabilitar Pujol

L'associació Tagamanent-Construir Catalunya organitza un acte amb l'exconseller Felip Puig per vindicar l'obra de l'expresident en medi ambient

per Pep Martí , 18 de febrer de 2020 a les 21:39 |
L'expresident Pujol acompanyat de Marta Ferrusola, al Reial Cercle Artístic. | Pep Martí
Al president Jordi Pujol li preocupa el judici de la història,  l'empremta que deixarà el seu llegat polític. En aquest neguit, però, no està sol. El comparteix un grup de gent jove, la majoria d'entre els 30 i els 40, alguns sense edat per haver-lo votat. Però que després del 2014, van lamentar que el seu llegat quedés malmès per la "confessió".

Són prop d'una quarantena i s'han aplegat sota el nom de Tagamanent-Construir Catalunya, un nom molt pujolista. O, en aquest cas, seria potser més adient anomenar pujolià. Es consideren nacionalistes de pedra picada i admiren l'expresident, a qui consideren "el català més influent del segle XX". Un dels seus impulsors, Jordi Aragonès, explica que no estan vinculats a cap partit polític ni han estat militants de Convergència. 


L'acte que han organitzat aquest dimarts al Reial Cercle Artístic porta per títol El model mediambiental català. Una estructura d'Estat i és el quart que organitzen els de Tagamanent. La seva és una operació de rehabilitació sectorial, que posa en valor els èxits del govern de CiU en els diversos àmbits. Van començar el 2018 amb una taula rodona sobre infraestructures, després en van fer una sobre sanitat i, el maig passat, sobre benestar social. 

"El grup Tagamanent està format per prop d'una quarantena de membres, la majoria joves, que vol preservar el llegat de l'expresident, que veuen en perill després de la seva confessió"

Aquest dimarts, membres de Tagamanent i antics col·laboradors, com l'exsecretari del Govern Carles Duarte, o algun alt càrrec com Marta Subirà, secretària de Medi Ambient, s'han aplegat al Reial Cercle Artístic per acollir un nou acte vindicatiu de l'obra i la figura de l'expresident. 

El Pla de Residus, un abans i un després


Felip Puig, exconseller de Medi Ambient (1999-2001), i Marta Lacambra, exdirectora general de l'Agència Catalana de l'Aigua (1999-2003), han protagonitzat un col·loqui moderat per Jordi Aragonès. Lacambra ha citat algunes de les fites d'aquest àmbit del Govern, des de la declaració d'impacte ambiental del Pla Delta a la declaració del pla del cap de Creus o la incineradora de Constantí i la llei d'Ordenació i Tributació de l'Aigua. Lacambra ha assegurat que hi ha un abans i un després en la política de medi ambient a Catalunya, i és el pla de sanejament de totes les aigües residuals de Catalunya.   

Una conselleria pionera

Puig ha subratllat la rellevància que va tenir el fet de crear la conselleria de Medi Ambient, el 1991, molt abans que es creés el ministeri del mateix ram. Ha destacat el pla del Delta del Llobregat, que va suposar desviar el riu tres quilòmetres i que ha estat cabdal per fer créixer les instal·lacions del port i l'aeroport de Barcelona. Puig ha lloat la visió de conjunt del president Pujol, que es va plasmar en programes i infraestructures per reciclar i tancar els cicles propis d'un país industrial. Puig ha esmentat el que va suposar el cànon de l'aigua, o el conjunt dels PEIN, que conformen gairebé un milió d'hectàrees protegides en un país amb vint parcs naturals.  

Pujol: "Es va fer molt bona feina"

L'expresident ha intervingut al final per vindicar l'obra dels seus governs i ha assegurat que "es va fer molt bona feina" en política mediambiental. Ha recordat que "des de les posicions d'esquerra ens acusaven de no fer prou per defensar la natura, però es va fer molta cosa i es va mostrar sensibilitat i interès".
 

L'expresident conversant amb Marta Ferrusola i Carles Duarte abans de l'acte. Foto: Pep Martí


Pujol ha sobtat l'auditori quan ha elogiat l'exministre Josep Borrell, de qui ha recordat que sent ministre d'Obres Públiques va facilitar alguns projectes de la Generalitat, com l'embassament de Rialp o la carretera d'Igualada a la Panadella. Ha explicat que quan va saber que es crearia un departament de Medi Ambient, Borrell va trucar Pujol per desaconsellar-li que ho fes perquè era un entrebanc per tirar endavant molts projectes: "Amb una direcció general n'hi hauria prou".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació