Crònica

Batlle i Molinero blinden Trapero i els Mossos dels atacs de la Fiscalia

L'exdirector de la policia catalana desvincula el major del rumb del procés mentre el comissari reivindica l'actuació del cos per impedir l'1-O

per Bernat Surroca , 18 de febrer de 2020 a les 20:15 |
Albert Batlle i Joan Carles Molinero, dos testimonis clau aquest dimarts a l'Audiència Nacional | ACN
"Fer un ús proporcional de la força no vol dir incomplir les ordres judicial". Aquesta frase de Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos d'Esquadra, resumeix bona part del problema de fons que es fa evident sessió rere sessió en el judici contra Josep Lluís Trapero i l'excúpula d'Interior. La vista oral a l'Audiència Nacional inclou aquesta setmana sessions especialment importants amb testimonis clau. Molinero és un d'ells, i ha començat a declarar aquest matí després que ho hagi fet Albert Batlle, que va ser director dels Mossos i va ser qui proposar Trapero com a major. Actualment és regidor de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona sota el paraigua del PSC.

Tots dos, amb major o menor implicació -Molinero afronta paral·lelament una causa contra la cúpula dels Mossos al jutjat d'Instrucció 7 de Cornellà per la suposada passivitat policial l'1-O-, han defensat Trapero i el model de policia catalana dels atacs de la Fiscalia. Especialment bel·ligerant ha estat Miguel Ángel Carballo, el representant del ministeri públic encarregat d'interrogar qui l'any 2017 era comissari superior dels Mossos i un dels comandaments més pròxims a Trapero, juntament amb els comissaris Ferran López i Manuel Castellví.


Les preguntes de Carballo ha topat una vegada i una altra amb les respostes de Molinero i amb un model policial que el ministeri públic sembla incapaç de comprendre. Un model que, almenys en els moments més àlgids del procés la tardor de 2017, va optar per complir les ordres judicials mirant de fer un ús proporcional de la força i prioritzant la mediació, a diferència del modus operandi de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. Durant tot l'interrogatori, el fiscal ha criticat, amb el permís del tribunal, que els Mossos no actuessin amb més duresa contra els manifestants i votants independentistes.


Els Mossos, ha explicat Molinero, van complir les ordres de la Fiscalia i, després, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir el referèndum. I ho van fer seguint el seu propi criteri d'actuació, però també el que havia manifestat la magistrada Mercedes Armas en una reunió prèvia a l'1-O: de manera proporcional i mantenint la pau social. "Els Mossos no volien utilitzar la força per mantenir la bona imatge que tenien?", ha etzibat el fiscal. El comissari, visiblement ofès, li ha respost que treballen per "complir les lleis" però "amb el marge de maniobra que aquestes permeten". Això és seguint criteris de "proporcionalitat i oportunitat", però "mai per satisfer res ni ningú".

La flexibilitat d'Espejel


La Fiscalia s'ha concentrat especialment en els dies previs a la votació i en la iniciativa Escoles Obertes. Sovint tenyides d'interpretacions, conjectures, reiteracions o hipòtesis sobre fets que no van passar, les preguntes del fiscal Carballo han topat de nou amb les respostes de Molinero i amb el convenciment del comissari que els Mossos van fer allò que podien amb l'ordre que els havia donat el jutge. Davant del silenci de la magistrada Concepción Espejel, el comissari ha recordat que als centres no hi havia material electoral ni urnes. "Nosaltres, amb la interlocutòria del jutge, no podíem tancar el dia 29 i 30 on es feia una activitat esportiva, cultural o gastronòmica", ha respost a un exasperat Carballo. 

"No van entendre que era una actitud preparatòria del referèndum?", ha preguntat el fiscal. "No som tan ingenus com es vol demostrar, als centres vam fer el que ens permetia l'ordre del TSJC. No hi havia cap acte previ relacionat directament amb el referèndum", ha reblat el comissari. I de nou, ha reivindicat la feina dels Mossos per complir les ordres d'impedir el referèndum. "Hi va haver una activitat proactiva dels Mossos els dies previs a l'1-O que va tenir com a conseqüència que 239 centres no van obrir", ha reivindicat.

No ha convençut el fiscal, que de nou davant la permissivitat de sala ha insinuat que això va passar perquè els directors dels centres van optar per no obrir. "En qualsevol cas, vam complir l'ordre del TSJC", ha dit Molinero. De nou, dues maneres d'entendre l'ordre públic i la manera de complir l'ordre judicial.


Un dispositiu avalat per Pérez de los Cobos

El dispositiu policial de l'1-O i els famosos binomis dels Mossos també han estat un dels elements clau de l'interrogatori del fiscal Carballo. Molinero ha estat clar: el dispositiu inicial va ser criticar per la Fiscalia i els Mossos van respondre posant més efectius sobre el terreny. El disseny d'aquell operatiu estava pactat amb Diego Pérez de los Cobos i era un dispositiu conjunt amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola: primer els binomis a cada centre i, si no podien tancar tancar-los, s'activava la resta del dispositiu.

I per què els Mossos no van modificar-lo, davant les crítiques del ministeri públic? Ningú, tampoc Pérez de los Cobos, va qüestionar la inoperativitat dels binomis dels Mossos en cap reunió prèvia a l'1-O. "Ningú va posar objeccions a la presència dels binomis", ha deixat clar Molinero. La seva declaració ha encaixat amb la que ja va fer el comissari Ferran López i, de nou, ressalta el silenci en aquells dies de Pérez de los Cobos que contrasta amb la duresa de les seves declaracions contra Trapero tant al Suprem com a la mateixa Audiència Nacional. 


Batlle i la "punyalada trapera"

Un Pérez de los Cobos amb qui Trapero no mantenia una bona relació. Això era públic i notori, però aquella enemistat no va néixer amb motiu de l'operatiu de l'1-O. Com ha explicat Albert Batlle, venia de lluny. "Hi havia temes sensibles. El cos dels Mossos ja estava implantat, es volia que tingués més competències i això, a vegades, pot produir una forta tensió dialèctica", ha dit. En la seva declaració, Batlle, que l'any 2016 va proposar Trapero com a major dels Mossos, l'ha desvinculat de les tesis independentistes del Govern.

De fet, ha destacat que la seva figura no era ben vista en els entorns independentistes i quan el conseller d'Interior Ramon Espadaler el va nomenar comissari en cap dels Mossos, es parlava de "punyalada trapera". Com ja va dir al Suprem, Batlle ha deixat clar que el major mai hauria atès cap "suggeriment" sobre quin hauria de ser el posicionament del cos en relació al procés. "De llei només n'hi ha una i és la que compliran els Mossos", va dir Trapero en una reunió l'any 2017 amb Joan Vidal de Ciurana, exsecretari del Govern, recordada aquest dimarts per l'exdirector dels Mossos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació