El govern espanyol referma que convocarà la taula de diàleg al febrer

L'executiu de Pedro Sánchez insisteix en què la figura del relator "no és necessària" i defuig opinar sobre les discrepàncies dins de la majoria independentista

Imatge del Consell de Ministres d'aquest dimarts al palau de la Zarzuela
Imatge del Consell de Ministres d'aquest dimarts al palau de la Zarzuela | Casa Reial
18 de febrer del 2020
Actualitzat a les 14:53h
El govern espanyol ha refermat el seu compromís de convocar la taula de diàleg amb la Generalitat, convocatòria que farà abans que acabi el mes de febrer. Preguntada sobre la figura del relator, la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha repetit la posició de l'executiu, que "no considera que sigui una figura necessària". Ha assenyalat la "complexitat" de la situació a Catalunya i que no esperen fruits a curt termini del procés de diàleg, però sí que serà útil per trobar una solució a "un dels conflictes més importants" de l'estat. 

El Govern català manté l'exigència de mediador, traient importància al calendari final, mentre JuntsxCat ha qualificat d'"obligació" que aquesta figura sigui present en la taula de diàleg. En canvi, Esquerra Republicana ha insistit en la necessitat que la taula de diàleg s'engegui l'abans millor. La ministra Montero ha defugit entrar a valorar les diferències expressades en el si de la majoria independentista. 

Atacs al PP

L'executiu ha carregat dur contra l'estil obstruccionista d'oposició mantingut per la cúpula del Partit Popular. La ministra Montero ha apel·lat a la recuperació de la "normalitat democràtica" pel que fa a les relacions entre l'executiu i l'oposició, fent referència a la trobada mantinguda entre Pedro Sánchez i Pablo Casado. El govern ha constatat que el PP manté "l'estratègia de bloqueig", posant en primer lloc els seus interessos en lloc dels del país. La portaveu ha criticat l'actitud del PP, que bloqueja la renovació d'òrgans centrals de l'Estat. "Quan abandoni l'estratègia de crispació, trobarà un govern amb la ma estesa", ha afirmat Montero. 

L'impost Tobin, aprovat

El govern espanyol ha aprovat avui en consell de ministres l'impost sobre transaccions financeres, l'anomenada taxa Tobin. L'impost preveu gravar amb un 0,2% la compra-venda d'accions de companyies espanyoles que tinguin un valor en borsa superior als 1.000 milions d'euros. Així ho ha anunciat la ministra d'Hisenda i portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, a l'acabar el consell de ministres. Una reunió la d'avui que ha tingut una primera part deliberativa al Palau de la Zarzuela, sota la presidència del rei Felip VI. Després, el president Pedro Sánchez i els ministres s'han traslladat a la Moncloa.

Montero s'ha referit a la necessitat de posar al dia el sistema tributari espanyol en un context de globalització. Ha parlat de preservar la fiscalitat com a mecanisme redistributiu. La ministra ha volgut deixar clar que "sense justícia fiscal, no hi haurà justícia social" i ha garantit que el govern no incrementarà els impostos als treballadors ni a les classes mitjanes ni a les pimes. 

La proposta d'una taxa a les transaccions financeres internacionals va ser proposada inicialment per l'economista nord-americà i Premi Nobel James Tobin, a inicis dels anys setanta. D'aquí el seu nom. Més endavant, va ser enarborada com una reivindicació pel moviment ATTAC i les plataformes crítiques amb la globalització.   

La taxa Google, ajornada

Així mateix, l'executiu ha aprovat també l'impost sobre serveis digitals, conegut com a taxa Google. En aquest cas, però, ha optat per ajornar el seu cobrament, previst inicialment de forma trimestral, a finals d'any. Aquesta decisió ha estat una resposta a les fortes pressions dels Estats Units, que havia amenaçat d'engegar represàlies en cas de gravàmens sobre les seves empreses tecnològiques. L'ajornament el va anunciar ahir dilluns, des de Brussel·les, la vicepresidenta i ministra d'Economia Nadia Calviño. 

L'objectiu de la taxa sobre serveis digitals té com a finalitat que les grans companyies com Amazon, Apple, Facebook o Google hagin d'assumir els tributs que els corresponen allí on tenen el negoci. En aquests moments, s'està negociant l'establiment d'un impost global en el si de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), però un acord global sembla ara per ara llunyà. Per això, alguns estats no han descartat avançar-se.
Ho ha fet França, pe`ro davant les amenaces de l'Administració Trump de respondre amb forts aranzels sobre els seus productes, París ha reculat. Avui, l'estat espanyol ha fet el mateix. 

Derogat l'acomiadament per baixes mèdiques

L'executiu de Pedro Sánchez ha derogat l'acomiadament per acumulació de baixes mèdiques justificades. D'aquesta manera, es compleix una de les mesures anunciades pel govern de coalició PSOE-Podem, i suposa la derogació del polèmic article 52.d de l'Estatut dels Treballadors, que fins ara permetia l'acomiadament en cas de manca d'assistència fossin del 20% en jornades hàbils durant dos mesos consecutius. La proposta l'ha dut al consell de ministres la titular de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, qui ha comparegut avui al costat de Montero, junt amb la ministra d'Igualtat, Irene Montero.