judici als Mossos

Molinero defensa que un ús proporcional de la força l'1-O no implicava incomplir les ordres judicials

El comissari dels Mossos sosté que la policia catalana va actuar per intentar impedir el referèndum amb criteris de "proporcionalitat, discrecionalitat i oportunitat", i no "per satisfer ningú"

per Bernat Surroca , 18 de febrer de 2020 a les 12:50 |
El comissari dels Joan Carles Molinero aquest dimarts a l'Audiència Nacional | ACN
Testimoni clau aquest dimarts a l'Audiència Nacional. El comissari general Joan Carles Molinero ha declarat al judici contra els Mossos i l'excúpula d'Interior i ha defensat l'actuació dels Mossos l'1-O. El testimoni ha reivindicat que fer un ús proporcional de la força aquell dia no implicava incomplir les ordres judicials, ni de la Fiscalia ni del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que demanaven impedir la votació. 

A preguntes de la Fiscalia, que s'ha centrat sobretot en l'actuació policial del 20 de setembre de 2017 i també de l'1-O, el comissari ha negat que els Mossos volguessin evitar utilitzar la força per tal de mantenir la bona imatge que tenien entre els grups independentistes. "No treballem en funció de la imatge que tinguin de nosaltres, treballem per complir les lleis però amb el marge de maniobre amb que se'ns permet treballar. Això és amb criteris de proporcionalitat, discrecionalitat i oportunitat, però mai per satisfer res ni ningú", ha deixat clar el testimoni. 


Sobre les instruccions de Fiscalia per impedir el referèndum, Molinero ha explicat que Trapero les comunicava a la resta de la prefectura i ha dit que no sabien "amb exactitud" quins documents es traslladaven a la cúpula política del cos. De tota manera, ha dit que moltes d'aquestes instruccions es publicaven als mitjans. El fiscal ha intentat preguntar al comissari si ell hauria informat els polítics d'aquestes instruccions, però la magistrada Concepción Espejel li ho ha impedit per "impertinent". 


En relació a l'operatiu de l'1-O, Molinero ha dit que els Mossos tenien la funció de fer les tasques prèvies d'impedir el referèndum, i van complir amb les instruccions del fiscal amb els atestats que es van aixecar i també amb les visites de centres de votació. Després de l'ordre del TSJC, el testimoni ha explicat que els tres cossos policials podien actuar els cap de setmana del referèndum. "Sobre l'1-O, en primera instància es manté el criteri que serà el binomi dels Mossos qui intentarà tancar els col·legis, i sobre divendres i dissabte es van mantenir les coses com estaven", ha explicat.

Un pla que Pérez de los Cobos no va qüestionar 


Molinero ha explicat que Trapero els va traslladar les crítiques del fiscal superior de Catalunya sobre el primer pla per impedir l'1-O. A partir d'aleshores es van incorporar més efectius: es van incorporar 750 efectius provinents d'unitats d'investigació contra la violència de gènere, d'assumptes interns... Arran de la petició, ha explicat Molinero, es va fer una tasca de "recaptació de més efectius policials" per complir les ordres judicials. "El disseny de l'operatiu estava pactat a través del coordinador, i ningú va posar objectius a la presència del binomi. En cas que no es pogués tancar, s'activava la resta de l'operatiu", ha reblat.

Es van plantejar canviar el plan, arran de les consideracions del fiscal? Molinero ha dit que la qüestió de l'inoperativitat dels binomis no va ser plantejada per ningú, tampoc pel coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos. El testimoni ha repassat les xifres de tancament de centres i ha insistit en la bona feina dels Mossos en aquest sentit. "Hi ha una activitat proactiva dels Mossos els dies previs a l'1-O que té com a conseqüència que els centres no obren", ha dit a la Fiscalia.

La col·laboració amb la Guàrdia Civil

A preguntes de la Fiscalia, ha assegurat que la policia catalana no va desatendre les peticions d'ajuda de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017. Ha recordat, en aquest sentit, que hi havia peticions formals d'ajuda a través del correu electrònic i una comunicació telefònica fluïda entre els responsables policials per donar el suport necessari en relació a les entrades i registres en diversos punts de Catalunya, especialment el Departament d'Economia. 

A preguntes de la Fiscalia, Molinero ha explicat que aquell dia va estar present al Centre de Coordinació. Els Mossos van tenir coneixement de les entrades i registres de la Guàrdia Civil arreu de Catalunya cap a les 8.20 del matí a través dels mitjans de comunicació. "Abans de les 9.30h van crear el CeCor. Les primeres decisions van ser fer venir el cap policial de Barcelona per coordinar les necessitats operatives dels Mossos. Ens vam posar en contacte a través de Ferran López amb la comissaria de l'Eixample i a partir d'aleshores vam gestionar el recursos operatius del cos per donar el suport necessari a la Guàrdia Civil", ha explicat. 

Al Departament d'Economia hi havia un binomi dels Mossos i, al cap de poca estona, ja hi van arribar comandaments dels Mossos. Al dispositiu s'hi va incorporar abans de les 10h la intendent Teresa Laplana, que era la responsable del districte de l'Eixample, al qual correspon la conselleria. "Hi havia d'anar un altre intendent, però no hi va poder anar. Laplana estava de baixa però va decidir anar-hi. No sé si hi va anar perquè algú li va donar l'ordre", ha dit.


Les decisions sobre l'operatiu les prenien entre els membres de la prefectura. Algunes d'elles, Trapero, però d'altres les prenien alters comandaments del cos. En qualsevol cas, tenien el consens del major. Es va enviar ordre públic? Molinero ha explicat que es van enviar quan es va saber que hi havia una concentració important de persones, perquè les unitats d'ordre públic tenien altres funcions aquell dia. La Guàrdia Civil va enviar un correu electrònic informant de "diverses" operacions policials arreu de Catalunya, però el testimoni no ha precisat si estaven detallades ni tampoc l'hora exacte en què es va rebre el correu.

L'ordre públic a Economia

Segons Fiscalia, la Guàrdia Civil va demanar ajuda poc després de les nou del matí, però els Mossos no van respondre fins mitja hora més tard. Molinero ha explicat que això és habitual perquè s'han de fer unes gestions. "La petició per correu electrònic és la petició formal, però és rellevant la trucada telefònica entre els responsables", ha assenyalat. Sobre les peticions formals d'ajuda, els comandaments dels Mossos van traslladar-la als responsables sobre el terreny, que ja els van manifestar des de primera hora que era complicat utilitzar ordre públic. "No vam parlar amb Baena des del CeCor", ha dit.

Molinero ha dit que van ser els responsables sobre el terreny els que van decidir no utilitzar ordre públic al matí a Economia, i ha dit que Laplana només feia de transmisora entre els responsables sobre el terreny i els comandaments dels Mossos. La decisió era el cap del dispositiu, que era el cap de les unitats d'ordre públic que es van desplaçar a Economia. "Hi havia una o dues furgonetes de l'ARRO, amb entre set i catorze agents", ha detallat. "El responsable d'ordre públic al lloc dels fets va recomanar no utilitzar ordre públic, a més es detectava una arribada constant de gent", ha dit a preguntes del fiscal. 

Malgrat la insistència del fiscal Miguel Ángel Carballo, Molinero ha reiterat que no era viable utilitzar ordre públic malgrat que hi havia unes tres-centes persones en actitud pacífica. El comissari ha dit que no es van desatendre les peticions de l'ordre civil, perquè a banda dels correus formals també hi havia comunicacions personals entre els comandaments dels dos cosos.

Sànchez i la mediació
 
Pel que fa a Jordi Sànchez, Molinero ha dit que estava el 20-S com a manifestant, però no va comunicar als Mossos que fos el mediador autoritzat. Més tard, a través del Departament d'Interior, es demana a Trapero que es posi en contacte amb Sànchez per "minimitzar els efectes" de la concentració i poder garantir l'entrada i sortida de la comitiva judicial. "No és Sànchez que s'ofereix com a mediador, sinó que ens arriba a través del conseller Forn", ha dit. 

El fiscal ha recriminat al comissari que Sànchez feia crides a la manifestació i organitzava la gent per tallar carrers. "En el nostre model d'ordre públic la figura de mediació està implantada, i també hi havia efectius de mediació dels Mossos. Sànchez era la persona que tenia el lideratge de la manifestació", ha dit. Sànchez va fer alguna cosa? "Vam intentar alguna cosa, algunes van sortir bé, però Sànchez no manava sobre l'operatiu", ha deixat clar Molinero. El testimoni també ha explicat que es va intentar fer un passadís, però ha admès que no van fructificar els intents de la mediació. 

El comissari ha dit que Sànchez no va imposar cap condició sobre el passadís i que els Mossos tampoc no ho haurien acceptat. El passadís que s'havia de formar estava format per agents de la Brimo i també per voluntaris. "El cordó de seguretat estava efectuat per la Brimo, i entre els agents hi havia alguns voluntaris amb l'objectiu d'ajudar a la policia", ha explicat. 

La sortida de Del Toro

Molinero ha explicat que es va muntar un cordó "amb molta dificultat" al vespre perquè pogués sortir Montserrat del Toro, secretària judicial. La situació era "complexa" i es va acordar amb la secretària judicial una sortida alternativa pel teatre del costat del Departament. El testimoni ha admès que hi va haver un moviment "de la massa" contra els policies i els agents van haver d'utilitzar les defenses. La secretària judicial, finalment, va abandonar el Departament.

Els vehicles de la Guàrdia Civil

El testimoni també ha fet referència als famosos vehicles de la Guàrdia Civil a la concentració d'Economia. Ha dit que era impossible accedir-hi, i que quan van saber que hi havia armes llargues a dins van ordenar que agents de paisà que intentessin acostar-s'hi. El fiscal ha retret a Molinero que aquesta ordre no la donessin a primera hora del matí. "Quan sabem que hi ha armes, fem aquest moviment i activem les imatges de l'helicòpter. Els agents de paisà van intentar visualitzar què passava amb els vehicles i les armes", ha explicat, i ha detallat que no va ser fins a la nit que que es va detectar que s'intentava accedir als cotxes. "Quan ho vam detectar vam ordenar una càrrega policial", ha explicat.

Batlle deslliga Trapero del procés

L'exdirector dels Mossos Albert Batlle, que va proposar el nom de Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos d'Esquadra, ha declarat aquest matí en el judici a l'excúpula d'Interior. Batlle, que ja va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem, ha deslligat Trapero de les tesis independentistes del Govern i ha negat cap ingerència política en relació a la posició que havien de tenir els Mossos sobre el procés. "Si algú coneixia Trapero no li hauria fet cap suggerència sobre això. Ni li havien de fer ni ell les hauria atès", ha deixat clar.

Sobre Joan Vidal de Ciurana, secretari del govern el setembre de 2016, Batlle ha explicat que va sol·licitar reunir-se amb Trapero. "El major ens va posar en coneixement d'això a mi i al conseller, i li ho vam autoritzar", ha explicat. Després de la reunió, el testimoni ha explicat que Trapero va explicar que va ser "rara". "El major va deixar clar que de legalitat ni havia una, i així es va acabar la reunió", ha dit.

Preguntat per la seva dimissió el juliol de 2017, Batlle ha explicat que en el seu cercle professional i personal admetia que tenia por en mans de qui acabaria tot plegat. "Vaig demanar al secretari general d'Interior i al major que continuessin com fins aleshores", ha apuntat. A preguntes d'Olga Tubau, Batlle ha negat que l'any 2014, quan va entrar a la direcció general dels Mossos, ell no formava part del partit de Govern. "No tenia adscripció política", ha dit.

A preguntes de l'advocat de Cèsar Puig, Fermín Morales, el testimoni ha negat cap paper del secretari general en relació als Mossos i ha situat el seu paper com a "genercial". "No és com el secretari d'Estat de seguretat del Ministeri d'Interior", ha dit. Sobre Puig, Batlle s'ha desfet en elogis i ha dit que estava "confiat" que seria un "puntal" perquè les coses "es farien com s'havien de fer". "Per això volia que continués. Li vaig demanar siusplau que continués al càrrec perquè era una garantia que les coses es farien d'una determinada manera", ha insistit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació