El carrer més curt de Barcelona, tot i que està en una zona turística del centre, és tan curt que en un parell de passes llargues ja l'has travessat. La majoria ni tan sols tenen consciència que allò sigui un carrer.
És el carrer de l'Anisadeta, que uneix el carrer dels canvis vells amb la plaça de Santa Maria i les plaques que indiquen el nom del carrer de banda a banda estan separades per molt poc espai de manera que transmeten una sensació repetitiva.
Segons Joan Amades, existia en aquella zona una petita taverna anomenada Ca la Nisadeta ja citada en documentació del segle X i que, a mitjan segle XX, es va traslladar a una de les barraques adossades a la façana de la Basílica de Santa Maria del Mar. Perdent el seu antic encant en una construcció de caràcter més pràctic i funcional, amb el pas del temps la clientela de l'establiment va començar a entrar en decadència.
Segons el Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, el motiu del nom del carrer és el següent: "Per una taula amb anís i aigua fresca on els obrers del port feien l'anisadeta". Sent així hem de suposar que a part de la taverna de Ca la Nisadeta, en aquell indret s'hi van implantar punts de venda informals d'anissos i licors per servir la gent del port.
No cal anar tan lluny en el temps. Fins que es va traslladar el mercat central d'abastiment d'aliments de Barcelona fins a l'actual Mercabarna, el protagonista d'aquest rol havia estat el Mercat del Born (actual Born CCMA), on des de primera hora del matí els carrers s'omplien de treballadors que descarregaven mercaderies. En aquella època encara es mantenia el costum ja antic de la classe obrera i camperola de considerar les begudes alcohòliques com una part indispensable de la dieta, sobretot pel que feia a la seva aportació calòrica i la sensació de calor extern que aporten a primera hora del matí.
De fet, aquesta sensació és provocada per l'efecte vasodilatador de l'alcohol és del tot contraproduent, ja que la calor prové de la sang calenta que hauria d'estar escalfant els òrgans interns. Aleshores, però, els ciutadans no ho sabien o bé els importava ben poc.
La beguda més popular, que es prenia en dejú, era la "barreja", consistent en una mescla entre aiguardents o anissos d'alta graduació i vi, moscatell o mistela. El gotet de "barreja", ara popular pel seu ús festiu a la Patum de Berga bàsicament es prenia a primera hora del matí abans d'esmorzar i servia per arrencar el dia.
No deixa de ser curiós que, a part de grans batalles, personatges i fets històrics, el nomenclàtor de la ciutat també homenatgi costums populars (tot i que de vegades no gaire saludables) del dia a dia de les persones que tot junt despuntar el sol tenen la dura i important missió de posar en marxa la roda de l'economia.