19
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
6:40h
El Memorial Democràtic de Catalunya s’obre a tothom per mitjà d’internet. Aquesta institució depenent de la Generalitat ha fet públic el Banc de la Memòria Democràtica, un cercador web que recull i posa a l’abast de la ciutadania 20.000 registres de fons i col·leccions del Memorial i que recuperen la memòria històrica a Catalunya de 1931 a 1980.
El Banc ofereix informació detallada sobre víctimes, testimonis, fets històrics i espais físics relatius a la Segona República, la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista, l'exili i la deportació, la lluita antifranquista i la transició a la democràcia.
Aquest cercador web -al que també s’hi pot accedir pel web del Memorial Democràtic- no només permet la cerca integrada i la visualització específica del contingut dels fons i col·leccions que l’integren, sinó que també esdevé un mitjà de reparació de la memòria de les víctimes, i alhora apropa a una diversitat de públics el coneixement i homenatge del nostre passat recent.
El cercador del Banc de la Memòria Democràtica, gestionat pel Centre d’Informació i Documentació del Memorial Democràtic, està integrat per 6 fons i col·leccions que donen accés a gairebé 20.000 registres: el Banc Audiovisual de Testimonis, la Biblioteca del Memorial Democràtic, el Cens de Simbologia Franquista, la base de dades d’ex-presos polítics (indemnitzacions estatals a majors de 65 anys fins al 31 de desembre de 1990, amb privació de llibertat superior als 3 anys), la base de dades de l‘Spanish Refugee Aid, organització nord-americana creada per ajudar als refugiats espanyols l’any 1953), i la Xarxa d’Espais de Memòria.
El cercador fa possible creuar la informació de les diverses bases de dades i recuperar-la fent una cerca integrada. A més, els continguts s’ofereixen amb una visualització didàctica i atractiva, a partir de mapes específics que permeten navegar sobre els llocs d’exili, municipis, presons i camps de concentració franquistes, espais de memòria i localització de simbologia franquista, entre d’altres, o línies cronològiques que permeten a l’usuari localitzar informació i testimonis sobre un fet o una etapa determinada.
Per exemple, si una persona està interessada en el bombardeig de Granollers de l’any 1938 o en l’exili del 1939, podrà recuperar fragments d’entrevistes a testimonis que parlen d’aquest fet, així com un espai de memòria i bibliografia sobre el tema. O, en el cas de persones destacades per la seva lluita per les llibertats democràtiques, com Neus Català o Miquel Morera, Núria Pi-Sunyer o Tàrio Rubio, entre d’altres, es pot consultar tant el seu testimoni de vida com publicacions de les quals són autors o que parlen d’ells.
.png)
El Banc ofereix informació detallada sobre víctimes, testimonis, fets històrics i espais físics relatius a la Segona República, la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista, l'exili i la deportació, la lluita antifranquista i la transició a la democràcia.
Aquest cercador web -al que també s’hi pot accedir pel web del Memorial Democràtic- no només permet la cerca integrada i la visualització específica del contingut dels fons i col·leccions que l’integren, sinó que també esdevé un mitjà de reparació de la memòria de les víctimes, i alhora apropa a una diversitat de públics el coneixement i homenatge del nostre passat recent.
El cercador del Banc de la Memòria Democràtica, gestionat pel Centre d’Informació i Documentació del Memorial Democràtic, està integrat per 6 fons i col·leccions que donen accés a gairebé 20.000 registres: el Banc Audiovisual de Testimonis, la Biblioteca del Memorial Democràtic, el Cens de Simbologia Franquista, la base de dades d’ex-presos polítics (indemnitzacions estatals a majors de 65 anys fins al 31 de desembre de 1990, amb privació de llibertat superior als 3 anys), la base de dades de l‘Spanish Refugee Aid, organització nord-americana creada per ajudar als refugiats espanyols l’any 1953), i la Xarxa d’Espais de Memòria.
El cercador fa possible creuar la informació de les diverses bases de dades i recuperar-la fent una cerca integrada. A més, els continguts s’ofereixen amb una visualització didàctica i atractiva, a partir de mapes específics que permeten navegar sobre els llocs d’exili, municipis, presons i camps de concentració franquistes, espais de memòria i localització de simbologia franquista, entre d’altres, o línies cronològiques que permeten a l’usuari localitzar informació i testimonis sobre un fet o una etapa determinada.
Per exemple, si una persona està interessada en el bombardeig de Granollers de l’any 1938 o en l’exili del 1939, podrà recuperar fragments d’entrevistes a testimonis que parlen d’aquest fet, així com un espai de memòria i bibliografia sobre el tema. O, en el cas de persones destacades per la seva lluita per les llibertats democràtiques, com Neus Català o Miquel Morera, Núria Pi-Sunyer o Tàrio Rubio, entre d’altres, es pot consultar tant el seu testimoni de vida com publicacions de les quals són autors o que parlen d’ells.
Altres bases de dades que s’hi afegiran
S’està treballant per a la integració d’altres bases de dades de la Generalitat que actualment només són consultables de forma individual. Així, està previst que al maig de 2020, coincidint amb l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, s’hi incorpori la base de deportats als camps nazis, elaborada pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Amb aquesta incorporació, el Banc de la Memòria Democràtica contindrà la base de dades de deportats espanyols i catalans més completa de l’Estat.
Properament s’hi incorporaran també tres bases de dades més de la Direcció General de Memòria Democràtica: indemnitzacions a expresos polítics amb privació de llibertat inferior als 3 anys; el cens de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i el mapa de fosses de Catalunya.
El Banc de Memòria Democràtica també permet consultar de manera independent la base de dades del cost humà de la Guerra Civil. Aquest projecte recull més de 57.000 registres referents a les persones mortes a Catalunya durant la Guerra Civil i està previst que, properament, s’integri en aquest cercador únic.
S’està treballant per a la integració d’altres bases de dades de la Generalitat que actualment només són consultables de forma individual. Així, està previst que al maig de 2020, coincidint amb l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, s’hi incorpori la base de deportats als camps nazis, elaborada pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Amb aquesta incorporació, el Banc de la Memòria Democràtica contindrà la base de dades de deportats espanyols i catalans més completa de l’Estat.
Properament s’hi incorporaran també tres bases de dades més de la Direcció General de Memòria Democràtica: indemnitzacions a expresos polítics amb privació de llibertat inferior als 3 anys; el cens de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i el mapa de fosses de Catalunya.
El Banc de Memòria Democràtica també permet consultar de manera independent la base de dades del cost humà de la Guerra Civil. Aquest projecte recull més de 57.000 registres referents a les persones mortes a Catalunya durant la Guerra Civil i està previst que, properament, s’integri en aquest cercador únic.