judici als Mossos

Batlle desvincula Trapero de les tesis independentistes del Govern

L'exdirector general dels Mossos ha negat cap tipus d'ingerència política en relació a la posició dels Mossos sobre el procés: "Trapero no ho hauria acceptat"

per Bernat Surroca , 18 de febrer de 2020 a les 11:10 |
L'exdirector general dels Mossos Albert Batlle aquest dimarts a l'Audiència Nacional | ACN
Testimoni clau aquest dimarts a l'Audiència Nacional. L'exdirector dels Mossos Albert Batlle, que va proposar el nom de Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos d'Esquadra, ha declarat aquest matí en el judici a l'excúpula d'Interior. Batlle, que ja va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem, ha deslligat Trapero de les tesis independentistes del Govern i ha negat cap ingerència política en relació a la posició que havien de tenir els Mossos sobre el procés. "Si algú coneixia Trapero no li hauria fet cap suggerència sobre això. Ni li havien de fer ni ell les hauria atès", ha deixat clar.

Sobre Joan Vidal de Ciurana, secretari del govern el setembre de 2016, Batlle ha explicat que va sol·licitar reunir-se amb Trapero. "El major ens va posar en coneixement d'això a mi i al conseller, i li ho vam autoritzar", ha explicat. Després de la reunió, el testimoni ha explicat que Trapero va explicar que va ser "rara". "El major va deixar clar que de legalitat ni havia una, i així es va acabar la reunió", ha dit.


Preguntat per la seva dimissió el juliol de 2017, Batlle ha explicat que en el seu cercle professional i personal admetia que tenia por en mans de qui acabaria tot plegat. "Vaig demanar al secretari general d'Interior i al major que continuessin com fins aleshores", ha apuntat. A preguntes d'Olga Tubau, Batlle ha negat que l'any 2014, quan va entrar a la direcció general dels Mossos, ell no formava part del partit de Govern. "No tenia adscripció política", ha dit. Batlle també ha dit que la "tensió dialèctica" entre el major dels Mossos i el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos ja existia abans de la junta de seguretat del juliol del 2017.


A preguntes de l'advocat de Cèsar Puig, Fermín Morales, el testimoni ha negat cap paper del secretari general en relació als Mossos i ha situat el seu paper com a "genercial". "No és com el secretari d'Estat de seguretat del Ministeri d'Interior", ha dit. Sobre Puig, Batlle s'ha desfet en elogis i ha dit que estava "confiat" que seria un "puntal" perquè les coses "es farien com s'havien de fer". "Per això volia que continués. Li vaig demanar siusplau que continués al càrrec perquè era una garantia que les coses es farien d'una determinada manera", ha insistit.

Discrepàncies pel nomenament de Trapero


Entre que va proposar Trapero com a major (el febrer de 2016) al conseller Jané i la decisió final, va passar un any. Trapero va ser nomenat major l'abril de 2017. "Hi havia un sector polític i del Govern que tenia reticències amb el nomenament de Trapero, ja quan va ser nomenat comissari en cap", ha explicat. "Es parlava de 'punyalada trapera', quan se'l va nomenar comissari en cap", ha apuntat.

Sobre les instruccions de Fiscalia de 2015, Batlle ha explicat que hi va haver molta insistència perquè es complimentés de manera estricta. En aquesta ordre es deia que tots les diligències s'havien de tramitar jeràrquicament a través de la comissaria general d'Informació. "Que es canalitzés a través de la comissaria general d'Informació era habitual", ha insistit, i ha detallat que era la que tenia la relació amb l'Audiència Nacional. 

La relació amb els sindicats

A preguntes de Tubau, Batlle ha explicat que el departament d'Economia va demanar l'accés a informació sobre el director d'hotels per qüestions de la taxa turística. "Ens hi vam negar. Va ser una decisió que Trapero sabia i acceptava", ha explicat. Batlle també ha explicat que Trapero tenia autoritat en el conjunt del cos i els sindicats el respectaven, tot i que hi havia moments de tensió. "Les reunions de Trapero amb els sindicats no eren fàcils, però sempre en relació a les condicions de treball", ha detallat. Preguntat per l'àrea de mediació, el testimoni ha dit que aquesta secció ha "estalviat" molta confrontació a Catalunya. "La mediació mai es descartava, es posava en primer lloc però sempre tenint en compte que s'havia de complir el mandat judicial", ha explicat en resposta a l'advocada del major. 


El càrrec de major

Batlle va ser director general de la policia des del 2014 i fins al juliol de 2017 i va ser nomenat per l'exconseller Ramon Espadaler, que va ser substituït per Jordi Jané. A preguntes de la Fiscalia, ha detallat l'organigrama dels Mossos: hi havia un comissari en cap o major i, després, dos comissaris superiors. Des d'una perspectiva política, el màxim cap del cos és el president de la Generalitat, després el conseller i després el director general de la policia, càrrec que ocupava Batlle fins a poc abans de l'1-O.

I el major? Batlle va proposar el 2016 Josep Lluís Trapero com a major perquè hi havia "un buit" en l'estructura del cos. "Estàvem en un bon moment i vaig creure oportú recuperar aquella figura que no estava coberta", ha detallat. La proposta va ser de Batlle, però el nomenament formal el va fer el conseller d'Interior. El fiscal, a través de les seves preguntes, ha intentat ressaltar la importància i la competència del major a l'hora de controlar els Mossos.

Batlle ha explicat que ell era el responsable polític dels Mossos. "Jo estava integrat en els centres de coordinació, però la direcció operativa correspon als uniformats. Qui donava les ordres operatives era la prefectura", ha detallat, i ha explicat que hi havia reunions "habituals" entre el ell, el major i el conseller. "Hi havia una relació fluïda i intensa entre la direcció política, el director general i el major del cos", ha explicat. A preguntes de la Fiscalia, Batlle ha detallat la composició de l'anomenada prefectura.

El dispositiu del 9-N

Preguntat per la consulta del 9 de novembre, Batlle ha explicat que es va planificar un operatiu propi per a les grans concentracions i no hi va haver cap problema. Es va crear un dispositiu davant d'una mobilització: "Estava prevista una participació important i es va fer un operatiu per garantir l'ordre, i així ho sabia la Fiscalia", ha dit. Els dies previs al 9-N hi va haver reunions, com sempre abans d'episodis de grans mobilitzacions, com ara vagues generals o convocatòries electorals. "L'ordre de servei, després, sortia de la prefectura del cos", ha insistit.

Sobre aquest dispositiu, Batlle ha detallat que hi havia unes hores extraordinàries contemplades en el pressupost. "Quan hi havien dispositius especials, calien recursos especials i un esforç pressupostari, com va passar amb els atemptats", ha explicat. I qui aprovava el pressupost? El departament i, concretament, la secretaria general del departament que encapçalava primer José Melgares i, després, Cèsar Puig. 

El testimoni ha explicat que quan ell va entrar ja no es podien utilitzar bales de goma però ha admès que l'ús de determinat material antidisturbis requeria de l'aprovació del director general dels Mossos. "Només se'm va demanar en una ocasió", ha explicat. Com ha policia judicial, Batlle ha deixat clar que ell no hi tenia res a dir: "Depenien exclusivament de jutges i fiscals. Això ho tenia claríssim jo i també la direcció operativa del cos". 

Les comunicacions amb Trapero, habituals 

Trapero li enviava correus? Batlle ha explicat que com a policia judicial ell tenia una bona relació amb la Fiscalia i, "evidentment també", amb els major Trapero. "En ocasions aquestes comunicacions es feien a través de correus, però també de manera oral", ha explicat. Aquestes comunicacions s'elevaven, "en ocasions", al conseller d'Interior. El fiscal ha volgut que el testimoni expliqués si l'actuació del major els dies previs a l'1-O amb les instruccions de Fiscalia era habitual. 

Sobre instruccions de Fiscalia de 2015, Batlle ha explicat que també posava en coneixement el conseller d'Interior, però ha insistit que l'execució de la instrucció era responsabilitat de la direcció operativa del cos. 

​Per què va deixar el càrrec? 

Batlle ha explicat de nou, com ja va fer al Tribunal Suprem, que ell va presentar la dimissió quan va entrar el conseller Joaquim Forn al Departament d'Interior. "Una dimissió sempre té un conjunt de factors. Jo em sentia incòmode en relació amb la situació que es vivia al país, però hi havia altres factors. La dimissió obeïa a criteris polítics, però també hi havia una qüestió fonamentals que era obligat renunciar el càrrec perquè el nou conseller tenia dret a escollir el seu equip", ha relatat.

I per què se sentia incòmode? Batlle ha explicat que tenia "serioses discrepàncies" amb com s'estaven fent les coses a Catalunya, i ha admès que no comptava la confiança política de part del Govern. "El referèndum també hi tenia a veure", ha explicat. Batlle va presentar una carta de dimissió, va trucar el conseller Forn per reunir-s'hi. La reunió va durar poc. "A la carta vaig expressar el meu convenciment que els Mossos complirien amb la llei", ha explicat a preguntes de la Fiscalia.

Quan va dimitir, es va acomiadar dels responsables dels Mossos i ha dit que no va parlar amb Trapero fins al mes d'octubre. "Havia dimitit i no havia d'intervenir per res en la política del departament ni tampoc en la política operativa dels Mossos", ha explicat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació