I al teu poble, quants en quedareu?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els mapes que avui publica Roger Tugas, tant de municipis com de comarques, dimensió i  edats i orígens dels habitants, són eloqüents: el 2033 la Catalunya interior, i especialment els petits municipis de les comarques del sud de Lleida i el nord de Tarragona, hauran perdut població i estaran molt més envellits. Serem 8,2 milions, però al rerepaís hi quedarà menys vida. La Terra Alta serà la més castigada i compartiran amb ella aquest "honor" les Garrigues, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà i el Priorat. Amb motiu dels focs de la Ribera i les Garrigues d'aquest estiu, vaig escriure aquest article que em temo que els mapes ratifiquen.

Fora d'aquestes terres de la Catalunya Nova, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Berguedà tampoc surten gens ben parades. A l'altre extrem, el del creixement poblacional, hi ha el Tarragonès, el Baix Penedès i el Gironès. També el Vallès Occidental i el Maresme, que xuclen la població que centrifuga la Barcelona sense Mobile però amb els preus pels núvols. Els municipis poblats i costaners seran encara més grans i hem d'esperar que també més pròspers. El patró és ben clar.

L'equilibri territorial que sempre han pregonat els governs ha fracassat. Les administracions i les iniciatives privades han estat incapaces (a Espanya també els passa i ha fet que s'accentuïn els regionalismes) de crear una prosperitat que fixi la gent a les comarques interiors. Només l'arribada de persones d'origen estranger ha endarrerit la desbandada poblacional del camp català, que divendres es manifestava a Lleida carregat de raons. Fixar els ciutadans al que des de Barcelona s'anomena "el territori" no es pot fer des del paternalisme ni des de l'assistencialisme. Vol dir, bàsicament, generar oportunitats i dignitat. Protegir i valorar la pagesia i els productes de proximitat educant la nostra societat en el consum, crear unes infraestructures -també de transport públic- que facilitin la mobilitat i l'accés als serveis, i apostar pel turisme vinculat al paisatge i per la industrialització deixant de banda la "tradició" d'indústries brutes de les comarques de la Catalunya Nova.

Els mapes expliquen coses. Mai són una casualitat i sovint exigeixen solucions. La passada tardor el Govern va crear la marca País Viu, un projecte que es va anunciar a la primavera i que pretén, també comarca a comarca, posar en marxa iniciatives en contra del despoblament i de dinamització econòmica. No es pot quedar en una iniciativa propagandística. El procés ha xuclat en els darrers anys pràcticament tots els esforços polítics. I resoldre el conflicte encara és prioritari. Calen propostes ambicioses però també transitables a les pròximes eleccions al Parlament. Però això, malauradament, no es resoldrà ni aquest any ni el vinent.

I en el mentrestant és inajornable una estratègia nacional per evitar que els auguris negatius que fa l'Idescat acabin sent realitat. Amb un estat propi segur que seria més fàcil, però les eines de l'autonomia i la capacitat d'incidència política s'han de posar al servei del país amb eficàcia. Una república s'anticipa amb un Govern capaç de construir un país que valgui la pena.
 

---

Avui no et perdis

»Mapes: quants habitants tindrà el teu municipi el 2033 i com d'envellit serà?; per Roger Tugas.

»Els partits i les entitats perfilen el calendari per posar en marxa la taula de diàleg; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»El col·lectiu de Poblet decidirà al març si es presenta a les eleccions catalanes; per Oriol March.

»La via «eficaç» del 100.2: els presos comencen a treballar fora de la presó; per Bernat Surroca.

»Nepotisme, alts salaris i majoria conservadora: qui és qui al Tribunal de Comptes?; per Bernat Surroca.

»Opinió: «La deshumanització d’Anna Erra»; per Joan Puigcercós.

»La mobilització dels crítics de Ciutadans a Catalunya encén el partit; per Pep Martí.

»La Llibreria Catalana de Perpinyà guanya el VII Premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua; per Pep Martí.

»Opinió: «Covid-19 i MWC»; per Jaume Barberà.

»Enquesta: quin és el millor Carnaval de Catalunya?
 

---

 El passadís

Jordi Pujol es reivindica. Feia gairebé un any que el grup "Tagament Construir Catalunya", dedicat a encimbellar-ne els 23 anys d'obra de govern, no treia el cap. Avui hi tornen al cèntric Reial Cercle Artístic de Barcelona per abordar les polítiques mediambientals dels primers executius de CiU, que van ser un assumpte controvertit per la política de residus i infraestructures. Pujol hi serà i escoltarà com glossen les seves polítiques ambientals Felip Puig, que va ser conseller del ram i va negociar el PHN amb el govern d'Aznar, i Marta Lacambra, que va ser directora de l'ACA i assessora dels governs Mas. En les darreres setmanes, les aparicions televisives de Pujol, primer en un documental sobre cooperació internacional i després en un sobre els Mossos, han generat polèmica i costat crítiques a TV3 perquè mai la premsa li ha pogut preguntar sobre els escàndols de corrupció dels seus fills.  

Vist i llegit

Nit històrica a l'NBA. Després de la mort d'una de les llegendes de la lliga més famosa de bàsquet, Kobe Bryant, en un accident d'helicòpter, l'All-Star Weekend (el cap de setmana de les estrelles) ha vibrat amb una energia mai vista. El partit reuneix els millors jugadors de la competició i aquesta edició ha modificat el format, fent un homenatge a Kobe, a la seva filla i a les persones que van morir en l'accident d'helicòpter. Afegint compensacions econòmiques i fomentant la competitivitat, el partit va gaudir d'una expectació màxima i moments dignes del màxim nivell de bàsquet. Kawhi Leonard va ser escollit el millor del partit, celebrat a Chicago. Aquí en podeu veure les millors imatges.

 L'efemèride

Encara ara l'unionisme titlla els fets d'octubre de 2017 de cop d'estat. Però de cop d'estat, a Espanya, només n'hi ha hagut un: el del 23-F. Encara hi ha ombres sobre el paper del rei emèrit, Joan Carles I. Tal dia com avui de l'any 1982, fa 38 anys, va començar el judici contra els implicats al cop d'estat, que s'havia dut a terme un any abans sense èxit perquè finalment bona part de la cúpula militar -i tal vegada el monarca- van desistir d'enllestir-lo i fer el general Alfonso Armada president del govern. El malestar pel desplegament de l'estat autonòmic, el terrorisme i la profunda crisi de la UCD -Adolfo Suárez havia dimitit- que desbrossava el camí als socialistes per arribar al poder va revoltar els militars nostàlgics de Franco.

El judici es va saldar amb penes altes però hi va haver indults (sí, sí, com els que ara el PP i Cs volen ja negar als presos independentistes) i la reclusió va ser curta i còmoda per a protagonistes com el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, a qui encara es permet l'entrada a casernes militars per celebrar l'efemèride del cop o el 12 d'octubre. Així va llegir el Tribunal Militar les penes, que el Suprem va haver de revisar a l'alça.

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1887 va néixer al barri de Sants el líder sindical anarquista Joan Peiró, que va ser secretari general de la CNT als anys 20 i ministre d'Indústria durant la Segona República i que va morir afusellat pel règim franquista a Paterna, al País Valencià, el 1942. Peiró era de l'ala "trentista" del sindicat, la menys radicalitzada, i partidari de col·laborar amb les forces republicanes. Va intentar evitar els excessos dels incontrolats a la rereguarda durant la guerra. Aquest documental en repassa la trajectòria i la condemna a mort.

 ​Fes clic aquí per rebre'l