judici als Mossos

El cap d'Informació de la policia espanyola l'1-O diu que els Mossos deien que la resistència seria pacífica

Juan Manuel Quintela diu que la policia catalana tenia "millor coneixement" de la situació

per NacióDigital , 17 de febrer de 2020 a les 14:08 |

 L'excomissari en cap d'Informació de la Policia Nacional a Barcelona Juan Manuel Quintela ha assegurat aquest dilluns que ells pensaven que hi hauria incidents violents l'1-O, però els Mossos els van donar "esperança" en dir-los que els seus informes d'intel·ligència vaticinaven que la resistència seria "pacífica".


Segons ell, els informes interns de la Policia Nacional advertien la possibilitat de reaccions violentes dels votants davant l'acció policial. Tot i que els informes dels Mossos no eren tant pessimistes, en les reunions presencials els comandaments de la policia catalana rebaixava encara més la probabilitat d'accions violentes. Van confiar-hi perquè els Mossos "podien tenir millor coneixement" de la situació.

En el segon dia de declaració com a testimoni en el judici contra el major Trapero i l'excúpula d'Interior, i a preguntes de la defensa de Trapero, Olga Tubau, el comissari, ara cap de la Policia Nacional a Barcelona, ha explicat que els informes dels Mossos deien que tota la resistència seria pacífica, però alhora preveien que l'esquerra 'abertzale' viatjaria a Catalunya per donar suport a l'1-O i hi podria haver "mobilitzacions multitudinàries" i l'actuació dels CDR i l'esquerra "revolucionària" amb l'ocupació de col·legis, tensió i "accions per assegurar els punts de votació" abans de l'1-O. També es deia que hi podia haver "vigilàncies i patrulles nocturnes".


En tot cas, la Policia Nacional tenia previsions de més incidents, però considerava "determinant" l'opinió dels Mossos perquè formava part de l'administració convocant del referèndum. "Ells podien tenir millor coneixement", ha dit. "El nostre criteri era que no seria pacífic, però els Mossos ens van donar un cert halo d'esperança", ha assegurat.

A preguntes de Tubau, Quintela ha admès que en una reunió a finals de setembre es va parlar d'aquestes previsions discrepants, però no es va fer constar a l'acta, que es va signar setmanes després del referèndum. La Policia Nacional no va considerar rellevant fer constar a l'acta aquestes discrepàncies, i això li ha servit a la defensa per evidenciar que el cos estatal no havia refermat aquesta opinió discrepant.


Preguntat per Tubau, Quintela ha dit que desconeixia les queixes d'alguns sindicats per les jornades maratonianes d'aquells dies, però ha assegurat que aquestes hores extres formaven part d'un suposat pla per "aparentar per un costat que es prenen mesures importants per paralitzar el referèndum, i per l'altre no prendre aquelles mesures que haurien ajudat de debò a fer-ho". "No té cap sentit que s'ampliés la jornada dels agents però el 25% estigués de festa", ha reblat.

També ha assegurat que tot i que els dies 29 i 30 de setembre van visitar alguns col·legis electorals ocupats, la seva missió no era desallotjar-los aquells dies previs, sinó que això era tasca dels Mossos. De fet, ha dit que fins el 26 d'octubre, quan es van intervenir documents que anaven a la incineradora de Sant Adrià del Besòs, no van saber quants centres havien visitat els Mossos els dies previs al referèndum. Però el seu resum ha estat clar: "Omplir multitud d'actes per no impedir res".

Sobre la filtració de les pautes dels Mossos per l'1-O a la premsa, ha dit que això va facilitar la feina als organitzadors del referèndum, i ha recordat que les pautes de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no es van conèixer públicament.

Sobre l'existència de suposades ordres il·legals als agents, ha dit que li consten moltes queixes de mossos, però cap denúncia, ja que, segons ell, no es van atrevir a fer el pas. Així, per exemple, ha criticat que els Mossos no demanessin reforços fins les 9.15 hores, quan ja a les 6 del matí els binomis sabien que hi havia molta gent als centres. Sobre la retirada a primera hora de la tarda dels antiavalots estatals, ha dit que ho van fer per cansament. "Si no hi hagués hagut resistència, hauríem tancat centenars de col·legis", ha afegit. També ha dit que l'activació de les policies locals l'havien de fer els Mossos.

També ha criticat que els Mossos incrementessin la seva activitat a última hora de la tarda, amb l'entrega voluntària d'urnes i paperetes per part dels votants. "El TSJC va ordenar impedir el referèndum, i l'entrega voluntària d'urnes no és això", ha opinat.

Per últim, i a preguntes dels advocats corresponents, Quintela no ha pogut vincular directament ni l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig ni l'exdirector general de la Policia Pere Soler amb cap impuls del referèndum. De Puig ha dit que tot i que no tenia un càrrec equivalent al de secretari d'Estat de Seguretat, el de secretari general d'Interior és un càrrec "molt important". De Soler, no ha sabut explicar per què només van incloure en els atestats un tuit favorable al referèndum, i no pas un altre on demanava a la ciutadania no assetjar els allotjaments dels antiavalots estatals. També ha dit que entre els documents que s'anaven a cremar a la incineradora no n'hi havia cap que incriminés a Soler.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació