17
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
14:56h
Pedro Sánchez i Pablo Casado s'han reunit aquest dilluns a la Moncloa durant una hora i mitja. Ha estat la primera trobada entre els dos dirigents des que el president del govern espanyol va ser escollit, el 7 de gener, al Congrés dels Diputats. Damunt la taula hi hagut tres qüestions principals: la situació a Catalunya, la renovació del poder judicial i l'economia. Sobre les dues primeres és on hi ha més discrepàncies, especialment pel que fa a la situació judicial del president de la Generalitat, Quim Torra.
Segons Casado, existeix la necessitat que Sánchez "garanteixi" la inhabilitació de Torra com a president, i també ha demanat suspendre la taula de diàleg entre governs. Si vol tenir el suport del PP, ha ressaltat el dirigent conservador, ha de posar fi a la seva relació amb "independentistes i batasunos", a banda de renunciar a pujades d'impostos i a variar la política exterior en relació a Veneçuela.
El líder popular ha fet servir quatre propostes de Sánchez en campanya, quan estava allunyat de l'independentisme i exhibia mà dura, per justificar la mà estesa sota el paraigua d'un anomenat "Compromís amb Espanya". En aquest compromís hi apareixen quatre punts: la tipificació dels referèndums il·legals dins del codi penal, "combatre l'adoctrinament educatiu" a Catalunya, evitar la "propaganda" en els mitjans públics i fer el necessari per al retorn de Carles Puigdemont des de Bèlgica.
"Ara la pilota és a la teulada del PSOE", ha recalcat Casado, que també ha demanat que no es reformi el codi penal "per la porta del darrere" per adaptar els delictes de sedició. Segons ell, això seria un indult encobert. També li ha reclamat al president del govern espanyol que no nomeni Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat.
El futur de Torra
El PP va presentar fa uns dies una querella contra Torra per usurpació de funcions perquè interpreta que, després d'haver perdut l'acta de diputat -així es va produir el 27 de gener al Parlament després de l'aval del Tribunal Suprem a la inhabilitació exprés de la Junta Electoral Central (JEC)-, ja no pot exercir com a president. La Fiscalia s'ha oposat a l'admissió a tràmit de la querella, però els de Casado segueixen considerant que el president no pot seguir a Palau i carreguen contra Sánchez no només per haver-s'hi reunit, sinó per engegar la taula de diàleg Estat-Generalitat.
Aquesta taula, que s'hauria de posar en marxa a principis de març, a tot estirar, compta amb l'oposició frontal de la dreta. Sánchez, tot i les discrepàncies, vol oferir "mà estesa" al PP, i aspira a tractar aspectes com les pensions, el finançament autonòmic -un dels aspectes que ja va plantejar dins dels 44 punts oferts a Torra el 6 de febrer- i la renovació dels organismes constitucionals. Els òrgans judicials disposen de capítol a part, perquè estan bloquejats des del 2018 i sense perspectives d'acord.
Bloqueig judicial
El novembre del 2018, el PSOE i el PP van acordar que Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem, assumís la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ara liderat per Carlos Lesmes. Un missatge d'Ignacio Cosidó, portaveu dels populars al Senat, en el qual assenyalava que el PP controlaria igualment la sala segona -encarregada de jutjar els dirigents independentistes- per la "porta del darrere" va fer que l'acord saltés pels aires i Marchena es veiés obligat a renunciar.
Es tracta de la vuitena reunió pública entre Sánchez i Casado des que tots dos van assumir els respectius càrrecs. El líder del PSOE va arribar a la presidència del govern espanyol el juny del 2018 després de la moció de censura, i el cap de files del PP va fer el salt a la cúpula del partit el juliol del mateix any després de l'adeu de Mariano Rajoy. L'última trobada oficial entre tots dos va ser el 12 de setembre de l'any passat, a les portes de la sentència del Suprem contra els líders independentistes.
Segons Casado, existeix la necessitat que Sánchez "garanteixi" la inhabilitació de Torra com a president, i també ha demanat suspendre la taula de diàleg entre governs. Si vol tenir el suport del PP, ha ressaltat el dirigent conservador, ha de posar fi a la seva relació amb "independentistes i batasunos", a banda de renunciar a pujades d'impostos i a variar la política exterior en relació a Veneçuela.
El líder popular ha fet servir quatre propostes de Sánchez en campanya, quan estava allunyat de l'independentisme i exhibia mà dura, per justificar la mà estesa sota el paraigua d'un anomenat "Compromís amb Espanya". En aquest compromís hi apareixen quatre punts: la tipificació dels referèndums il·legals dins del codi penal, "combatre l'adoctrinament educatiu" a Catalunya, evitar la "propaganda" en els mitjans públics i fer el necessari per al retorn de Carles Puigdemont des de Bèlgica.
"Ara la pilota és a la teulada del PSOE", ha recalcat Casado, que també ha demanat que no es reformi el codi penal "per la porta del darrere" per adaptar els delictes de sedició. Segons ell, això seria un indult encobert. També li ha reclamat al president del govern espanyol que no nomeni Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat.
El futur de Torra
El PP va presentar fa uns dies una querella contra Torra per usurpació de funcions perquè interpreta que, després d'haver perdut l'acta de diputat -així es va produir el 27 de gener al Parlament després de l'aval del Tribunal Suprem a la inhabilitació exprés de la Junta Electoral Central (JEC)-, ja no pot exercir com a president. La Fiscalia s'ha oposat a l'admissió a tràmit de la querella, però els de Casado segueixen considerant que el president no pot seguir a Palau i carreguen contra Sánchez no només per haver-s'hi reunit, sinó per engegar la taula de diàleg Estat-Generalitat.
Aquesta taula, que s'hauria de posar en marxa a principis de març, a tot estirar, compta amb l'oposició frontal de la dreta. Sánchez, tot i les discrepàncies, vol oferir "mà estesa" al PP, i aspira a tractar aspectes com les pensions, el finançament autonòmic -un dels aspectes que ja va plantejar dins dels 44 punts oferts a Torra el 6 de febrer- i la renovació dels organismes constitucionals. Els òrgans judicials disposen de capítol a part, perquè estan bloquejats des del 2018 i sense perspectives d'acord.
Bloqueig judicial
El novembre del 2018, el PSOE i el PP van acordar que Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem, assumís la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ara liderat per Carlos Lesmes. Un missatge d'Ignacio Cosidó, portaveu dels populars al Senat, en el qual assenyalava que el PP controlaria igualment la sala segona -encarregada de jutjar els dirigents independentistes- per la "porta del darrere" va fer que l'acord saltés pels aires i Marchena es veiés obligat a renunciar.
Es tracta de la vuitena reunió pública entre Sánchez i Casado des que tots dos van assumir els respectius càrrecs. El líder del PSOE va arribar a la presidència del govern espanyol el juny del 2018 després de la moció de censura, i el cap de files del PP va fer el salt a la cúpula del partit el juliol del mateix any després de l'adeu de Mariano Rajoy. L'última trobada oficial entre tots dos va ser el 12 de setembre de l'any passat, a les portes de la sentència del Suprem contra els líders independentistes.