17
de febrer
del
2020
Actualitzat
a la
13:15h
Els treballadors catalans cobren, de mitjana, 6.521,8 euros més que les seves companyes. Així ho conclou l'estudi sobre l'evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya, presentat aquest dilluns pel conseller d'Afers Socials i Treball, Chakir el Homrani, segons el qual aquest diferencial s'explica en part pel major pes del treball parcial entre les dones (22,2%) que entre els homes (7,3%). Sigui com sigui, el salari mitjà entre homes va ser de 28.323,3 euros, mentre que el de les dones va ser de 21.801,5 euros.
La bretxa es va situar en el 23%, el 2017 -últim any amb dades disponibles-, registrant per tercer any una reducció d'aquest diferencial. La màxima diferència va donar-se el 2014, amb un 26%, però l'any següent va caure fins al 23,9% i el 2016 ja va ser del 23,4%, quatre dècimes més que el nivell registrat en aquest informe, elaborat a partir de les dades de l'enquesta anual d'estructura salarial de l'Institut Nacional d'Estadística.
El Homrani, però, ha asseverat que aquesta bretxa "continua essent inacceptable i decreix a un ritme que no és l'adequat ni lògic", atès que, seguint aquesta evolució es trigaria 40 anys a erradicar del tot la discriminació salarial. Això, segons el conseller, "comporta una reflexió sobre les causes i les eines sobre les que cal treballar" i ha subratllat que les dones presenten una menor taxa d'activitat i una menor taxa d'ocupació, a més d'una taxa de parcialitat i una taxa de temporalitat superiors.
El mercat laboral, ha lamentat, "discrimina les dones", ja que els sectors productius feminitzats són els que tenen salaris més baixos i, a més, les dones es troben en categories professionals amb salaris més baixos. Igualment, "hi ha barreres entorn la trajectòria professional", ja que els homes tenen els salaris més elevats en l'etapa final de la carrera, mentre que les dones els assoleixen a entre els 45 i els 54 anys.
Això evidencia que "la maternitat de la dona treballadora acaba sent un motiu de pèrdua de perspectives professionals", mentre que per a l'home treballador això no ocorre. Malgrat tot, El Homrani també matisa que "no hi ha cap àmbit on no hi hagi discriminació salarial", ja que fins i tot hi ha una bretxa del 21% entre els sous dels directius homes i el de les dones.
El Govern, per fer front a aquesta realitat, ha creat una eina de registre salarial a disposició de les empreses, "per mesurar i prendre consciència de les desigualtats dins de la pròpia organització", la qual "ha de permetre transparència i trobar-hi les causes". Un reial decret llei de l'Estat ja va obligar l'any passat a les empreses de més de 50 empleats a tenir una auditoria salarial. El registre del Govern, però, va més enllà de l'obligació establerta, tot i que també és de caràcter voluntari.
L'estudi també destaca que un 50,2% de les dones ocupades tenen estudis superiors, per només un 40,5% dels homes, fet que no es tradueix en salaris superiors. La discriminació no és només vertical -menys dones directives-, sinó també horitzontal, amb les dones relegades a sectors amb sous més baixos, com els de la restauració i serveis o en comptabilitat i administració, mentre que hi ha sobretot homes en sectors d'energia, informació i comunicacions, amb majors retribucions.
Més diferència en els sous baixos
Aquesta bretxa, en tot cas, es redueix entre les persones migrades, entre els quals la precarietat acostuma a ser més transversal. Igualment, el diferencial salarial és molt similar tant si es tenen en compte només els contractes a temps complert (15%) o només els de temps parcial (14,7%). Així mateix, la bretxa és proporcionalment superior entre els salaris baixos, ja que els homes situats en el percentil 10 de sous cobra un 34,4% que les dones en el mateix percentil, mentre que, en el percentil 90 -el 10% més ric-, el diferencial és del 19,4%. En termes absoluts, però, la bretxa creix de 4.060,3 euros a 9.328,7 euros.
La directora general d'igualtat, Mireia Mata, ha destacat que l'any passat es van destinar més d'1,2 milions d'euros per fomentar els plans d'igualtat a les empreses, fent un "treball transversal" amb les empreses i altres actors. En relació a la recuperació dels articles anul·lats pel Tribunal Constitucional de la llei d'igualtat entre dones i homes, iniciat fa més d'un any pel Govern i ara aturat, els representants de l'executiu han deixat entreveure que ja no és una prioritat.
La llei catalana d'igualtat
Mata ha destacat que el registre salarial permetrà avançar en la igualtat de les empreses, les quals passaran a estar afectades pel reial decret llei de l'Estat sobre l'auditoria salarial, així com un altre que també exigeix que totes aquelles de més de 50 treballadors disposin d'un pla d'igualtat. "No volem anar afegint obligacions a les empreses", ha apuntat, sinó que prefereixen "aprofundir en els instruments existents.
Igualment, El Homrani ha recordat que la Generalitat va acordar amb l'executiu que la gestió del registre de plans d'igualtat seria competència de l'executiu català. "Els continguts del pla els fixa l'Estat i el registre el gestiona la Generalitat", ha exposat, el qual era un dels aspectes previstos en els articles tombats de la llei catalana.
La bretxa es va situar en el 23%, el 2017 -últim any amb dades disponibles-, registrant per tercer any una reducció d'aquest diferencial. La màxima diferència va donar-se el 2014, amb un 26%, però l'any següent va caure fins al 23,9% i el 2016 ja va ser del 23,4%, quatre dècimes més que el nivell registrat en aquest informe, elaborat a partir de les dades de l'enquesta anual d'estructura salarial de l'Institut Nacional d'Estadística.
El Homrani, però, ha asseverat que aquesta bretxa "continua essent inacceptable i decreix a un ritme que no és l'adequat ni lògic", atès que, seguint aquesta evolució es trigaria 40 anys a erradicar del tot la discriminació salarial. Això, segons el conseller, "comporta una reflexió sobre les causes i les eines sobre les que cal treballar" i ha subratllat que les dones presenten una menor taxa d'activitat i una menor taxa d'ocupació, a més d'una taxa de parcialitat i una taxa de temporalitat superiors.
El mercat laboral, ha lamentat, "discrimina les dones", ja que els sectors productius feminitzats són els que tenen salaris més baixos i, a més, les dones es troben en categories professionals amb salaris més baixos. Igualment, "hi ha barreres entorn la trajectòria professional", ja que els homes tenen els salaris més elevats en l'etapa final de la carrera, mentre que les dones els assoleixen a entre els 45 i els 54 anys.
Això evidencia que "la maternitat de la dona treballadora acaba sent un motiu de pèrdua de perspectives professionals", mentre que per a l'home treballador això no ocorre. Malgrat tot, El Homrani també matisa que "no hi ha cap àmbit on no hi hagi discriminació salarial", ja que fins i tot hi ha una bretxa del 21% entre els sous dels directius homes i el de les dones.
El Govern, per fer front a aquesta realitat, ha creat una eina de registre salarial a disposició de les empreses, "per mesurar i prendre consciència de les desigualtats dins de la pròpia organització", la qual "ha de permetre transparència i trobar-hi les causes". Un reial decret llei de l'Estat ja va obligar l'any passat a les empreses de més de 50 empleats a tenir una auditoria salarial. El registre del Govern, però, va més enllà de l'obligació establerta, tot i que també és de caràcter voluntari.
L'estudi també destaca que un 50,2% de les dones ocupades tenen estudis superiors, per només un 40,5% dels homes, fet que no es tradueix en salaris superiors. La discriminació no és només vertical -menys dones directives-, sinó també horitzontal, amb les dones relegades a sectors amb sous més baixos, com els de la restauració i serveis o en comptabilitat i administració, mentre que hi ha sobretot homes en sectors d'energia, informació i comunicacions, amb majors retribucions.
Més diferència en els sous baixos
Aquesta bretxa, en tot cas, es redueix entre les persones migrades, entre els quals la precarietat acostuma a ser més transversal. Igualment, el diferencial salarial és molt similar tant si es tenen en compte només els contractes a temps complert (15%) o només els de temps parcial (14,7%). Així mateix, la bretxa és proporcionalment superior entre els salaris baixos, ja que els homes situats en el percentil 10 de sous cobra un 34,4% que les dones en el mateix percentil, mentre que, en el percentil 90 -el 10% més ric-, el diferencial és del 19,4%. En termes absoluts, però, la bretxa creix de 4.060,3 euros a 9.328,7 euros.
La directora general d'igualtat, Mireia Mata, ha destacat que l'any passat es van destinar més d'1,2 milions d'euros per fomentar els plans d'igualtat a les empreses, fent un "treball transversal" amb les empreses i altres actors. En relació a la recuperació dels articles anul·lats pel Tribunal Constitucional de la llei d'igualtat entre dones i homes, iniciat fa més d'un any pel Govern i ara aturat, els representants de l'executiu han deixat entreveure que ja no és una prioritat.
La llei catalana d'igualtat
Mata ha destacat que el registre salarial permetrà avançar en la igualtat de les empreses, les quals passaran a estar afectades pel reial decret llei de l'Estat sobre l'auditoria salarial, així com un altre que també exigeix que totes aquelles de més de 50 treballadors disposin d'un pla d'igualtat. "No volem anar afegint obligacions a les empreses", ha apuntat, sinó que prefereixen "aprofundir en els instruments existents.
Igualment, El Homrani ha recordat que la Generalitat va acordar amb l'executiu que la gestió del registre de plans d'igualtat seria competència de l'executiu català. "Els continguts del pla els fixa l'Estat i el registre el gestiona la Generalitat", ha exposat, el qual era un dels aspectes previstos en els articles tombats de la llei catalana.