Urnes i embargaments

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El panorama electoral es va aclarint. Els partits estan pendents que JxCat aclareixi la incògnita de si convoca eleccions després d'aprovar els pressupostos (és a dir, maig-juny) o espera a després de l'estiu. Sempre i quan el Tribunal Suprem no inhabiliti Torra i fixi data per la via dels fets. Us aconsello aquesta opinió d'Oriol March sobre el tema.

Carles Puigdemont, que segueix rebent peticions per ser cap de llista amb un "dos efectiu" i no es tanca en banda mentre se succeeixen els moviments dels aspirants en el context de la reordenació de l'espai post-convergent, vol esperar. Ara la seva prioritat és exhibir lideratge natural a l'acte del proper dia 29 a Perpinyà, que JxCat i ERC encaren amb un ànim ben diferent.

Artur Mas busca rehabilitació política (cosa que no vol dir ser cap de llista però sí ajudar el PDECat a mantenir la seva incidència) i ERC apareix com l'espai independentista més plàcid. Pere Aragonès, la tria de Junqueras, no té contestació interna, com tampoc l'estratègia del partit de forçar el diàleg amb l'Estat i sumar noves complicitats. L'expectativa i els darrers resultats hi ajuden però una derrota electoral o un fracàs rotund de la taula de diàleg ho qüestionaria tot.

Els republicans afronten una campanya dura i amb molts paranys al camí i necessiten mobilitzar tots els seus perfils -des de Torrent a Rovira, passant per Wagensberg, Vilalta, Sabrià o Tardà- per arribar a totes les bosses d'electorat potencial i cobrir les fronteres de vot, que en el seu cas són amb JxCat, la CUP, el PSC i els comuns.

I a tot això ens falta també saber si Cs i el PP aniran junts, com s'ho farà el PSC per recuperar el vot que va marxar amb Albert Rivera i Inés Arrimadas, si la CUP farà de CUP o provarà d'anar més enllà, què prepara la tercera via (els aspirants a ocupar l'espai són més visibles que els votants) i quina és l'oferta del quart espai independentista al qual opten Demòcrates o Primàries. 

Però mentre les war room es posen en marxa i treballen campanyes, ofertes i escenaris, la repressió segueix i Pablo Casado demanarà avui mà dura a Pedro Sánchez, que per ara no sembla disposat a oferir-li però tampoc té capacitat de frenar el que ja està en marxa. El Tribunal de Comptes preveu avui començar a executar els embargaments contra els membres del Govern de l'1-O. Són 4,1 milions i a la Caixa de Resistència, que buscarà una pròrroga, en falten 3,3. En dos anys ja s'han recaptat (i pagat!) 13,6 milions entre fiances i advocats.
 

---

Avui no et perdis

»Candidats, estratègia i pactes: l'1x1 de la cursa electoral a Catalunya; per Oriol March i Sara González.

» Opinió: «Que no ens tractin d'imbècils»; per Oriol de Balanzó.

»El «retorn» d'Artur Mas sacseja JxCat; per Oriol March.

»Entrevista a Marcel Mauri: «JxCat i ERC estan condemnats a entendre's després de les eleccions»; per Joan Serra Carné.

»Fil directe: «Condemnats a entendre's»; per Germà Capdevila.

»La situació d'eurodiputats sense grup condiciona la projecció de Puigdemont, Comín i Ponsatí; per Joan Serra Carné.

»Opinió: «El franquisme al codi penal: Gora alka-eta»; per Jordi Muñoz.

»La cancel·lació del Mobile ensenya les dues cares de la marca Barcelona; per Andreu Merino.

»Opinió: «L'eutanàsia: comença el gran debat»; per Montserrat Tura.

»#els50noms: Casa Tarradellas, les pizzes d'un empresari que només és un pagès; per Miquel Macià i Pep Martí.

»La pocmoderna surt de mare / ​Criatures: no porteu als adults de concert!; per Elisenda Soriguera.

»Futbolítica: Derry City, el club que simbolitza la unitat d'Irlanda; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

El nomenament de José Manuel Rodríguez Uribes com a ministre de Cultura per part de Pedro Sánchez va sorprendre molts, perquè el dirigent socialista està vinculat a les àrees del dret i la laïcitat però no era una persona amb connexions al món de la cultura. La tria, però, té a veure amb qüestions totalment polítiques, i més concretament amb la seva proximitat amb el també valencià José Luis Ábalos, un dels homes forts de l'executiu i el PSOE.

La relació entre tots dos és molt estreta. Quan va ser nomenat delegat del govern espanyol a Madrid, Uribes va contractar com a assessora seva l'esposa d'Ábalos, Carolina Perles, que era guàrdia urbana a la ciutat de València. Ara el ministre de Foment ha pogut ajudar Uribes a ocupar un ministeri.

Vist i llegit

Twitter és una foguera de vanitats però també una eina de debat i confrontació política i per difondre continguts. Com han d'usar la xarxa els periodistes? Poden escudar-se que a Twitter les opinions són "personals" o han de ser conscients que, a ulls dels lectors, representen en tot moment l'empresa periodística on treballen? Tenen alguna cosa a dir les editores sobre l'ús que en fan els seus empleats? És un tema no resolt i que genera un intens debat a la professió. Què passa primer, la llibertat d'expressió i opinió del periodista o la credibilitat i la línia editorial del seu mitjà? En aquest reportatge a eldiario.esDiego Larrouy en parlava amb experts i explicava què fan grans mitjans internacionals. Davant el dubte, sentit comú.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2008, fa 12 anys, Kosovo va declarar unilateralment la seva independència de Sèrbia al seu parlament amb el vot favorable de 109 dels 120 diputats. Amb una història marcada pels conflictes bèl·lics emmarcats dins el polvorí que tot sovint han esdevingut els Balcans, la decisió de fer el seu propi camí va ser ràpidament acollida de bon grat pels Estats Units -que hi té bases militars-, el Regne Unit i França, entre d'altres. La gran majoria de països membres de les Nacions Unides han reconegut la independència de Kosovo, però hi ha absències destacades com les de Rússia, Espanya -haver-se posicionat a favor d'això hauria pogut suposar un aval a les aspiracions catalanes- i la mateixa Sèrbia. Fa set anys, Belgrad i Prístina -la capital kosovar- van arribar a un acord per començar a tenir relacions bilaterals. Aquí en podeu saber més.

 L'aniversari

Sovint es fa servir l'expressió "és un dels millors esportistes de la història" de forma injustificada, magnificant presumptes gestes basades en premis exclusivament individuals. En el cas de Michael Jordan, que avui compleix 57 anys, la frase li encaixa com un guant. Sis vegades campió de l'NBA amb el 23 a l'esquena, sis vegades millor jugador de les finals amb els Chicago Bulls, icona comercial -el logotip que Nike li va crear encara fa la volta al món- i competidor descomunal, té una trajectòria salpebrada amb girs inesperats.

Es va retirar dues vegades, el 1993 i el 1999, per provar sort en el beisbol, però sempre va acabar tornant a les pistes de bàsquet, on va protagonitzar autèntiques meravelles que podeu recuperar aquí. També va tenir temps per fer una incursió en el món del cinema amb Space Jam, on apareixia amb Bugs Bunny, Patrick Ewing, Charles Barkley i Bill Murray, entre d'altres. Un petit plaer culpable per als qui vam créixer durant la dècada dels noranta.
 ​Fes clic aquí per rebre'l