Marcel Mauri: «JxCat i ERC estan condemnats a entendre's després de les eleccions»

L'empresonament de Jordi Cuixart, el 16 d'octubre del 2017, va fer que Marcel Mauri (Badalona, 1977) fes un pas endavant i assumís ser la cara pública d'Òmnium. Des d'aquell moment, Mauri ha tingut un paper protagonista en la denúncia de la vulneració de drets fonamentals verbalitzada per l'entitat sobiranista, que ha iniciat una campanya per promoure l'amnistia com a primer pas per negociar una sortida al conflicte polític. En aquesta entrevista amb NacióDigital -la setmana en què Cuixart ha començat a sortir de la presó per treballar a la seva empresa de Sentmenat-, el vicepresident de l'entitat reclama al govern espanyol passos decidits per certificar la voluntat de diàleg i sosté que els partits independentistes han d'aparcar la lluita caïnita per muscular el projecte col·lectiu després de les eleccions catalanes.

- Fa gairebé dos anys i mig que va assumir l'encàrrec de ser el portaveu d'Òmnium. Quan mira enrere, quin balanç fa?

- Tant de bo no ho hagués hagut de fer. És un privilegi i una responsabilitat que vaig assumir per encàrrec de Jordi Cuixart i la resta de companys de la junta d'Òmnium. He intentat ser fidel als valors que representa l'entitat, també en la defensa dels drets fonamentals que s'estan vulnerant i l'autodeterminació. Creiem, des d'Òmnium, que només podrem continuar construint aquesta societat cohesionada en què la llengua i la cultura tinguin el paper que els correspon si Catalunya és una República independent. Tot aquest temps ha estat un aprenentatge. Tenim molta sort de tenir tanta gent al costat que persegueix el mateix objectiu, tot i que la situació de repressió sigui dura.

- Parlen diàriament amb Jordi Cuixart?

- Hi parlo molts cops a la setmana. No sempre pot ser diàriament, perquè les trucades que té a la presó són comptades, però conversem molt sovint.

- La jutge de vigilància penitenciària ha rebatut aquesta setmana la Fiscalia per concedir el permís de 72 hores a Cuixart. El jutge argumentava que la presó no ha de servir per "canviar ideologies". Això és una mostra del paper que ha jugat fins ara la Fiscalia, que divendres tornava a demanar que Cuixart no pugui sortir per treballar i fer voluntariat?

- No només la Fiscalia sinó els poders de l'Estat, com el Tribunal Suprem i el mateix Manuel Marchena. La decisió del jutge de vigilància penitenciària és una plantofada, i tant de bo sortissin més jutges amb aquesta posició valenta, que està avalada pel que estan dient Nacions Unides, Amnistia Internacional o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Els poders de l'Estat s'han tancat en les seves pròpies raons. Han patit rebregades i més que en vindran. Ni la Fiscalia ni els poders de l'Estat tenen cap tipus de voluntat de saber què passa a Catalunya, ni tan sols d'entendre que la justícia europea és també justícia que afecta l'estat espanyol. No s'ho poden saltar cada dos per tres com els dona la gana. El que ha fet la jutge de vigilància penitenciària és aplicar sentit comú, cosa que no hem vist amb la sentència del Tribunal Suprem ni de la Fiscalia. Recordem que Pedro Sánchez va dir clarament de qui depenia la Fiscalia. Doncs bé, ja veiem com continua actuant el ministeri fiscal, i el govern espanyol mira cap a una altra banda.

- Cuixart va sortir dijous per primer cop de la presó per treballar a la seva empresa, a Sentmenat. Tindrà algun tipus de paper públic, tot i els límits del reglament penitenciari?

- Cal que recordem que en Jordi, malgrat que surt a treballar i a fer un altre voluntariat, perquè dedica 24 hores al dia a Òmnium, no disposarà de llibertat. No podrà anar a buscar els seus fills a l'escola ni tampoc podrà anar a dinar amb els amics. No està en llibertat. Simplement, el que fa és complir una part de la pena per la via de treballar o fer un voluntariat. La pena no acaba fins l'octubre del 2026. Fins llavors no serà lliure. I, per això, demanem l'amnistia. Es constata l'absència de llibertat pel fet que en Jordi no pot fer res més que treballar i fer voluntariat. No pot atendre mitjans de comunicació, no pot fer declaracions públiques i tampoc pot participar en actes d'Òmnium.

- Es podrà posar al capdavant d'Òmnium com ell voldria?

- No ha deixat mai d'estar al capdavant d'Òmnium.
 
- Per descomptat. Però tindrà restringida l'activitat pública.

- El que no pot fer és pujar dalt d'un escenari i fer un discurs. Tampoc pot lliurar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes [que concedeix Òmnium] ni ser a la Nit de Santa Llúcia, perquè està privat de llibertat. A diferència de la resta de presos polítics, que sí que tenien càrrecs pels quals han estat inhabilitats, la sort que tenim nosaltres és que només els socis d'Òmnium poden decidir treure-li a en Jordi la responsabilitat de ser-ne el president. No hi ha ningú a Espanya, cap jutge ni tampoc el Borbó, que pugui retirar a Jordi Cuixart la presidència de l'entitat. I, de moment, els 182.000 socis i sòcies d'Òmnium estan orgullosos de tenir-lo al capdavant.

- La plataforma Som el 80%, impulsada per Òmnium, ha posat en marxa una campanya per l'amnistia com a "primer pas per resoldre el conflicte polític". Sense amnistia no hi haurà resolució del conflicte?

- Segur que no. La prova que hi hagi diàleg real és que hi hagi amnistia. La prova que s'acabi la repressió és que hi hagi amnistia. La prova que no es vulgui judicialitzar més la política és que hi hagi amnistia. I l'amnistia, precisament, perquè és una solució que afecta no només a en Jordi Cuixart o als nou presos i preses polítiques, sinó també als exiliats, des del president Puigdemont fins a l'Anna Gabriel, i també les més de mil persones que han estat víctimes de processos de judicialització de l'Estat, perseguits per la justícia. Molts d'aquests casos encara estan oberts, alguns dels quals s'estan jutjant ara, com el de l'Audiència Nacional, i d'altres encara s'han de jutjar.

"La prova que hi hagi diàleg real és que hi hagi amnistia. La prova que s'acabi la repressió és que hi hagi amnistia. La prova que no es vulgui judicialitzar més la política és que hi hagi amnistia"

El que fa l'amnistia és poder cobrir tota aquesta barbaritat que han fet els poders de l'Estat, aquesta justícia que no és independent i que és mentidera. L'amnistia permet posar el comptador a zero, com va dir el Pedro Sánchez. Si vol posar realment el comptador a zero, l'amnistia és la fórmula que té.

- Precisament, vostè va defensar, en la presentació de la campanya, que l'amnistia és l'"únic recurs per posar el comptador a zero" . Veu el govern espanyol amb prou força al Congrés per aprovar una mesura de tant calat polític?

- Té el suport segur, perquè si no fos així, no hauria estat investit president. Per tant, depèn del PSOE. Estic convençut que la resta de grups parlamentaris que li van donar suport a la investidura també donarien suport a una amnistia. És una qüestió pura de voluntat política d'un PSOE que ha tingut zero empatia amb els presos polítics, zero empatia amb la repressió a Catalunya. Encara és hora que facin comparèixer la vicepresidenta de l'anterior govern espanyol o l'exministre d'Interior per descobrir què va passar l'1 d'octubre. També van avalar el 155. És durant un govern del PSOE, de Pedro Sánchez, que surt Amnistia Internacional i Nacions Unides, en dues ocasions, instant l'estat espanyol a deixar en llibertat els presos polítics. I no hi ha hagut cap canvi. No s'han mogut ni un mil·límetre.
 
- Està insinuant que es va vendre barata la investidura de Sánchez?

- L'única cosa que diem és que l'amnistia és una decisió de voluntat política d'un Estat que no sap com sortir del merder en el qual s'ha ficat. Però, insistim, que els presos surtin al carrer i que els exiliats tornin a casa no implica que aquest conflicte s'hagi solucionat, ni molt menys. Simplement, vol dir que podríem començar a parlar de gestos polítics de debò del govern espanyol, que fins ara no hem vist.

"El que ha de fer ara el PSOE és convertir el que diuen, si realment s'ho creuen, en fets. De moment, no hem vist absolutament res i som profundament escèptics"

És evident que aquest govern espanyol és diferent, perquè també hi ha Podem. I l'empatia que ha mostrat Pablo Iglesias cap a Jordi Cuixart i els presos polítics no té res a veure amb la manca d'empatia, fins i tot amb la deshumanització, de ministres del govern espanyol, com Josep Borrell o Fernando Grande-Marlaska. El que ha de fer ara el PSOE és convertir el que diuen, si realment s'ho creuen, en fets. De moment, no hem vist absolutament res i som profundament escèptics. A la vegada, som defensors del diàleg. La bandera del diàleg no ens la prendrà ningú, i menys encara Pedro Sánchez, deslegitimat en aquest sentit.

-A Òmnium li podran rebatre que hi ha vies més factibles que l'amnistia per atendre la situació dels presos. Alguns posaran l'exemple de l'indult.

- L'indult no és cap solució. No hi ha cap altra solució que l'amnistia. Per què no és cap solució l'indult? Perquè és una solució individual que no mira el col·lectiu i, sobretot, perquè implica haver de reconèixer un delicte i haver de demanar perdó. Quin delicte han comès? De què han de demanar perdó? No han de demanar perdó per res. Si políticament haguessin de passar comptes, les urnes poden parlar. I els electors ja ho decidiran.

- En el manifest de presentació de la campanya, s'insistia en la defensa d'una "solució política que passi perquè els ciutadans de Catalunya decideixin el seu futur". La solució passarà per la taula de diàleg entre governs?

- Sempre i quan sigui una taula de diàleg real i es vulgui aprofundir a trobar les solucions al conflicte, que vol dir, per exemple, entendre que l'amnistia ha de ser un element a negociar. A la taula s'ha de poder parlar també d'autodeterminació. Hem de recordar que el PSOE post-Transició apostava pel dret a l'autodeterminació dels pobles, com el PSC. De fet, el PSC, fa quatre o cinc anys, apostava per un referèndum a Catalunya. Per tant, no estem parlant de res que el propi PSOE no hagués defensat en el passat. S'ha de poder parlar d'amnistia i d'autodeterminació. Benvingut el diàleg. En la resolució de tots els conflictes, també els bèl·lics, hi ha acabat havent una taula de negociació. Per tant, aquí també hi haurà de ser.

"El mediador internacional? Si hi ha un consens en això, a nosaltres ens hi trobaran"

- Torra va solemnitzar dimecres al Parlament l'aposta per un mediador internacional en el procés de diàleg. Els partits independentistes i les entitats han consensuat en algun moment la petició d'aquesta figura en les últimes reunions?

- És una figura que, en moltes ocasions, ha sortit sobre la taula. Hi ha també una resolució al Parlament, aprovada per les tres forces independentistes, que va en el mateix sentit. Si hi ha un consens en això, a nosaltres ens hi trobaran. No sé si en aquesta taula de diàleg o en un altra, però en el futur la figura del mediador haurà de ser imprescindible. Si els tres partits ho veuen així, segur que és una bona solució. També és veritat que, per solucionar el conflicte, a bada d'aquesta taula amb llums i taquígrafs, segur que caldrà treballar en espais de més discreció. I els mediadors que puguin ajudar ho hauran de fer en aquest context. Ho desconec. En la història de resolucions de conflictes, aquesta figura s'ha emprat.
 
- I és compatible arribar a un acord per obrir una taula de diàleg entre governs i, alhora, demanar un mediador internacional?

- La taula de diàleg és un instrument que ha de servir per explorar si realment el govern espanyol té voluntat de superar l'etapa de repressió en el aquest conflicte contra Catalunya. Els poders de l'Estat, des del Borbó fins l'últim del jutge, s'han alineat per reprimir una part important de la ciutadania del nostre país. En la mesura que en aquesta taula s'accepti parlar de les qüestions cabdals i, a la vegada, es vulgui ser generós i sensible a propostes com les del mediador o relator, veurem si hi ha una voluntat de diàleg real. Som escèptics per l'actitud que el govern del PSOE ha tingut fins ara.

- Òmnium se sent còmode quan, en les cimeres de partits i entitats per explorar com enfocar la taula de diàleg amb l'Estat, es deixa al marge forces no independentistes?

- Sempre hem dit el mateix. A Catalunya hi ha grans consensos de país, com aquest 80% de la ciutadania que està en contra de la repressió, i que vol el diàleg i una resolució política del conflicte. Creiem que això és el més rellevant i, com més força col·lectiva tinguem, millor. Des d'Òmnium treballem sempre perquè això es pugui visualitzar. Quan el president de la Generalitat ens convoca, sempre hi anem. I sí que demanem que, a l'hora de treballar, es faci amb la discreció necessària, si és que realment es vol arribar a bon port. La discreció és imprescindible.

- Insisteixo. Hi haurien de ser forces no independentistes, com els comuns, en aquestes trobades?

- Aquesta decisió no ens correspon a nosaltres, perquè és el president qui ens convoca. El president ens va dir que ens vol fer retorn de la reunió amb Pedro Sánchez. És bo i ens sembla perfecte que el president interlocuti amb tots aquells partits polítics disposats al diàleg. I crec que, en aquests espais, com a la taula de partits [en la qual també hi és el PSC], ha tingut en compte els comuns. La resta són polèmiques que ens hauríem d'estalviar, perquè són polèmiques electorals o preelectorals, que no duen enlloc. I estem convençuts que cap dels partits vol vetar-ne d'altres, perquè això no seria positiu. El president de la Generalitat parla amb tothom.

- L'independentisme paga un preu car pel fet que la confiança entre JxCat i ERC estigui trencada, tal com va detallar el mateix president de la Generalitat?

- Ara s'ha visualitzat una situació que ja feia temps que anàvem avisant que es podria produir. I ho lamentem moltíssim. Permet-me que recordi, però, que és la repressió dels poders de l'Estat la que provoca la divisió, l'aïllament o la fractura. Provoca que els principals líders del nostre país, els més ben valorats, com el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, no puguin asseure's en una taula, perquè estan físicament aïllats. És la repressió la que fa que desena de càrrecs polítics estiguin sent perseguits judicials. La repressió és en l'origen de la divisió, busca tot això.

"Estem convençuts que no hem arribat fins aquí per una simple lluita per l'hegemonia"

El que demanem és que hi hagi un comportament d'alçada, un sentit d'estat. Estem convençuts que els partits polítics independentistes del nostre país no volen fer una lluita per l'hegemonia. Estem convençuts que no hem arribat fins aquí per una simple lluita per l'hegemonia, per veure qui és més fort o qui aconsegueix guanyar l'altre. A més a més, estem convençuts i ho veiem amb les enquestes, que tots plegats estan condemnats a entendre's. Han de seguir construint un projecte, una estratègia, que sigui de consens i que ens permeti avançar, tant per lluitar contra la repressió com per culminar el procés per a la consecució d'una República catalana, que és el que vol la majoria de la gent al nostre país. A les urnes es tornarà a revalidar aquesta voluntat.

"La lluita caïnita ha de donar pas a una situació de buscar la complicitat imprescindible"

Si haguéssim estat capaços, des del 2 d'octubre del 2017, des del 28 d'octubre del 2017 o des del 30 de gener del 2018, de veure amb perspectiva quin era el camí pel qual havíem d'avançar, hauríem trobat els punts de consens. Perquè hi són. Quan parles amb uns i altres te n'adones que, de punts de consens, n'hi ha moltíssims. En canvi, quan ens mou el curt termini, és molt complicat avançar, perquè tot sembla que acabin sent dinàmiques electorals. I hem de recordar que, en aquests moments, ser a la primera línia de la política, no és cap xollo. Per tant, tot el respecte pels polítics que entomen això. Però els demanem que passem aquesta etapa preelectoral el més ràpid que sigui possible. La lluita caïnita ha de donar pas a una situació de buscar la complicitat imprescindible. En Jordi Cuixart sempre demana nous lideratges. I, hi afegim, noves complicitats. Ni els votants ni els polítics que estan presos no es mereixen els espectacles que hem vist en les últimes setmanes.
 
- Deia que se superés l'etapa de lluita electoral tan aviat com sigui possible. Demana que no es demorin les eleccions?

- No. Els partits han dit que cal anar a eleccions. Si aquesta és la solució, endavant les eleccions. Nosaltres no ens hi ficarem. Ni intervenim en les eleccions, ni ens dediquem a fer candidatures electorals. El que segur que no serà positiu és que, siguin quan siguin les eleccions, la dinàmica entre uns i altres es vagi desgastant. Si les eleccions han de trigar sis, set o vuit mesos, o un mes, és igual. El que és imprescindible és que les relacions de confiança es vagin restablint. I això implica un esforç per part de tothom. A tot arreu hi ha moltes ganes de remar plegats, de buscar aquests horitzons. El que ens reclamem tots és que posem sobre la taula com avancem.

- No li preguntaré quan s'han de convocar les eleccions. Però sí que m'agradaria saber si troba congruent que el president de la Generalitat anunciï que la legislatura no té recorregut i després el Govern obri la porta a celebrar eleccions després de l'estiu.

- Ens trobem en una dinàmica de relació malmesa entre els socis del Govern. Però només és el president de la Generalitat qui pot convocar aquestes eleccions. Només li pertoca a ell. Tot el respecte al president Quim Torra, que és un altre president perseguit per la justícia espanyola. Si no hi hagués la repressió de l'Estat, el president Puigdemont seria el president. I a Torra li passa exactament el mateix. Per tant, li mostrem tot el nostre respecte davant la decisió de decidir aprovar els pressupostos i després convocar eleccions. És estrany? Clar que ho és. Però resulta que el president està perseguit per la justícia espanyola.

- Què n'espera de les pròximes eleccions a Catalunya?

- N'esperem que hi ha una majoria encara més reforçada del sobiranisme al nostre país i que es torni a demostrar que no hi ha cap projecte polític alternatiu a Catalunya que el projecte de majories que vol fer una República independent. Si no ho tenim és perquè l'estat espanyol continua aplicant al repressió. Un estat democràtic segur que trobaria una solució. I aquestes eleccions tornaran a ser un problema per l'Estat. Ara se les veuen molt felices pensant en un president que haurà de plegar i obrint una taula de diàleg. Però el proper president que hi haurà serà independentista, perquè hi haurà una majoria que ho avalarà. I Pedro Sánchez s'haurà d'entendre amb el president independentista que surti elegit, amb una majoria reforçada.

Des del 21 de desembre del 2017, l'independentisme no ha parat de créixer. Es constatarà que això no va d'un líder sinó d'una majoria social i política reforçada que vol exercir l'autodeterminació per poder construir una República catalana i independent. El problema no és Catalunya. El problema és de l'Estat, de com es configura.

 - Infereixo que a Òmnium no veurien amb bons ulls un Govern liderat per JxCat amb el PSC ni tampoc un executiu liderat per ERC amb el PSC.

- És un escenari difícil d'imaginar que no hi hagués un president independentista i que la majoria al Parlament no fos independentista. Després, si es donen o no suport entre ells, també ens estranyaria. Poden passar moltes coses. Fins ara, no hi ha cap enquesta que digui que no hi haurà una majoria independentista. En Jordi Cuixart ha dit en alguna ocasions que el PSC és un partit de tradició catalanista que ha de formar part de la solució. Però també és evident que el PSC ha de fer molta autocrítica. La direcció del PSC ha estat zero empàtica amb en Jordi Cuixart i la resta de presos polítics. Ha estat zero empàtica amb la situació que hem viscut.

"La direcció del PSC ha estat zero empàtica amb en Jordi Cuixart i la resta de presos polítics"

El PSC encara no ha sortit a demanar disculpes pel seu comportament, ni pel 155 ni per l'aval a tot el que ha passat. A la vegada, és un partit important al nostre país, amb el qual compartim el model d'escola catalana. I esperem que mai surtin d'aquest consens. És evident que el PSC ha de fer autocrítica. A l'independentisme se li ha demanat, i n'ha fet molta, d'autocrítica. Moltíssima, potser massa i tot. Però, i els socialistes? Potser per això se'ns fa difícil d'imaginar segons quins escenaris. Entre d'altres coses perquè, tant Junts per Catalunya, com ERC, com el PSC han dit que no governaran conjuntament. I la Generalitat no és un ajuntament o una diputació. No ho és. No és comparable.
 
- Com ha de ser l'acte del 29 de febrer a Perpinyà?

- Ha de ser un acte de reconeixement al president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, així com a tots els exiliats i persones represaliades. Segur que també serà un acte de reivindicació pel fet que Oriol Junqueras no pugui ser eurodiputat. Els tres eurodiputats de Junts per Catalunya, així com la Diana Riba, d'ERC, ho han denunciat. Segur també que serà un acte amb molta gent. Des d'Òmnium hi enviem més de 150 autocars, per mostrar aquest reconeixement a l'exili i al president Puigdemont. El nostre país té memòria.

"Tant JxCat, com ERC, com el PSC han dit que no governaran conjuntament. I la Generalitat no és un ajuntament o una diputació"

- Tem que l'acte de Perpinyà, pel clima preelectoral que hi ha a Catalunya, es converteixi en un míting electoral?

- Estem convençuts que no passarà, perquè el president Puigdemont ha demostrat en sobrades ocasions que sap estar per sobre de les batalles electorals, com també ha demostrat Oriol Junqueras. Segur que el president Puigdemont farà un discurs generós, amb ganes de trobar-se amb la seva gent i al seu país. Malauradament, serà a pocs quilòmetres de casa seva i no podrà desplaçar-s'hi, per culpa del fet que la justícia europea no s'aplica més avall dels Pirineus.