Crònica

El «corporativisme feminista» de Boya i Rovira per assaltar els espais de poder

La secretària general d'ERC i l'exdiputada de la CUP, en la presentació del seu llibre, reclamen que les dones formin part dels cercles on es prenen les decisions rellevants

per Oriol March , Barcelona, 13 de febrer de 2020 a les 20:35 |
Presentació del llibre de Mireia Boya | Georgina Albedriu
Conspirar, a través del "corporativisme feminista", per assaltar els espais de poder real. Aquesta és la recepta que han assajat aquest dijous Mireia Boya i Marta Rovira en la presentació de Trencar el silenci (Ara Llibres), publicat per l'exdiputada de la CUP. En un acte que també ha comptat amb la presència de Tamara Carrasco, rostre femení de la repressió i que va estar confinada al seu poble -Viladecans- per una causa de terrorisme ja desinflada, Boya i Rovira han apostat perquè les dones formin part dels cercles restringits de poder en els quals es prenen les decisions rellevants.

La relació entre les dues dirigents ve de lluny, concretament de de l'anterior legislatura. Es va crear un grup de whatsapp amb dones de diferents grups parlamentaris que va rebre un nom inusual en política: Cobra. Boya s'ha vist obligada a explicar a què es devia. Amb un punt de vergonya però amb la complicitat de l'audiència, l'exdiputada de la CUP ha retrocedit en el temps per recordar aquell episodi en què David Bisbal, en una retrobada dels integrants de la primera edició d'Operación Triunfo, va evitar fer un petó a Chenoa. Una cobra de manual que va servir per batejar un grup heterodox. 


La presentació, moderada per Sara González, periodista de NacióDigital, també ha passejat pels moments més humans de l'anterior legislatura, la del referèndum, que va tenir un protagonisme femení que ha estat soterrat. Boya ha relatat com va perdre la mare l'any 2016, i com pel seu despatx hi van passar dones de tots els partits, però només els homes que coneixia. Una situació que explica moltes coses.

Represaliades i desigualtat


"Encara es donen situacions claríssimes de masclisme en política. Fem molt tard", ha assenyalat Rovira, que no s'imagina cap dirigent que no pugui ser feminista. "La política reprén representar i liderar, i les dones hi hem de tenir llibertat d'exercici", ha indicat la secretària general d'ERC, que ha indicat que les dones represaliades estan en una "segona situació". "Les dones represaliades tenim menys recursos", ha indicat, al mateix temps que no se sentia representada pel lema "Cap dona en l'oblit".


"La quantitat no fa la feina", ha assegurat la secretària general d'ERC, que ha intervingut des de Ginebra per videoconferència. Es referia, per exemple, a les llistes cremallers, que han fet incrementar el pes femení a la política institucional però que no han implicat el creixement del nombre de dones en els cercles de poder. "La xarxa de poder és patriarcal", ha assenyalat Rovira, que ha demanat "desacomplexar-se" per tal de formar part de la presa de decisions. "La sororitat va de compartir situacions entre dones", ha reflexionat la dirigent republicana.

Aquesta frase l'ha pronunciat, precisament, després que Boya relatés el cas d'assetjament que va patir dins la CUP i que la van desestabilitzar de tal manera que va acabar manifestant-se-li a través d'un brot d'esclerosi múltiple. "Hem de deixar d'amagar-nos i prendre'ls els espais de poder", ha indicat l'exdiputada anticapitalista, que el dia 23 d'abril, Sant Jordi, afrontarà un judici per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) relacionat amb el referèndum de l'1-O.

El rostre humà de la política

González, periodista de NacióDigital, ha estat l'encarregada de presentar l'acte i moderar-lo. "Cap de nosaltres es lliura de la cotilla del patriarcat", ha assenyalat durant la intervenció inicial, durant la qual ha recordat també els moments més convulsos del procés, que ha viscut en primera persona en tasques professionals.

195918

"Vam veure dirigents plorar, independentistes i no independentistes, aturar rodes de premsa perquè necessitaven agafar aire i, en definitiva, els hem vist ser el que són: humans al capdavant de partits i institucions que prenen decisions moltes vegades condicionades per les seves pròpies vides", ha remarcat González.

El llibre de Boya, segons ha detallat, té vocació de "treure de l'ostracisme" aquesta vessant humana que, sovint, s'obvia dels polítics i que afecta de forma determinant les decisions que prenen. En el seu cas, per exemple, en el llindar de decidir si marxava o no a l'exili en els moments més convulsos del procés.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació