Les rendes mitjanes de Barcelona són més àvides de cultura que les altes

La primera enquesta municipal sobre participació i necessitats culturals conclou que dos de cada tres dels barcelonins accedeixen a la cultura habitualment

Els cinemes Texas, al barri de Gràcia de Barcelona
Els cinemes Texas, al barri de Gràcia de Barcelona | ACN
NacióDigital
13 de febrer del 2020
Actualitzat a les 18:25h
Les rendes altes són les més consumidores de cultura a la ciutat de Barcelona, però les mitjanes són les que tenen més avidesa cultural. Això és el que es desprèn de la primera la primera enquesta sobre Participació i necessitats culturals a Barcelona, elaborat per l'ICUB i que ha presentat l'ajuntament aquest dijous.

Segons les dades de l'enquesta, elaborada a partir de  1.600 entrevistes realitzades en 21 barris de la ciutat, i dividides en grups de renda alta, baixa i mitjana, les rendes altes són les més consumidores de cultura (71,9%), les mitjanes se situen al mig (68,4%) i les baixes, notablement per sota, en un 49,7%.

En canvi si ens fixem en la "pràctica" cultural, les rendes mitjanes (44,5%) superen a les altes (38,55) en avidesa. Això s'explica perquè les classes mitjanes són més aspiracionals, creuen i confien més en l'ascensor social, mentre les altes el donarien per descomptat, ha argumentat el tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats, en la presentació del treball.

La diferència d'oportunitats també s'observa en el terreny de la formació i del dret a l'educació en les expressions artístiques, doncs als barris de rendes més baixes hi ha menys centres i/o oportunitats pels seus habitants de rebre aquesta educació. Els enquestats d'aquests entorns han manifestat la mateixa o més voluntat d'accedir a aquests recursos.

L'estudi també conclou que el 62,4% dels barcelonins consumeixen cultura de forma habitual i gairebé un 40% la "practica" activament (escriure, fer música, etc.). I si s'amplien el marges del significat de cultura (fer esport, passejar per la natura o participar en actes tradicionals o populars), el percentatge puja fins al 92%.

Subirats ha volgut deixar clar que l'estudi no es fixa tan sols en les activitats culturals promogudes des de les institucions públiques o privades (teatre, cinema, museus o concerts) sinó també en aquelles "no legitimades" però que formen part d'una visió àmplia de la cultura. L'enquesta tampoc es limita a la idea "d'assistència" a la cultura sinó que també interroga sobre la "pràctica" o l'acció cultural, com pot ser l'escriptura, la fotografia i la creativitat cultural practicada per l'individu.
Arxivat a