Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Mitjans

TV3 i Catalunya Ràdio ja han tornat a milers de llars de la Catalunya Nord

La Plataforma per la Llengua i el Casal del Conflent hi han instal·lat una antena en resposta a una demanda veïnal de fa més d'una dècada

per NacióDigital , 13 de febrer de 2020 a les 13:14 |

Uns 16.000 habitants de la zona del Conflent, a la Catalunya del Nord, ja poden veure la televisió i escoltar la ràdio en català un altre cop. La Plataforma per la Llengua i el Casal del Conflent hi han instal·lat una antena, tant de televisió com de ràdio, per a tots els veïns del Conflent. De manera directa, se'n beneficiaran 8.000 persones i, a través dels repetidors que s'instal·laran properament a la comarca, es cobrirà una zona habitada per més de 16.000 persones, segons informa la PLataforma per la Llengua.


Aquesta antena permetrà que els ciutadans de la zona puguin tornar a veure els canals de la televisió pública catalana: TV3, el 33, el 3/24, Canal Super3 i Esport3. També permetrà que escoltin la ràdio pública catalana: Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i l'iCat.

Fins ara, en aquesta zona de la Catalunya Nord, l'únic mitjà exclusivament en català que hi arribava era Ràdio Arrels. Aquests milers de persones se sumen als veïns de diversos municipis -no tots- de la plana del Rosselló, que ja rebien els canals en català gràcies als repetidors situats a la part més nòrdica de les comarques gironines, segons va explicar la Plataforma per la Llengua a NacióDigital.



L'entitat recorda que la situació dels mitjans audiovisuals en català a la Catalunya del Nord "és precària". Les televisions catalanes es van veure a la comarca durant els anys 90, gràcies a uns repetidors privats insta·lats el 1992 per l’Associació Alentorn i el Sindicat de Televisió del Conflent. Uns repetidors que van esdevenir inservibles amb la desconnexió de la televisió analògica al novembre del 2011, substituïda per la TDT. 


La Plataforma per la Llengua ja havia denunciat que aquest "restricció injustificada" en la recepció dels mitjans de comunicació audiovisuals a la zona constituïa un "menysteniment continuat" per part dels Estats espanyol i francès de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), malgrat que va ser signada per parís i Madrid, i ratificada per Espanya. 
 

La nova antena vista des de baix Foto: Plataforma per la Llengua


El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, explica que "és molt important que els territoris de parla catalana vegin i escoltin els canals i les emissores en la seva llengua". Per això, l'entitat reclama "un compromís ferm i inequívoc dels quatre estats implicats (Espanya, França, Andorra i Itàlia) per garantir legalment i tecnològicament la reciprocitat total".

La instal·lació de l'antena ha tingut un cost inicial de 7.000 euros, i la Plataforma per la Llengua ha obert una campanya de microdonatius per finançar-la.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació