Que el Mobile es quedi molts anys

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La roda de premsa per detallar la cancel·lació del Mobile va escenificar la voluntat compartida entre les administracions i l'organitzadora del congrés de telefonia mòbil, GSMA, que el certamen es quedi molts anys a Barcelona. Tots els missatges, tant dels representants polítics com dels directius, van convergir en el desig que el Mobile no marxi de la capital catalana. L'administració es vol assegurar l'impacte econòmic que deixa el congrés -uns 500 milions d'euros- i GSMA ha trobat l'ecosistema idoni. La relació contractual acaba el 2023. Ben aviat s'haurà d'abordar-ne la renovació.

Que el Mobile es quedi molts anys, deuen pensar també totes les empreses -grans i petites- situades a l'òrbita del certamen i que dimecres van comprovar el que temien, que el pànic s'ha imposat a la raó. L'allau de renúncies de multinacionals va acabar per fer inevitable la cancel·lació de l'edició d'aquest febrer. Els discursos es van centrar ahir a destacar que, malgrat que l'edició del 2020 quedi deserta, això no posa en perill el futur del congrés a Barcelona.

I d'això es tracta, de treballar conjuntament, sector públic i privat, per assegurar la continuïtat del Mobile mentre es persegueix que la concentració de coneixement i negoci també reverteixi en el global la ciutat, més enllà dels ingressos digerits de forma immediata per l'hostaleria. El del 2021 serà el "millor Mobile" -com desitjava ahir en veu alta l'alcaldessa, Ada Colau- si no hi ha cap dubte que el futur de la telefonia mòbil i la tecnologia associada passa per Barcelona. 

A curt termini, però, hi ha grans maldecaps a resoldre. El principal, el de les indemnitzacions, que GSMA no va voler aclarir a la roda de premsa. Les administracions -Ajuntament, Govern i Estat- han insistit aquesta setmana que Barcelona no era zona de risc pel coronavirus i que no hi havia motius sanitaris d'alarma. En canvi, l'organització del Mobile, que ha de quadrar contractes, insistia aquest dijous en l'"alarma global" com a causa de "força major" per justificar la suspensió. Tothom ha de quadrar els números.
 

---

Avui no et perdis

»El trasllat del CAP del Raval a la Misericòrdia s'allargarà cinc mesos; per Andreu Merino.

»Cuixart comença a treballar fora de la presó; per Joan Serra Carné.

»Forn i Bassa també podran sortir de la presó per treballar i fer voluntariat; per Sara González.

»El TSJC frena la nova causa contra Torra fins que es resolgui la recusació dels magistrats; per Oriol March.

»Pagesia en perill d'extinció: cinc claus que expliquen la crisi del sector; Àlvar Llobet.

»Les incògnites manen un mes després de l'explosió a la petroquímica de Tarragona; per Alba Domingo.

» Opinió: «Abans o després de l'estiu?»; per Oriol March.

» Opinió: «​Infodèmia»; per Manel Lucas.
 

---

 El passadís

L’alerta mundial pel coronavirus ha provocat que l’estrena de Salvador Illa com a ministre de Sanitat sigui molt més atrafegat del que el dirigent del PSC hagués imaginat. Des del seu ministeri se segueix al minut l’evolució de l’afectació -ahir era a Brussel·les-, les recomanacions que es fan des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la preparació del sistema sanitari per fer front a qualsevol contingència. Tot plegat, una agenda imprevista que ha trasbalsat, almenys temporalment, els plans vitals del ministre, que vol seguir vivint a la Roca del Vallès –municipi del qual en va ser alcalde durant deu anys- al marge dels desplaçaments setmanals a Madrid que el càrrec implica, però que s’han vist augmentats exponencialment pel coronavirus.

Vist i llegit

De l'accident de Palomares, que data del 17 de gener del 1966, encara no en coneixem tots els detalls. La imatge més icònica és la de l'exministre Manuel Fraga banyant-se amb un somriure per transmetre a l'opinió pública espanyola, condicionada per la censura del franquisme, que no hi havia perill de radiació. Aquell gener de fa 54 anys, un B-52 de l'exèrcit dels Estats Units va patir un problema en ple vol i quatre bombes termonuclears que transportava van caure en territori espanyol, a l'aigua de Palomares.

El Pentàgon, en connivència amb Espanya, va classificar l'accident i va enviar 1.600 soldats per netejar la zona zero i recuperar les peces del bombarder. Francesc Peirón, corresponsal de La Vanguardia als Estats Units, explicava ahir en un article -que citava, alhora, informacions de The New York Times- que ara aquells soldats tindran dret a tramitar una demanda col·lectiva i obtenir indemnitzacions. Molts, però, ja han mort. Fins ara, no havien aconseguit demostrar el vincle entre els nombrosos casos de càncer i altres dolències i la neteja radiocativa de Palomares.

 El nom propi

Santi Vila ha dedicat la setmana a promocionar el seu últim llibre, de títol Vèncer i convèncer, editat per Pòrtic en català i trufat de detalls grotescos. L'exconseller del govern presidit per Carles Puigdemont va presentar-lo dimecres i s'ha prodigat en mitjans de comunicació, on ha tornat a deixar titulars. Vila, que sempre ha estat un dirigent poc amant de l'ortodòxia de partit -acostumava a actuar com un vers lliure-, veu com un greuge que ni la Generalitat ni la Caixa de Solidaritat hagin assumit el cost dels casos en què està investigat, tenint en compte que a l'exconseller Lluís Puig sí que ha comptat amb el suport econòmic en el cas de Sixena. En una entrevista a RAC1, va apuntar que votaria "no" en un eventual referèndum d'independència mentre que al diari Ara assegurava que, si les eleccions fossin demà, no se sent "representat" per cap partit.   

 Els imperdibles

A Barcelona teniu dues cites aquest cap de setmana, una d'acció i l'altra d'observació. Diumenge es corre la Mitja Marató de la ciutat, amb un traçat que recorrerà alguna de les principals artèries de la ciutat. S'hi esperen fins a 22.500 corredors. Si preferiu l'actitud passiva de badar, passegeu pels carrers del barri del Poblenou des d'aquest divendres. Tornen a ser el decorat del Llum BCN-Festival d'Arts Llumíniques, que ha preparat 25 instal·lacions d'artistes locals i internacionals vinculades a la llum, com els de Julio Le Parc o Luke Jerram.

La del Poblenou és una de les deu recomanacions d'oci i cultura que us proposa Arnau Urgell. En la selecció que fa cada divendres també hi figura l'exposició Nord & Sud. Art Medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350, que s'exhibeix al Museu Episcopal de Vic. Bon cap de setmana!
 
 ​