L'epidèmia de por tomba el Mobile

La suspensió fa evident que les empreses -també les més modernes- són porugues i que el Govern no tenia mecanismes de persuasió. El risc zero no existeix en la gestió de cap crisi

13 de febrer del 2020

Actualitzat a les 9:15h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

No va poder la inestabilitat generada pel procés. Tampoc l'arribada de l'"anticapitalista" Ada Colau a l'alcaldia de la ciutat. Ni tan sols l'agressivitat de Madrid en l'intent de captar-lo. Ha estat la psicosi creada pel coronavirus Covid-19 (encara no se n'ha detectat cap cas a Catalunya) la que finalment ha aconseguit cancel·lar el Mobile World Congress, la principal fira que acull Barcelona i que cada any és objecte de controvèrsia política. L'organització del certamen segueix reconeixent els avantatges que té la ciutat amb la vista posada en pròximes edicions però ara es replega.

El conservadorisme (per paradoxal que sembli) dels directius de les grans companyies tecnològiques, l'efecte domino que han provocat les desercions d'aquests dies d'empreses de referència, i la lògica impossibilitat dels responsables polítics per frenar una pandèmia que, com explicava Sònia Andolz en aquest article, és global i requereix respostes i confiances transnacionals, han deixat Barcelona sense congrés. El risc zero no existeix, és obvi.

El que ha passat crea, és evident també, perjudicis econòmics i de reputació a la ciutat i als organitzadors. Avui Quim Torra es reuneix amb Pau Relat, de la Fira de Barcelona, i amb el conseller delegat del Mobile, John Hoffman. Han de ratificar que esperem a l'edició de 2021 i mirar com es compensen les pèrdues.

La suspensió fa evidents tres coses: en primer lloc fins a quin punt les empreses són porugues -no s'han suspès espectacles, partits de futbol o viatges més enllà de la Xina, on hi ha el focus de la malaltia-; en segon que les fires com a tals no són llocs on fer negoci i millorar comptes de resultats sinó fòrums de relacions públiques dels que de cop i volta es pot prescindir i que tal vegada en un àmbit com el tecnològic són un model que s'esgota; i finalment els pocs mecanismes de persuasió que ha tingut el Govern per mantenir la fira. Fa uns dies el conseller Jordi Puigneró assegurava que se celebraria "amb normalitat" malgrat que no era a les seves mans.

No haurà estat mala gestió política ni la inestabilitat. Haurà estat la globalització i un dels pocs (potser l'únic) inconvenients de la lliure circulació de persones. Haurem d'esperar per descobrir de nou a Barcelona els ginys tecnològics que tan ràpidament incorporem a la nostra rutina. En l'espera esperem no perdre'ns en debats estúpids.