La data de les eleccions obre un nou front entre JxCat i ERC

"Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític. Arriba al seu final". Són les paraules que Quim Torra i el seu nucli de confiança van escollir per encetar la declaració institucional del 29 de gener en la qual va anunciar que, després de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, hi hauria eleccions. Passats els dies, però, el Govern allunya l'escenari que els comicis siguin a la primavera -si els pressupostos es validen a finals de març, les eleccions podrien ser a finals de maig o a principis de juny- i ja hi ha damunt la taula la possibilitat que siguin a la tardor. Un nou front obert entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC dins l'executiu, perquè la data triada té múltiples implicacions.

D'entrada, els republicans -així ho va manifestar ahir la portaveu de la formació, Marta Vilalta, i hi ha tornat a insistir aquest dimarts el vicepresident Pere Aragonès- aspiren a pactar el dia en què els ciutadans seran cridats a les urnes. Però la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha recalcat després del consell executiu que la data i la convocatòria són competència exclusiva del president, que és qui la farà pública un cop s'aprovin els pressupostos. Budó, en aquest sentit, ha assenyalat que en cap moment es va donar per fet que els comicis serien 54 dies -el termini legal establert- després de validar els comptes, obrint la porta a que fossin, fins i tot, després de l'estiu.