A última fila, al costat de les càmeres de televisió, Felip Puig i Santi Vila intercanvien somriures. En un lateral de la sala, a la planta superior de La Central del carrer Mallorca, s'hi apleguen cares conegudes com Carles Campuzano i, momentàniament, Artur Mas. A primera fila s'hi asseuen Josep Sánchez Llibre -mitjons de ratlles de color negre i granat-, Miquel Roca, Jordi Xuclà, Albert Batlle, Mercè Pigem i Ramon Espadaler. Un públic d'aroma sociovergent, més americanes que jerseis, més dirigents de sortida que de la nova fornada, i ni rastre dels principals dirigents del PDECat.
Més aroma, en definitiva, de la Convergència de sempre -inclosa la branca d'Unió, ara desapareguda i ramificada- que no pas de Junts per Catalunya (JxCat). És l'ambient en el qual es desenvolupa la presentació del llibre Perdre la por (Catarata), de Marta Pascal, excoordinadora del PDECat i senadora de JxCat per designació autonòmica. Sobrevolen l'estança els moviments de fons que alguns dels dirigents asseguts entre el públic protagonitzen per impulsar una força catalanista moderada, sobiranista amb matisos i allunyada de la unilateralitat, ideològicament de centre i implicada en el diàleg amb l'Estat. Una esmena al rumb que el PDECat va prendre camí de l'1-O.
"És evident que no ens vam agradar", reflexiona Pascal sobre els plens dels dies 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis de desconnexió. Des del públic s'ho mira Antoni Bayona, que en aquell moment era lletrat major del Parlament i es posava les mans al cap davant del que van impulsar els partits independentistes. "El referèndum no el podem fer servir com un xantatge", assenyala Pascal, acompanyada -i interrogada- pels periodistes Josep Cuní, ara a la SER, i Lídia Heredia, directora d'Els Matins de TV3. Cuní ironitza que, més que una presentació de llibre, sembla la presentació d'un partit. "Veig que heu picat", riu la protagonista.
Josep Sánchez Llibre, Santi Vila, Jordi Xuclà, Felip Puig i Carles Campuzano, entre d'altres, fan costat a Pascal; Miquel Roca s'asseu a primera fila
Pascal, després de més d'un any en perfil baix -pràcticament soterrat-, ha tornat a primera fila amb el llibre sota el braç i amb una imatge buscada de contraposició amb Carles Puigdemont, l'enfrontament amb el qual va provocar que no seguís al capdavant del PDECat. Veterans del Congrés com Xuclà i Campuzano, també impulsors del grup de Poblet que impulsa una nova formació moderada, tampoc comptaven amb el suport de l'expresident, i per això van acabar saltant de les llistes. Tots ells envegen el paper d'ERC aquests dies, implicada com està en el diàleg amb l'Estat i decisiva a Madrid.
"Per construir, la mirada no ha de ser de passat, sinó de futur", sosté Pascal, crítica amb la "samarreta i la carretera tallada" com a símbol dels temps. "Potser val la pena que algú faci un pas endavant", indica l'excoordinadora general del PDECat. "Qui vulgui tallar una carretera que ho faci, però que no faci el contrari una mica abans. Hi ha el risc de dir coses que poden no agradar tothom", assegura Pascal. Gestos d'assentiment entre el públic, entre el qual també hi ha Francesc Sánchez, peça clau en la sala de màquines de la Convergència dels últims temps, flanquejat per Vila i Felip Puig.
El lament d'una dissolució
Pascal, que era portaveu del partit quan Convergència va decidir dissoldre's, lamenta ara aquesta decisió. Un 30% de la militància va apostar per mantenir el nom del partit. "Vam perdre l'essència, l'amplitud", reflexiona la senadora de JxCat, que situa la primera assemblea del PDECat com un "mercat de Calaf". Els assistents encara poden recordar l'elaboració del règim d'incompatibilitats a les tres de la matinada, o els moviments d'última hora per impedir que Jordi Turull fos secretari general, o les ganivetades entre sectors després de tensions larvades durant anys.
L'excoordinadora general, amb unes vambes Converse de pell negra, insisteix que aquest PDECat encara té l'opció de convertir-se en la força principal del catalanisme moderat, a l'estil del PNB. Pascal sempre es va emmirallar en els nacionalistes bascos, va conrear una bona relació amb el lehendakari Íñigo Urkullu, el qual li enviava còpies dels documents que s'intercanviava amb Puigdemont i Santi Vila per evitar la declaració de la independència. Una opció que ella mateixa, en persona, va desaconsellar a l'expresident la mateixa nit de l'1-O, quan tot havia saltat pels aires.
"Si el PDECat no vol ser un PNB a la catalana, alguna cosa hi haurem de fer", assegura Pascal sobre la posada en marxa d'un nou partit catalanista
"Si el PDECat no vol ser això [un PNB a la catalana], alguna cosa haurem de fer", assenyala Pascal. El fantasma de l'escissió plana des de fa mesos sobre l'antiga Convergència, sobretot perquè alguns la volen ressuscitar i malden per evitar que quedi subsumida a l'estratègia de Puigdemont i de Waterloo. Les eleccions catalanes, que es convocaran just després que s'aprovin els pressupostos, activaran el compte enrere per veure si l'espai nacionalista es fractura -encara- més a causa del procés.