Trump i la sorpresa Buttigieg marquen el camí cap a New Hampshire

Amb el president reforçat després de sortir absolt del procés d'"impeachment", els demòcrates segueixen immersos en una batalla interna que segueix aquesta setmana amb la segona tanda de primàries

Pete Buttigieg,  aspirant demòcrata a vèncer Trump
Pete Buttigieg, aspirant demòcrata a vèncer Trump | @PeteForAmerica
11 de febrer del 2020
Actualitzat a les 6:36h
La setmana passada es va tancar amb dos noms propis en el camp polític als Estats Units: Donald Trump i Pete Buttigieg. El president del país, tal com es preveia, ha sortit absolt del procés d'impeachment al Senat, però el més destacat és que n'ha emergit reforçat. Les enquestes d'aprovació sobre el seu mandat, l'endemà de la fi del judici polític a la cambra alta, van pujant: ara disposa d'un dels nivells més alts d'aprovació des que es va traslladar a la Casa Blanca el gener del 2017, amb un 49% a nivell nacional i un 94% dins dels votants republicans. Per arrodonir la seva satisfacció, a Iowa va guanyar les primàries dins sel seu partit amb un 97%.

Es tracta, com s'ha encarregat de publicitar el mateix Trump, del resultat més gran que ha aconseguit mai un president que busca la reelecció en aquest estat. Totes les dades indiquen que les seves bases estan molt mobilitzades i que no perdrà votants de cara al novembre, mes en què se celebren les eleccions, sempre i quan no passi cap fet inesperat a nivell militar o que l'economia entri en recessió.

A l'altre costat del taulell polític, però, els demòcrates han passat una setmana vergonyosa esperant el recompte per saber qui era el guanyador de les primàries d'Iowa. Finalment, el semidesconegut Pete Buttigieg s'ha endut la victòria per un estret marge envers el senador Bernie Sanders. Una de les dades destacables d'aquestes primàries -i que pot donar pistes de cara al novembre- és la participació. Des dels demòcrates s'esperava que fos més alta que fa quatre anys, cosa que possiblement hauria indicat que podrien disputar la victòria als republicans, però la realitat és que l'afluència de votants va ser similar a la del 2016, quan va guanyar Trump.

Dubtes persistents

La formació esperava un augment significatiu de la participació i obtenir unes xifres similars a les del 2008, quan els dos principals contrincants van ser Barack Obama i Hillary Clinton. Obama va vèncer a Iowa i, com és sabut, va vèncer les eleccions presidencials davant del senador John McCain. Per ara, només hi ha tres certeses en el camp dels demòcrates. La primera és que segueixen molt dividits, fet que afavoreix Trump. La segona, que no tenen clar si apostar per l'ala més esquerrana -representada per Sanders i Elizabeth Warren, que van treure el 40% dels vots a Iowa- o bé per moderats o centristes com Joe Biden i Buttigieg. 


Tampoc tenen gaire clar si apostar per un candidat més aviat novell o bé per algú amb experiència a Washington -seria el cas de Sanders, Biden i Warren-, i també existeixen dubtes sobre la tria d'un cap de cartell declaradament homosexual, com és el cas de Buttigieg. Hi ha molt, massa, dubtes i això només afavoreix l'actual president, que arrasarà en totes les primàries republicanes i en sortirà encara més reforçat dins i fora de l'electorat del seu propi partit, on pràcticament no té rival.

En ruta cap al "superdimarts"

Aquest dimarts hi ha les primàries a l'estat de New Hampshire, el segon round de la tria demòcrata. Els últims sondejos publicats situen Sanders com a guanyador amb quatre punts de diferència sobre Buttigieg. Si aquests resultats es confirmen, deixaran els dos principàls favorits fa tan sols uns dies -Biden i Warren- en una posició cada cop més complicada i creuant els dits perquè el resultat de les primàries de Nevada de la setmana vinent i de Carolina del Sud de finals de mes.

Això els permetria rellançar les seves candidatures de cara al primer superdimarts, el 3 de març, on hi haurà primàries en joc en 16 estats molt importants pel nombre de delegats -inclou territoris com Califòrnia i Texas-. Probablement, després d'aquesta jornada, la lluita per la nominació demòcrata ja quedarà reduïda, si més no amb possibilitats reals, a tan sols un o dos candidats. De moment, wait and see.