07
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
19:47h
Quim Torra ha presentat un recurs de súplica al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè revoqui la segona causa oberta contra ell per no despenjar la pancarta a favor de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats del Palau de la Generalitat. El jutge va acordar obrir un nou procediment judicial dilluns, que se suma al que Torra ja té en marxa i que pot acabar amb la seva inhabilitació com a president si el Tribunal Suprem acaba ratificant la sentència del TSJC en els pròxims mesos.
El recurs, de 42 pàgines, sol·licita revocar la resolució del 3 de febrer que acorda obrir la segona causa contra Torra per un possible delicte de desobediència, així com la designació del jutge Carlos Ramos Rubio com a instructor. La defensa del president ho argumenta denunciant una vulneració del dret a un jutge imparcial, perquè tres magistrats que signen la interlocutòria van participar en un procediment anterior contra Torra pels mateixos fets. Fa referència a Ramos però també a Jesús Maria Barrientos i a Mercedes Armas.
Els advocats del president recorden que els tres jutges ja van descartar que la pancarta fos un exercici de llibertat d'expressió i sostenen que els tres magistrats s'haurien d'haver abstingut de participar en aquesta nova causa contra Torra. Alhora, també recorden altres elements que converteixen els tres jutges en imparcials, segons el punt de vista de la defensa. Torra considera que la designació de Ramos té un caràcter polític perquè va estar proposat pel PSC, que "ha destacat enormement pel seu interès en què Torra dimiteixi o convoqui eleccions". Sobre Barrientos, els advocats del president diuen que està "contaminat" perquè va enjudiciar la primera causa i, tot i així, ha impulsat també aquesta segona causa.
El recurs també la pancarta a favor de la llibertat dels presos s'empara en la llibertat d'expressió i el dret de representació política, que alhora estan protegits per la inviolabilitat parlamentària de què gaudia Torra en el moment dels fets.
La segona causa contra Torra
La segona causa contra Torra neix d'una denúncia de la plataforma Impulso Ciudadano -vinculada a Ciutadans- perquè la pancarta estava penjada quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia convocat les eleccions del 10-N. Aquest fet va comportar que es requerís judicialment a Torra la retirada de la pancarta el 23 de setembre en un termini de 24 hores. Tot i això, es va mantenir fins el dia 27, quan finalment va ser retirada pels Mossos d'Esquadra. Abans, però, Lluís Llach, Ferran Bel i Antonio Baños la van substituir per una altra que reivindicava la llibertat d'expressió.
Les al·legacions que Torra va presentar davant de la Junta Electoral Central (JEC), tot denunciant que s'estava atemptant contra la llibertat d'expressió i s'imposava un "silenci artificiós" a una institució pública, no van ser ateses. El TSJC argumenta que Torra es va negar presumptament a retirar la pancarta i a donar instruccions perquè es complís al mandat judicial.
A l'espera de la decisió del Suprem
La causa per la qual pot ser inhabilitat Torra respon al manteniment de la pancarta en el període electoral dels comicis espanyols del 28 d'abril. Ara, la nova que s'obre, fa referència a la no retirada de la pancarta a les eleccions del 10-N. Fa tot just una setmana que el Tribunal Suprem va confirmar la inhabilitació del president de la Generalitat com a diputat del Parlament ordenada per la JEC. Ara, però, l'alt tribunal té encara pendent pronunciar-se sobre si l'aparta o no de forma ferma com a president.
Durant el judici per desobediència al qual ja es va sotmetre Torra, el president català va admetre no haver retirat la pancarta del balcó de la Generalitat quan se li va requerir. Ara, caldrà veure si les noves diligències obertes tornen a derivar un nou judici en els pròxims mesos.
El recurs, de 42 pàgines, sol·licita revocar la resolució del 3 de febrer que acorda obrir la segona causa contra Torra per un possible delicte de desobediència, així com la designació del jutge Carlos Ramos Rubio com a instructor. La defensa del president ho argumenta denunciant una vulneració del dret a un jutge imparcial, perquè tres magistrats que signen la interlocutòria van participar en un procediment anterior contra Torra pels mateixos fets. Fa referència a Ramos però també a Jesús Maria Barrientos i a Mercedes Armas.
Els advocats del president recorden que els tres jutges ja van descartar que la pancarta fos un exercici de llibertat d'expressió i sostenen que els tres magistrats s'haurien d'haver abstingut de participar en aquesta nova causa contra Torra. Alhora, també recorden altres elements que converteixen els tres jutges en imparcials, segons el punt de vista de la defensa. Torra considera que la designació de Ramos té un caràcter polític perquè va estar proposat pel PSC, que "ha destacat enormement pel seu interès en què Torra dimiteixi o convoqui eleccions". Sobre Barrientos, els advocats del president diuen que està "contaminat" perquè va enjudiciar la primera causa i, tot i així, ha impulsat també aquesta segona causa.
El recurs també la pancarta a favor de la llibertat dels presos s'empara en la llibertat d'expressió i el dret de representació política, que alhora estan protegits per la inviolabilitat parlamentària de què gaudia Torra en el moment dels fets.
La segona causa contra Torra
La segona causa contra Torra neix d'una denúncia de la plataforma Impulso Ciudadano -vinculada a Ciutadans- perquè la pancarta estava penjada quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia convocat les eleccions del 10-N. Aquest fet va comportar que es requerís judicialment a Torra la retirada de la pancarta el 23 de setembre en un termini de 24 hores. Tot i això, es va mantenir fins el dia 27, quan finalment va ser retirada pels Mossos d'Esquadra. Abans, però, Lluís Llach, Ferran Bel i Antonio Baños la van substituir per una altra que reivindicava la llibertat d'expressió.
Les al·legacions que Torra va presentar davant de la Junta Electoral Central (JEC), tot denunciant que s'estava atemptant contra la llibertat d'expressió i s'imposava un "silenci artificiós" a una institució pública, no van ser ateses. El TSJC argumenta que Torra es va negar presumptament a retirar la pancarta i a donar instruccions perquè es complís al mandat judicial.
A l'espera de la decisió del Suprem
La causa per la qual pot ser inhabilitat Torra respon al manteniment de la pancarta en el període electoral dels comicis espanyols del 28 d'abril. Ara, la nova que s'obre, fa referència a la no retirada de la pancarta a les eleccions del 10-N. Fa tot just una setmana que el Tribunal Suprem va confirmar la inhabilitació del president de la Generalitat com a diputat del Parlament ordenada per la JEC. Ara, però, l'alt tribunal té encara pendent pronunciar-se sobre si l'aparta o no de forma ferma com a president.
Durant el judici per desobediència al qual ja es va sotmetre Torra, el president català va admetre no haver retirat la pancarta del balcó de la Generalitat quan se li va requerir. Ara, caldrà veure si les noves diligències obertes tornen a derivar un nou judici en els pròxims mesos.
Recurs de súplica de Torra by edicio naciodigital on Scribd