07
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
20:07h
El sistema de compensació de despeses sanitàries entre comunitats autònomes no funciona. Aquesta és una de les conclusions d'un informe fiscalitzador del Tribunal de Comptes fet públic aquest divendres, segons el qual Catalunya té pendent de cobrar 33,6 milions principalment d'intervencions efectuades entre 2013 i 2018 a ciutadans d'altres territoris. El govern espanyol, però, no ha regulat com s'haurien de fer aquestes compensacions i, per això, no acaben de saldar-se,
Aquest informe, per tant, ve a donar la raó al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que a principis de desembre va afirmar que "un dels dèficits que té la sanitat pública catalana és que té un sobrecost amb la gent que ve a Catalunya a intervenir-se perquè hi ha hagut un model excel·lent", una frase que li va provocar una pluja de crítiques de grups com els comuns o el PP. Després, però, va matisar les seves paraules.
Malgrat tot, el Tribunal de Comptes també destaca que Catalunya no és el territori més perjudicat per aquest mal funcionament del sistema de compensacions. La Comunitat de Madrid manté un deute superior, de 58,9 milions, seguit del País Valencià, de 36,6 milions, lleugerament per davant de Catalunya. També resten pendents de ser compensades Andalusia (19,5 milions), Cantàbria (17,4 milions), Galícia (5,6 milions) i La Rioja (0,6 milions).
En cas de saldar-se aquests deutes, les comunitats que haurien d'abonar quantitats majors són el País Basc (66,8 milions), Castella-la Manxa (44,3 milions), Aragó (20 milions), Extremadura (14 milions) i La Rioja (12,9 milions). Es tracta, però, de quantitats limitades en comparació amb la despesa sanitària total de cada comunitat. Els pressupostos de la Generalitat del 2020, per exemple, preveuen una despesa sanitària total de 9.739 milions.
Aquest informe analitza les compensacions tramitades a través del fons de cohesió sanitària (FCS), el qual ha de compensar les operacions i tractaments especialitzats efectuats en hospitals de determinats territoris a pacients vinguts d'altres, i el fons de garantia assistencial (FOGA), el qual ha d'abonar les despeses en actuacions sanitàries sobretot d'atenció primària en pacients d'altres territoris que s'hi troben de viatge i els medicaments receptats a aquests.
En el cas de Catalunya, obté un saldo positiu molt clar en el cas de les intervencions especialitzades -de 13,8 milions, només el 2017-, però en canvi és deficitari en els altres, els derivats de les visites menys complicades en catalans que circumstancialment es troben en altres punts de l'Estat.
Els dos fons, de fet, se salden conjuntament i, en funció del signe de cada territori un cop fets els càlculs de les despeses originades pels pacients d'aquest territori en d'altres en relació amb les despeses de pacients d'altres territori en aquest, es determina si cada comunitat deu recursos o se li'n deuen.
Cap regulació d'Hisenda
Aquesta compensació s'hauria de fer a través del sistema de finançament, retenint recursos als territoris deutors i transferint-los als creditors, però l'estudi assenyala que "el ministeri d'Hisenda ha manifestat que no té constància que s'hagin formalitzat els instruments de col·laboració precisos, ni ha rebut cap acte d'execució del ministeri de Sanitat, com a gestor d'aquests fons, que activi el procediment de retenció dels recursos del sistema de finançament autonòmic per als anys de referència, com a fase prèvia necessària a les actuacions que, en el seu cas, hauria de realitzar".
I així des del 2013, any des del qual es van acumulant els deutes entre territoris per compensar les actuacions sanitàries. Malgrat haver habilitat aquests fons, el govern espanyol no ha previst el mecanisme per saldar les diferències ni ha fet cas de les demandes dels executius autonòmics per encarar aquest greuge.
Actuacions fetes i no computades
Les crítiques del Tribunal de Comptes, però, no acaben aquí, i el diferencial pendent de cobrar per Catalunya, entre d'altres, podria ser major. L'informe ha detectat 5.990 actuacions sanitàries, només el 2017, que es van efectuar i es va decidir no compensar, amb un cost total de 13,6 milions. Tampoc no es tenen en compte les intervencions urgents en cas de produir-se durant un desplaçament. I, en tot cas, tan sols es té en compte el 80% del cost mitjà de cada atenció sanitària, percentatge que l'ens fiscalitzador no veu justificat.
De la mateixa manera, aquests costos venen determinats per un valor fix que no augmenta des del 2014, malgrat que, en la realitat, els sous i altres despeses hospitalàries sí que van creixent. Aquests fons, per altra banda, tampoc no compensen les atencions sanitàries de ciutadans que es troben en territoris que no són el seu per a períodes superiors als 30 dies -estudiants, treballadors desplaçats, gent gran que va a viure amb familiars...-, ja que el reglament no les contempla.
Negatives sense fer seguiment
Igualment, l'estudi ha detectat una gran quantitat d'intervencions a determinats territoris que aquests van negar-se a fer -3.595 casos, només el 2016, sense que consti la motivació de la negativa. Una casuística que no preveu cap tipus de seguiment o revisió. La regulació de les atencions sanitàries de pacients en zones limítrofes entre territoris, a més, és molt heterogènia.
Tot plegat fa que el Tribunal de Comptes conclogui que, a més de les irregularitats en els pagaments, els fons analitzats no són "instruments eficaços a efecte d'assegurar la igualtat d'accés als serveis d'assistència sanitària públics en una altra comunitat autònoma diferent a la del pacient".
Aquest informe, per tant, ve a donar la raó al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que a principis de desembre va afirmar que "un dels dèficits que té la sanitat pública catalana és que té un sobrecost amb la gent que ve a Catalunya a intervenir-se perquè hi ha hagut un model excel·lent", una frase que li va provocar una pluja de crítiques de grups com els comuns o el PP. Després, però, va matisar les seves paraules.
Malgrat tot, el Tribunal de Comptes també destaca que Catalunya no és el territori més perjudicat per aquest mal funcionament del sistema de compensacions. La Comunitat de Madrid manté un deute superior, de 58,9 milions, seguit del País Valencià, de 36,6 milions, lleugerament per davant de Catalunya. També resten pendents de ser compensades Andalusia (19,5 milions), Cantàbria (17,4 milions), Galícia (5,6 milions) i La Rioja (0,6 milions).
En cas de saldar-se aquests deutes, les comunitats que haurien d'abonar quantitats majors són el País Basc (66,8 milions), Castella-la Manxa (44,3 milions), Aragó (20 milions), Extremadura (14 milions) i La Rioja (12,9 milions). Es tracta, però, de quantitats limitades en comparació amb la despesa sanitària total de cada comunitat. Els pressupostos de la Generalitat del 2020, per exemple, preveuen una despesa sanitària total de 9.739 milions.
En el cas de Catalunya, obté un saldo positiu molt clar en el cas de les intervencions especialitzades -de 13,8 milions, només el 2017-, però en canvi és deficitari en els altres, els derivats de les visites menys complicades en catalans que circumstancialment es troben en altres punts de l'Estat.
Els dos fons, de fet, se salden conjuntament i, en funció del signe de cada territori un cop fets els càlculs de les despeses originades pels pacients d'aquest territori en d'altres en relació amb les despeses de pacients d'altres territori en aquest, es determina si cada comunitat deu recursos o se li'n deuen.
Cap regulació d'Hisenda
Aquesta compensació s'hauria de fer a través del sistema de finançament, retenint recursos als territoris deutors i transferint-los als creditors, però l'estudi assenyala que "el ministeri d'Hisenda ha manifestat que no té constància que s'hagin formalitzat els instruments de col·laboració precisos, ni ha rebut cap acte d'execució del ministeri de Sanitat, com a gestor d'aquests fons, que activi el procediment de retenció dels recursos del sistema de finançament autonòmic per als anys de referència, com a fase prèvia necessària a les actuacions que, en el seu cas, hauria de realitzar".
I així des del 2013, any des del qual es van acumulant els deutes entre territoris per compensar les actuacions sanitàries. Malgrat haver habilitat aquests fons, el govern espanyol no ha previst el mecanisme per saldar les diferències ni ha fet cas de les demandes dels executius autonòmics per encarar aquest greuge.
Actuacions fetes i no computades
Les crítiques del Tribunal de Comptes, però, no acaben aquí, i el diferencial pendent de cobrar per Catalunya, entre d'altres, podria ser major. L'informe ha detectat 5.990 actuacions sanitàries, només el 2017, que es van efectuar i es va decidir no compensar, amb un cost total de 13,6 milions. Tampoc no es tenen en compte les intervencions urgents en cas de produir-se durant un desplaçament. I, en tot cas, tan sols es té en compte el 80% del cost mitjà de cada atenció sanitària, percentatge que l'ens fiscalitzador no veu justificat.
De la mateixa manera, aquests costos venen determinats per un valor fix que no augmenta des del 2014, malgrat que, en la realitat, els sous i altres despeses hospitalàries sí que van creixent. Aquests fons, per altra banda, tampoc no compensen les atencions sanitàries de ciutadans que es troben en territoris que no són el seu per a períodes superiors als 30 dies -estudiants, treballadors desplaçats, gent gran que va a viure amb familiars...-, ja que el reglament no les contempla.
Negatives sense fer seguiment
Igualment, l'estudi ha detectat una gran quantitat d'intervencions a determinats territoris que aquests van negar-se a fer -3.595 casos, només el 2016, sense que consti la motivació de la negativa. Una casuística que no preveu cap tipus de seguiment o revisió. La regulació de les atencions sanitàries de pacients en zones limítrofes entre territoris, a més, és molt heterogènia.
Tot plegat fa que el Tribunal de Comptes conclogui que, a més de les irregularitats en els pagaments, els fons analitzats no són "instruments eficaços a efecte d'assegurar la igualtat d'accés als serveis d'assistència sanitària públics en una altra comunitat autònoma diferent a la del pacient".