La pel·lícula del 20-S de Montserrat del Toro arriba a l'Audiència Nacional

La responsable de la comitiva judicial en els escorcoll del departament d'Economia testifica aquest dilluns en el judici contra els Mossos

Els mossos durant la protesta per l'entrada de l'a Guàrdia Civil al Departament d'Economia.
Els mossos durant la protesta per l'entrada de l'a Guàrdia Civil al Departament d'Economia. | Adrià Costa
09 de febrer del 2020
"Senyor jutge, m'ha de treure d'aquí". Això és el que va dir Montserrat del Toro, encarregada dels escorcolls del 20 de setembre de 2017 al departament d'Economia, al titular del jutjat 13 de Barcelona, el difunt Juan Antonio Ramírez Suñer. Aquell dia, a la cruïlla entre la Rambla de Catalunya i la Gran Via es va produir un autèntic setge, segons va relatar la lletrada de l'administració de justícia al Tribunal Suprem. Aquest dilluns, Del Toro i la seva història de pel·lícula tornen a escena: ho farà per videoconferència a l'Audiència Nacional en el judici contra l'excúpula dels Mossos i d'Interior.

El seu testimoni serà important després d'una setmana marcada per la declaració del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable dels atestats policials de l'1-O. Del Toro ha estat citada per la Fiscalia, que espera que repeteixi la història que ja va explicar Manuel Marchena aviat farà un any, i també per les defenses de Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana i Pere Soler.

Especialment interessant serà què digui la testimoni sobre la relació que va mantenir amb la intendent dels Mossos el 20 de setembre, així com del seu comportament. Els advocats, això sí, revisaran bé el seu relat per posar en relleu les incorreccions, imprecisions i exageracions que Del Toro ja va manifestar al Tribunal Suprem. 

La declaració de la secretària judicial del 13 va servir a les acusacions per refermar les tesis de la sedició. Segons la seva versió dels fets, el 20 de setembre no era segur sortir de l'edifici de la conselleria perquè hi havia "un allau de gent aixafada contra la porta". Del Toro va sentir aquell dia el "soroll" del "tumult" que s'estava generant al carrer, però no els concerts que es van organitzar a l'exterior del Departament. "Vaig tenir por, com qualsevol ésser humà", ha relatar. Els Mossos van oferir-li tres vies per sortir: sortir escortada per la policia, sortir per un passadís de voluntaris o sortir per un passadís de la brigada mòbil dels Mossos. "No es podia admetre aquesta sortida", va explicar. 


Un relat per apuntalar la sedició

La testimoni també va assegurar que els Mossos van considerar "innecessari" fer un cordó davant la porta del Departament durant la concentració. Segons ella, la intendent Teresa Laplana va dir que no es produiria cap "incident d'ordre públic" i aquella decisió, combinada amb la creixent presència de manifestants davant de la conselleria, va impedir que els detinguts per la Guàrdia Civil poguessin entrar a l'edifici. A partir d'aleshores, Jordi Sànchez va "imposar" un seguit de mesures, com ara passadissos de voluntaris, que "no eren assumibles".

Tant els acusats com diversos testimonis han negat que Sànchez tingués res a dir sobre l'operatiu policial i la mateixa Laplana va assegurar que no tenia cap competència en matèria d'ordre públic. Del Toro va maridar el seu relat amb una afectació emocional important. La "por", l'"estrès" i l'"ansietat" li van passar factura. No aquell dia ni els posteriors, però sí després. "Vaig aguantar emocionalment al meu lloc de feina tres o quatre dies com vaig poder, recollint actes, després la meva salut es va trencar i vaig pagar la tensió", va dir al Suprem. 

Sigui com sigui, part del seu relat va convèncer el tribunal, que el va utilitzar per argumentar la condemna de sedició. Segons la sentència del procés del 14 d'octubre, que condemna els líders independentistes a entre nou i tretze anys de presó, tant el 20-S com l'1-O "van estar lluny de ser una pacífica i legítima manifestació de protesta". En el cas concret dels fets d'Economia, el Suprem parla d'una "hostilitat" per part dels concentrats que va impedir complir "amb normalitat" les ordres del jutjat 13 i van "ocasionar por real" en la comitiva judicial, fent especial èmfasi al cas de Del Toro. 
 

Agents de la Guàrdia Civil, a l'interior del Departament d'Economia Foto: Adrià Costa


Ciutadans, ultres i fiances

Montserrat del Toro és seguidora de Ciutadans i de pàgines ultraespanyolistes a les xarxes socials i, com a mínim fora de la seva feina, mostra una clara oposició ideològica al moviment independentista. Al Tribunal Suprem, les defenses dels líders del procés van qüestionar el seu testimoni per "l'animadversió manifesta contra els representants polítics que no tenen el seu mateix concepte sobre Espanya i la convivència entre els espanyols". Marchena, però, va rebutjar els arguments dels advocats i a la sentència del procés va especificar que definir el perfil ideològic de la secretària judicial "desbordava els límits del procediment".  

Més enllà de la causa concreta de l'1-O, Del Toro també ha estat notícia per les traves que va posar al pagament de la fiança de 5,8 milions imposada als processats pel jutjat 13 per les despeses de l'1-O. Els afectats van aportar un primer pagament de 3,7 milions i va demanar al jutjat que els 2,1 fossin els que ja es van aportar al Suprem. Del Toro s'hi va negar i va ordenar començar els embargaments fins que la Caixa de Solidaritat i altres entitats van aconseguir la quantitat.