Si travessem el pati del Palau del Lloctinent trobarem sobre un expositor una pedra ben grossa amb la inscripció en francès Paine pour joie.
Pel que sembla, aquesta pedra era part del llindar d'una de les finestres del Palau Reial Major que menava al pati del Palau del Lloctinent en temps del curt mandat de Pere de Portugal, com a Rei d'Aragó i Comte de Barcelona (1464-1466).
El monarca era un gran aficionat a la literatura cavalleresca del moment, amb especial predilecció pels textos occitans i sobretot per les obres angleses i franceses. Podríem dir que era una mena de lletraferit, o com a mínim això intentava demostrar. Fins i tot té obra escrita: "Sátira de felice e infelice vida" originalment en portuguès on transmet una visió tràgica de l'ésser humà.
Va triar per lema personal el lema cavalleresc en francèsPaine pour joie (pena per joia o patir per gaudir) i en tenia una veritable obsessió compulsiva. El feia gravar en espases, llibres, tasses, i objectes de tota mena.
J. Ernest Martínez Ferrando va deixar escrit el 1936 al seu llibre "Pere de Portugal Rei dels Catalans vist a través dels registres de la seva cancelleria" les següents línies sobre la seva fixació amb el tema:
"Pere de Portugal en el seu pas per la vida, va deixar incrustada per ci per llà, en llocs diversos, en objectes nombrosos, amb una insistència obsessionant, la seva divisa cavalleresca Paine pour joie, pena per joia (···) Sens dubte la divisa va ésser col·locada amb una propensió gairebé angoixosa que el temps ha anat, i anirà, esborrant de mica, inexorablement".
Una altra perspectiva de la inscripció al Palau de Lloctinent Foto: Dani Cortijo
De fet la seva obsessió per la frase va portar-lo a batejar el seu herald (oficial d'armes) com a "Paine pour joie", com així consta a la documentació, fins el punt que no s'ha aconseguit traçar quin era el seu nom real fins aleshores.
El regnat de Pere de Portugal fou molt convuls ja que es va veure immers en plena Guerra Civil Catalana en la qual es va produir una duplicitat de poders.
Per una banda el rei Joan II (pare del futur Ferran el Catòlic i fill de Ferran I, el primer rei de la dinastia castellana dels Trastàmara després del Compromís de Casp), pretenia limitar els poders de la noblesa i de les institucions es feia valer del suport del camperolat, especialment dels pagesos de remença que lluitaven contra els abusos senyorials.
De l'altra, la Generalitat esgrimia la violació constant de les Constitucions Catalanes, els usos, costums i privilegis per part del Rei. Les institucions entenien que la legitimitat del mandat reial havia quedat trencada pels incompliments del pactisme i van prendre's la llibertat de proclamar candidats alternatius (com va tornar a passar en diversos moments de la història).
Pere de Portugal, oficialment Pere IV de Barcelona, V d'Aragó i III de València, també conegut com el Condestable de Portugal va acceptar el tron per part del bàndol de la Generalitat després que Enric IV de Castella l'hagués rebutjat. Era nét de Jaume II d'Urgell, el candidat català alternatiu a la dinastia castellana dels Trastàmara al Compromís de Casp i era així com presentava les seves credencials de legitimitat al tron en la seva Crida als Catalans de 1464:
"Som anat Comte d'Urgell, l'ànima del qual, per son lloable fi, és cregut regna en els cels: el qual, venia de l'estirp i recta linia masculina del rei Alfons i dels altres reis d'Aragó i Comtes de Barcelona, de lloable recordació, pares de la pàtria, que quant benignament i humana com a naturals els catalans tractaven i han tractat encara no és de delit de la memòria de les gents, i així tot el contrari, com per experiència heu vist, els altres que aprés han senyorejat han practicat."
Baix Relleu per la Tomba de Pere de Portugal a Sta Ma del Mar Foto: Dani Cortijo
Finalment va ser derrotat a la Batalla de Calaf de 1465, morint de tuberculosi a Granollers el 1466 i sent reemplaçat per Renat d'Anjou com a pretendent pel bàndol de les Institucions a la Guerra Civil Catalana.
A la Basílica de Santa Maria del Mar, al costat de les escales que menen a l'orgue, es conserva encara el baix relleu (misteriosament sense finalitzar i sense rostre) que es va encarregar a l'escultor Joan Claperós per a la tomba de Pere de Portugal.