07
de febrer
del
2020
Actualitzat
a la
13:05h
El Parlament ha debatut aquest divendres la creació d'un mecanisme català de prevenció i lluita contra el frau fiscal, a proposta de la CUP, en el marc de les votacions de resolucions del ple sobre la corrupció. No és el primer cop que ho fa, ja que el 2 de juny del 2016 ho va aprovar, per unanimitat i també a iniciativa dels anticapitalistes. Fins i tot el llavors conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, va concretar aquell novembre la proposta en una carta a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell.
Romeva, que també ostentava les competències de transparència i lluita contra la corrupció, detallava com es podria estructurar aquell organisme i quines podien ser les seves prioritats amb una fórmula molt similar a la plantejada ara per la CUP. El Parlament fins i tot va abordar aquesta qüestió en una reunió el juny de 2017 i els pressupostos d'aquell any incloïen recursos per dotar-lo, amb la intenció d'impulsar l'organisme el juliol, però finalment la idea va quedar en un calaix fins ara. NacióDigital ha tingut accés a la proposta de Romeva a Forcadell a través del portal de transparència:
En la moció inicial del juny del 2016, la CUP reclamava al Govern que impulsés, junt amb el Parlament, "la creació d'un mecanisme català de prevenció i lluita contra la corrupció i el frau", independent de l'executiu i que retés comptes anualment a la cambra catalana. Havia de ser un òrgan "de coordinació i d'interoperabilitat entre la Fiscalia Anticorrupció de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, l'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, la Intervenció General de la Generalitat i l'Agència Tributària". Tots els grups hi van votar a favor.
En base a aquesta petició, Romeva va plantejar a Forcadell que el mecanisme estigués format per un representant de cadascun dels set òrgans i ens esmentats a la moció, per tal de coordinar-se i respectant l'autonomia individual. La primera de les seves activitats seria analitzar els informes de l'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges, així com les recomanacions de la comissió d'investigació sobre frau i evasió fiscal i corrupció política, que havia aprovat el dictamen el juliol del 2015, i les 51 mesures de transparència impulsades pel Govern el febrer de 2013.
A partir d'aquesta primera feina, el mecanisme hauria d'acordar les seves prioritats i línies d'actuació i "emetre directrius d'aplicació directa en els mecanismes que la conformen". Per millorar-ne la fluïdesa en la coordinació, proposava constituir una "comissió tècnica de seguiment amb professionals" dels organismes integrants que avancés amb un programa de treball. El mecanisme en si, però, s'hauria de reunir en plenari, com a mínim, dos cops a l'any -havia de retre comptes anualment al Parlament-, i un secretariat s'encarregaria de convocar i preparar aquestes reunions i fer seguiment dels acords.
El departament de Romeva posava sobre la taula la possibilitat d'atorgar un pressupost específic a aquest organisme i assenyalava que la proposta es podria concretar en el marc de la comissió d'estudi de les mesures de lluita contra la corrupció per a la regeneració democràtica del Parlament, amb la participació de tots els grups polítics i puntualment del Govern.
De fet, aquesta comissió va debatre un sol cop la proposta, el juny de 2017, i va acordar reunir-se amb el Govern i entitats socials durant aquell mes per impulsar el mecanisme reclamat per la CUP durant el juliol. També s'havia de convocar llavors "una cimera contra la corrupció amb partits i el pacte nacional contra la corrupció", format per entitats de la societat civil.
Dotació pressupostària
Ni una cosa ni l'altra van ocórrer, centrat com estava el debat polític entorn els preparatius del referèndum de l'1-O. Malgrat això, els pressupostos del 2017 van preveure dotar aquest mecanisme i la reforma del reglament del Parlament -que habilitava l'estiu per treballar- va incloure un article preveient com seria el debat sobre l'informe anual que havia de remetre l'organisme.
Un informe de l'Oficina Antifrau del 2017 també aportava propostes entorn aquest mecanisme, assumint l'estructura i el model de funcionament dibuixats per Romeva, però afegint com a tasques a abordar la gestió actualitzada de les dades sobre la corrupció i la seva percepció a Catalunya, la informació a la ciutadania de les vies per fer-hi front, la identificació de les àrees de major risc de frau, la formulació de propostes i la seva priorització, i el seguiment amb "indicacions útils per a la seva implementació, com ara immediatesa, cost, necessitat d'actuació normativa, assignació competencial, etc".
Torra ho cita en la investidura
"Convocarem el mecanisme català de lluita contra la corrupció i el frau i el dotarem de regulació, d'estructura i periodicitat", va asseverar Torra en el seu discurs d'investidura. Malgrat això, i de tornar a preveure's en l'avantprojecte fallit de pressupostos del 2019 i ara en el projecte dels del 2020, aquest organisme segueix sense haver-se ni tan sols constituït, quan fa quasi quatre anys que ho va aprovar el Parlament i més de tres que Romeva en va fer un primer plantejament. Ni tan sols apareixia tampoc al pla de Govern de l'executiu per a la legislatura que aviat finirà.
Fins ara, que la CUP ha recuperat la idea en el ple sobre la corrupció del Parlament. En la seva moció, es fa seva l'estructura i prioritats dibuixades per l'ara pres polític, així com els reptes afegits per l'Oficina Antifrau i encara aporta un altre objectiu, l'elaboració -junt amb el teixit associatiu- d'"un informe definitiu i exhaustiu sobre la topografia, anatomia i radiografia de la corrupció a Catalunya des de 1978 fins al dia d'avui, que en detalli totes les causes, detalls, condemnes i compliment efectiu de penes, que permeti extreure'n conclusions dels determinants institucionals, polítics, econòmics i socials que l'han provocada".
Romeva, que també ostentava les competències de transparència i lluita contra la corrupció, detallava com es podria estructurar aquell organisme i quines podien ser les seves prioritats amb una fórmula molt similar a la plantejada ara per la CUP. El Parlament fins i tot va abordar aquesta qüestió en una reunió el juny de 2017 i els pressupostos d'aquell any incloïen recursos per dotar-lo, amb la intenció d'impulsar l'organisme el juliol, però finalment la idea va quedar en un calaix fins ara. NacióDigital ha tingut accés a la proposta de Romeva a Forcadell a través del portal de transparència:
Proposta de Romeva a Forcadell by naciodigital on Scribd
En la moció inicial del juny del 2016, la CUP reclamava al Govern que impulsés, junt amb el Parlament, "la creació d'un mecanisme català de prevenció i lluita contra la corrupció i el frau", independent de l'executiu i que retés comptes anualment a la cambra catalana. Havia de ser un òrgan "de coordinació i d'interoperabilitat entre la Fiscalia Anticorrupció de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, l'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, la Intervenció General de la Generalitat i l'Agència Tributària". Tots els grups hi van votar a favor.
En base a aquesta petició, Romeva va plantejar a Forcadell que el mecanisme estigués format per un representant de cadascun dels set òrgans i ens esmentats a la moció, per tal de coordinar-se i respectant l'autonomia individual. La primera de les seves activitats seria analitzar els informes de l'Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges, així com les recomanacions de la comissió d'investigació sobre frau i evasió fiscal i corrupció política, que havia aprovat el dictamen el juliol del 2015, i les 51 mesures de transparència impulsades pel Govern el febrer de 2013.
A partir d'aquesta primera feina, el mecanisme hauria d'acordar les seves prioritats i línies d'actuació i "emetre directrius d'aplicació directa en els mecanismes que la conformen". Per millorar-ne la fluïdesa en la coordinació, proposava constituir una "comissió tècnica de seguiment amb professionals" dels organismes integrants que avancés amb un programa de treball. El mecanisme en si, però, s'hauria de reunir en plenari, com a mínim, dos cops a l'any -havia de retre comptes anualment al Parlament-, i un secretariat s'encarregaria de convocar i preparar aquestes reunions i fer seguiment dels acords.
El departament de Romeva posava sobre la taula la possibilitat d'atorgar un pressupost específic a aquest organisme i assenyalava que la proposta es podria concretar en el marc de la comissió d'estudi de les mesures de lluita contra la corrupció per a la regeneració democràtica del Parlament, amb la participació de tots els grups polítics i puntualment del Govern.
De fet, aquesta comissió va debatre un sol cop la proposta, el juny de 2017, i va acordar reunir-se amb el Govern i entitats socials durant aquell mes per impulsar el mecanisme reclamat per la CUP durant el juliol. També s'havia de convocar llavors "una cimera contra la corrupció amb partits i el pacte nacional contra la corrupció", format per entitats de la societat civil.
Dotació pressupostària
Ni una cosa ni l'altra van ocórrer, centrat com estava el debat polític entorn els preparatius del referèndum de l'1-O. Malgrat això, els pressupostos del 2017 van preveure dotar aquest mecanisme i la reforma del reglament del Parlament -que habilitava l'estiu per treballar- va incloure un article preveient com seria el debat sobre l'informe anual que havia de remetre l'organisme.
Un informe de l'Oficina Antifrau del 2017 també aportava propostes entorn aquest mecanisme, assumint l'estructura i el model de funcionament dibuixats per Romeva, però afegint com a tasques a abordar la gestió actualitzada de les dades sobre la corrupció i la seva percepció a Catalunya, la informació a la ciutadania de les vies per fer-hi front, la identificació de les àrees de major risc de frau, la formulació de propostes i la seva priorització, i el seguiment amb "indicacions útils per a la seva implementació, com ara immediatesa, cost, necessitat d'actuació normativa, assignació competencial, etc".
Torra ho cita en la investidura
"Convocarem el mecanisme català de lluita contra la corrupció i el frau i el dotarem de regulació, d'estructura i periodicitat", va asseverar Torra en el seu discurs d'investidura. Malgrat això, i de tornar a preveure's en l'avantprojecte fallit de pressupostos del 2019 i ara en el projecte dels del 2020, aquest organisme segueix sense haver-se ni tan sols constituït, quan fa quasi quatre anys que ho va aprovar el Parlament i més de tres que Romeva en va fer un primer plantejament. Ni tan sols apareixia tampoc al pla de Govern de l'executiu per a la legislatura que aviat finirà.
Fins ara, que la CUP ha recuperat la idea en el ple sobre la corrupció del Parlament. En la seva moció, es fa seva l'estructura i prioritats dibuixades per l'ara pres polític, així com els reptes afegits per l'Oficina Antifrau i encara aporta un altre objectiu, l'elaboració -junt amb el teixit associatiu- d'"un informe definitiu i exhaustiu sobre la topografia, anatomia i radiografia de la corrupció a Catalunya des de 1978 fins al dia d'avui, que en detalli totes les causes, detalls, condemnes i compliment efectiu de penes, que permeti extreure'n conclusions dels determinants institucionals, polítics, econòmics i socials que l'han provocada".