Nova legislatura

De la desconfiança al lideratge: Torra marcarà el pas del diàleg en la recta final de mandat

El dirigent independentista, que havia discrepat amb Aragonès del mecanisme entre governs pactat entre ERC i el PSOE, assumeix ara un rol protagonista davant la Moncloa

per Oriol March / Sara González , 6 de febrer de 2020 a les 20:20 |
Quim Torra marxa de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat després de la reunió amb Sánchez. | Josep M. Montaner

"President Sánchez: nosaltres, el poble de Catalunya, li retirem el suport. I li diem que no votarem els pressupostos". Des de l'esplanada de Lledoners, en ple impacte per la petició de més de cent anys de presó pels dirigents que van promoure l'1-O, Quim Torra va solemnitzar el trencament entre l'independentisme i el líder del PSOE, que feia tan sols cinc mesos que havia arribat a la Moncloa. Corria el 2 de novembre del 2018 i el president de la Generalitat, en una de les seves intervencions més recordades, feia pública la nul·la confiança en el diàleg amb l'Estat. Ara, després de l'enèsim canvi de to de Sánchez i d'unes circumstàncies polítiques fluctuants, Torra aspira a liderar una taula de diàleg amb l'Estat que es reunirà aquest febrer amb posicions enfrontades.


El president sempre ha demanat diàleg -l'hemeroteca és plena de crides en aquest sentit-, però amb posicions de màxims -referèndum i amnistia- i amb un retret constant: l'Estat no ha fet arribar una proposta concreta a Catalunya per negociar al marge de les costures de la Constitució. "Lamento que encara no sabem la seva oferta", ha assenyalat Torra des de la Galeria Gòtica, engalanada aquest dijous amb una senyera i una bandera espanyola. En un moment en què el president ha posat data de caducitat al seu mandat -convocarà les eleccions quan tingui aprovats els pressupostos de la Generalitat gràcies als comuns-, Torra protagonitzarà un dels moments àlgids de la legislatura quan s'assegui a la mesa de diàleg amb Sánchez a l'altra banda.

Lluny queda el malestar a Palau amb Pere Aragonès quan ERC va fer públic l'acord amb el PSOE per la investidura al Congrés dels Diputats. Junts per Catalunya (JxCat), sota el lideratge de Laura Borràs -peça clau en el nucli dur de Torra-, va engegar una ofensiva per Cap d'Any destinada a qualificar de "deslleials" els republicans per haver promogut una mesa de governs sense el vist-i-plau de tot l'executiu i, especialment, del president. Segons Borràs, el pacte no comprometia el Govern i havia servit per "afeblir" l'independentisme a Madrid. La situació va impactar en un executiu permanentment sotmès a moviments tectònics i va provocar una reunió al més alt nivell entre Torra i el vicepresident Pere Aragonès el 2 de gener d'enguany.



"És un acord entre partits", va assegurar el president en aquella trobada, només un dia abans que la Junta Electoral Central (JEC) l'inhabilités i provoqués el terratrèmol definitiu a la legislatura. "No es pot negociar res", va dir-li Torra al seu vicepresident, al marge dels acords adoptats pel Govern. I, en aquest sentit, a Palau sempre citen les directrius fixades després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, que passen per l'autodeterminació i l'amnistia. Són les qüestions que Torra traslladarà a la mesa entre governs, que ara es prepararà a través de dos equips tècnics a l'estil del que es va posar en marxa després de la cimera de Pedralbes.


En aquella ocasió, van ser Elsa Artadi -consellera de la Presidència a principis de 2019- i Aragonès els encarregats de mirar de dirigir el diàleg després del canvi de clima a Pedralbes -on es parlava, com ara, de seguretat jurídica i no de Constitució-, però van topar amb el mur de la Moncloa. Els contactes via telèfon i whatsapp amb la vicepresidenta Carmen Calvo no van fructificar i els contactes van saltar pels aires arran de la figura del relator i la pressió de les tres dretes. El relator era reivindicat ara també per JxCat i ha estat avalat pel Parlament, també amb els vots d'ERC, però Sánchez no el troba necessari. Carles Puigdemont l'havia reclamat amb insistència.

Noves cimeres independentistes

Una de les demandes que ha fet Torra a Sánchez és que reconegui la presó i l'exili com a parts de la solució, i això inclou Puigdemont. L'expresident de la Generalitat és partidari de la mediació internacional, tal com va certificar dimarts des del Parlament. Fa mesos va obrir una interlocució telefònica amb Pablo Iglesias, líder de Podem i ara vicepresident segon del govern espanyol, que en la investidura va donar les gràcies tant a presos com a exiliats per fer possible l'arrencada de la coalició. Tot i que sectors de JxCat han acusat ERC d'investir Sánchez "a canvi de res" i han dubtat de la mesa de diàleg, ara celebren que sigui Torra qui s'hi posi al capdavant.


Quins seran els propers passos? El president reunirà de nou el seu partit, els republicans, la CUP i el Consell per la República -present a la cimera del 15 de gener a Palau a través de videoconferència de Toni Comín- per avaluar el contingut de la trobada amb Sánchez i perfilar quines demandes es portaran a la primera mesa de governs. L'amnistia i el referèndum formen part del consens, malgrat la distància evident entre la Generalitat i la Moncloa. Quan el líder del PSOE parla d'autogovern, Torra insisteix que la mobilització dels últims anys -inclòs l'1-O- no ha servit per tornar a una negociació dins del marc estrictament estatutari i constitucional.

El president català encara aquest canvi de cicle entre Catalunya i Espanya amb desconfiança, perquè Sánchez encara no ha posat damunt la taula cap oferta concreta al marge de les competències actuals, però també amb "sentit de la responsabilitat", com refermen aquests dies des de Palau. "Si hi ha taula, ha de ser de presidents", remarquen. Almenys així serà la primera vegada que la mesa es reuneixi, previsiblement a finals de mes, quan la precampanya catalana tregui fum.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació