CORONAVIRUS

L'estigma a la comunitat xinesa, l'altra cara del coronavirus

Ciutadans d'origen asiàtic denuncien situacions de discriminació que pateixen arran de l'epidèmia i que són "un episodi més" del que fa anys que viuen

per Antònia Crespí , 7 de febrer de 2020 a les 18:25 |
L'activista Paloma Chen protestant contra els casos de discriminació pel coronavirus | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Pare, jo sóc xinesa?". Aquesta és la pregunta que molts de cops ha hagut de respondre en David Chen a la seva filla després de tornar de l'escola. Es tracta d'un interrogant que coneix molt bé, doncs ell, com a xinès de segona generació nascut a Catalunya, també el va plantejar als seus pares molts de cops. "Les situacions de discriminació pel coronavirus només són un episodi més del que fa temps que portem vivint", explica Chen a NacióDigital.

L'emergència sanitària del coronavirus, que ja ha causat més de mig miler de morts a la Xina i ha fet saltar les alarmes internacionals, també ha accentuat les conductes discriminatòries que pateix la comunitat asiàtica a casa nostra. Mirades de recel, aixecar-se del seient del metro immediatament o fins i tot crits pel carrer de "coronavirus" són algunes de les desenes de casos que ja ha recollit l'advocada Kangyun Xiao en una setmana.



Per Xiao es tracta de situacions de "racisme flagrant", ja que s'associa la malaltia a un col·lectiu racialitzat. "El problema és que no són agressions físiques, sinó més aviat comentaris o actituds. Això fa que sigui difícil poder denunciar-ho i per tant no s'acaben visibilitzant les discriminacions cap al col·lectiu asiàtic", explica l'advocada a NacióDigital.


El David Chen és una de les persones que ha acudit a la Xiao. És nascut a Barcelona, fill de pares xinesos i amo d'un restaurant. Més enllà del descens de la clientela, generalitzat en el cas dels xinesos, també explica com hi ha hagut moments en què una persona ha entrat a local i quan ha vist que ell n'era el propietari, ha girat cua i ha sortit. "No és res nou" diu amb resignació "ja va passar el mateix quan va haver-hi la grip aviar o la pesta porcina".

Un imaginari ple de tòpics


A ulls del David tot el que està passant ara amb el coronavirus ja ve de vells tòpics i estigmes. En aquest sentit remarca que l'acceptació social de la falsa creença que totes les persones xineses mengen "qualsevol cosa" i que són "brutes" serveix per justificar aquesta associació que ara es fa entre el virus i la població d'origen asiàtic.

Per contra la Ming Chen, que va arribar a Barcelona amb 9 anys, porta amb més normalitat la situació. Sí que reconeix que algun dia al metro la gent se li ha apartat, però tampoc deixa que l'afecti. En certa manera ja està acostumada a trobar-se "gent maleducada o que no té dos dits de front". Ella explica que tot i que s'ha criat "com una més" encara es troba persones que qüestionen la seva identitat: "Sempre et trobes el típic graciós que diu que mengem gossos, o pitjor, el que no et coneix de res i es creu amb el dret a preguntar-te què menges a casa teva", comenta.

Una altra cosa que tampoc entén la noia és l'obsessió pel tòpic dels basars i els restaurants: "Sí que moltes persones tenen muntat un negoci d'aquests, però i què? O és que la resta de catalans no tenen també restaurants i botigues?", reflexiona la Ming.
 

Barcelona ha suspès les celebracions de l'Any Nou Xinès per precaució pel coronavirus Foto: Àlex Gómez Ribera


La identitat qüestionada

Pressuposar que pel fet de tenir determinades faccions ja han de saber-ho tot amb relació a la Xina, repreguntar d'on són o bé elogiar el bon domini de la llengua, són algunes de les situacions amb les quals molts de cops les persones d'origen asiàtic també han de lidiar al seu dia a dia. Tot plegat fa que al final hi hagi una mena de "conflicte de la identitat" i que en alguns casos pot acabar creant un rebuig als orígens, com és el cas l'activista Paloma Chen i membre del col·lectiu d'asiaticodescendents Tusanaje.

"Hi va haver una època, quan era adolescent, que jo només volia ser blanca, m'avergonyia fins i tot dels meus pares", relata l'activista, que tot i haver nascut al País Valencià i tenir el castellà per llengua materna, sempre l'han assenyalada com a xinesa. "Era molt dur sobretot a l'escola, perquè malgrat que tu de petita no veus diferències racials tothom t'està dient que ets de la Xina".

El cas del David Chen també és similar: "Era tornar de l'escola ple de negativitat. Va arribar un moment que vaig acabar rebutjant els meus orígens perquè constantment era motiu de burla". Per la seva banda la Ming Chen reconeix que hi ha grans diferències culturals entre occident i orient, però que constantment siguin assenyalades i jutjades "no ajuda a la integració". "Crec que caldria ser un poc més empàtics, a més no hi ha una cultura millor que l'altra. Això qui ho decideix?", reivindica.

"Racisme invisibilitzat"

Com si es tractés d'un bumerang, la mateixa alarma social generada pel coronavirus i que ha accentuat les situacions de discriminació també ha estat el motiu pel qual moltes persones d'origen xinès han dit prou. Una mostra molt clara ha estat la campanya a les xarxes socials de #yonosoyunvirs. La mateixa comunitat xinesa ha arribat a normalitzar aquestes discriminacions i a incorporar-les. David Chen explica com "hi ha una tendència a no dir res per no fer soroll" o simplement "ja no se li donen més voltes". De fet, reconeix que aquests darrers dies hi ha hagut certs recels dins de la mateixa comunitat pel tema del coronaviurs, "en especial dels locals cap als turistes".

En aquest sentit Paloma Chen creu que queda molta feina pel que fa a la discriminació amb les persones d'origen asiàtic. "Tenim molt integrat que determinats comentaris envers persones negres són racistes, però en canvi amb els xinesos això no passa". De fet aquest principi ha estat el que ha motivat a l'advocada Xiao a començar la tasca de recopilar tots els casos de discriminació, així com els comentaris despectius que es fan a les xarxes.

El seu objectiu és aconseguir sensibilitzar la gent i que es revisi la imatge que s'ha creat entorn de les persones d'origen asiàtic: "Si nosaltres hem crescut o nascut aquí, ens hem criat aquí i ens hem educat en aquesta societat, per què ara no ens considera part d'ella mateixa?".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació