Entrevista

Lucía Martín: «No revertirem la manca d'habitatge públic ni en quatre ni en vuit anys»

La regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona parla d'una emergència habitacional "estructural" a la ciutat que requereix temps per revertir-se

per Andreu Merino , 6 de febrer de 2020 a les 19:49 |
Lucía Martín, regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona | Josep M. Montaner
Lucía Martín González (Lugo, 1979) és regidora d'Habitatge a l'Ajuntament de Barcelona. Va assumir el càrrec després de les darreres eleccions municipals i és la responsable municipal d'abordar el segon problema de la ciutat que més preocupa als veïns. Martín rep NacióDigital al seu despatx de la regidoria d'Habitatge i detalla quines eines té al seu abast el consistori per posar fi a una emergència habitacional que ja s'ha cronificat a la capital.

- Per on s'ha de començar a abordar l'emergència habitacional a Barcelona?


- És un problema complex i estructural, que té a veure amb els preus de lloguer disparats i amb les retallades de l'estat del benestar dels últims temps. A més, arrosseguem des de fa dècades un dèficit de polítiques d'habitatge. Això no se soluciona en un mandat. El primer que cal és que tothom pugui pagar el seu lloguer i per això hi ha la necessitat de regular el preu, com ha fet Berlín. També necessitem millorar les ajudes per a l'arrendament, apujant-ne els topalls i tenint més pressupost de la Generalitat i l'Estat. També hem d'acabar amb la indefensió que provoquen els desnonaments oberts, una mesura que s'ha fet per dissuadir la participació ciutadana per aturar desallotjaments. 

- Què ha de passar per complir el compromís de 13.000 habitatges públics el 2022?


- Durant dècades no han existit polítiques públiques d'habitatge. Des de l'Ajuntament ho estem intentant revertir i hem fet una política molt agressiva d'increment del parc públic. Tenim en marxa 65 promocions, que equivalen a uns 4.700 pisos, majoritàriament de lloguer. Nosaltres hem canviat el rumb de les polítiques d'habitatge, però això s'ha de sostenir durant anys. Necessitem unitat política, que els privats col·laborin i complicitat d'altres administracions. També que la Generalitat prioritzi la generació del parc públic i que els pressupostos de l'Estat incrementin la seva partida en habitatge, que ha estat retallada en un 70% els últims vuit anys.

"Durant dècades no han existit polítiques públiques d'habitatge. Des de l'Ajuntament ho estem intentant revertir i hem fet una política molt agressiva d'increment del parc públic"

- El 2015, Ada Colau va prometre que al final del primer mandat s'haurien construït 4.000 pisos públics, però finalment només en van ser 700. Hi ha el risc de generar frustració si s'anuncien grans xifres que després no es compleixen?

- Hi ha una part de frustració que tenim tots i necessitarem anys per acabar amb ella. La situació era la que era i no la revertirem ni en quatre ni en vuit anys. 

- Pel que fa als casos més urgents, les últimes dades disponibles -del 2018- reflecteixen que es van validar 442 peticions a la mesa d'emergència però només es van adjudicar 197 immobles. Per què està col·lapsada, aquesta mesa?

- Perquè l'emergència habitacional ja no és puntual sinó estructural. L'especulació immobiliària s'ha traslladat de les hipoteques als lloguers i hi ha un interès inversor global que ha vist en el lloguer un producte molt rendible. La manca d'habitatge públic fa que no tinguem prou eines. La responsabilitat sobre la mesa d'emergència és compartida amb la Generalitat. Hem trobat a faltar una corresponsabilitat per part del Govern. No només cal voluntat política, que últimament en trobem més, sinó que això es concreti en promocions concretes, i ara la Generalitat només n'ha concretat cinc a la ciutat.

- Molts desnonaments es continuen aturant perquè hi ha gent que es posa davant la porta. L'Ajuntament podria fer més del que està fent?

- Cal posar en valor el paper dels moviments socials i els sindicats de barri. Des de l'Ajuntament hem de posar en valor la creació de la unitat per acompanyar aquestes famílies, que fins aleshores estaven molt soles, i poder mediar amb la propietat. No només podem viure d'això i s'ha d'acabar amb els desnonaments i implicar els privats. 

"Cal posar en valor el paper dels moviments socials i els sindicats de barri en els desnonaments"

- Com van les converses amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè els jutges avisin amb més antelació dels desnonaments?

- De moment continua tot igual. Estem parlant amb la conselleria de Justícia perquè volem atendre preventivament les situacions de desnonament. Amb el TSJC hem trobat moltes reticències respecte de com encarem nosaltres l'emergència habitacional.

- Els jutges i vostès no l'entenen de la mateixa manera?

- Hi ha resistències quan parlem de desnonaments oberts, quan parlem d'un equip especialitzat que acompanyi les famílies... Estem intentant treballar conjuntament amb la conselleria de Justícia i això també li hauria d'interessar al TSJC.

- La llei prohibeix explícitament els desnonaments oberts, però els jutges els continuen autoritzant. Com s'afronta aquest conflicte amb la judicatura?

- És complicat. En aquest cas concret caldria estendre el concepte de dia i hora exactes a la resta d'articles de la llei, perquè la interpretació que s'està fent és fraudulenta.

Lucía Martín González regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Josep M Montaner

- En els casos en què finalment es produeixen desnonaments, la gent va a allotjaments temporals, que en alguns casos s'acaben allargant mig any. Ha donat fruits el treball conjunt amb Generalitat i Estat per trobar solucions?

- Nosaltres vam explicar els recursos que teníem, com la posada en marxa del primer APROP [allotjaments temporals]. Vam demanar dues coses. La primera és un conveni específic amb Barcelona per fer front a l'emergència habitacional, i serà una de les primeres coses que posarem sobre la taula del ministeri de Foment. De fet, això està recollit a l'acord PSOE-Podem. La segons és una línia de col·laboració amb la Generalitat, que es va mostrar interessada a assumir promocions d'APROP. Ens havien de dir quins solars tenien disponibles i necessitem concrecions. Em preocupa una mica el període electoral, perquè els temps electorals i els de l'emergència habitacional no són els mateixos. 

- El conseller Buch va dir que els Mossos no desnonen, però hem vist en múltiples ocasions que la seva actuació és clau per executar desnonaments, actuant en fins i tot de manera molt dura. N'ha parlat amb Buch?

- Jo personalment no, però l'alcaldessa sí. Hem traslladat preocupació i queixa formal davant d'una actuació reprovable i totalment fora de lloc. Una cosa és que tu rebis una ordre judicial per personar-te en un desnonament i l'altra que decideixis enviar-hi deu unitats. Aquí és on entra el criteri polític.

"No es pot enviar la Brigada Mòbil a desnonar famílies vulnerables"

- Els Mossos no s'han de personar als desnonaments o simplement han de ser més proporcionals?

- No es pot enviar la Brigada Mòbil a desnonar famílies vulnerables. Si s'ha de donar compliment a una ordre judicial, pots decidir com fer-ho. Demanem a Buch que deixi de donar aquestes directrius polítiques perquè representen una vulneració de drets humans. La Generalitat s'hauria de plantejar reforçar els serveis de mediació i destinar els Mossos a altres tasques.

- En una emergència habitacional cronificada, hi ha persones que se n’aprofiten i venen claus de pisos ocupats a persones vulnerables. Sempre que n'hem intentat parlar amb vostè, ens deriva a la regidoria de Seguretat. Aquesta pràctica és només un tema de seguretat?

- Nosaltres aquí no podem actuar. Podem intentar que hi hagi denúncies o que la policia actua d'ofici. També cal detectar el problema d'origen, però si no hi ha denúncia...

- El problema d'origen podria ser els milers de pisos buits propietat de bancs.

- Sí, però la qüestió és que no hi ha tants pisos buits com hi havia.

- N'hi ha 10.000, segons les últimes dades de l'Ajuntament del 2018. Amb els números a la mà, n'hi hauria de sobres per acabar amb el col·lapse de la mesa d'emergència.

- Aquí és on venen les complexitats d'estar en una administració. Recuperar un pis buit  requereix un procés súper garantista on l'altra part no para de recórrer. Són processos molt lents i aquesta és la dificultat. El nou decret d'habitatge de la Generalitat, però, ens dona més eines i simplifica els processos.

- A Barcelona el lloguer mitjà ja supera els 1.000 euros i abans es referia a la necessitat de regular els preus. Tot i que així ho recull l'acord de govern a la Moncloa, dies enrere la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va arraconar la proposta.

- Hi ha gent a qui li costa deixar de repetir velles receptes que ens han portat on som. Lamento molt que aquesta senyora, que no és especialista en polítiques d'habitatge, tingui aquesta opinió sobre aquest tema, però ja va sent hora que les polítiques d'habitatge deixin de dictar-se des del ministeri d'Economia. L'acord del govern diu el que diu i això serà la seva opinió personal.

"Ja va sent hora que les polítiques d'habitatge deixin de dictar-se des del ministeri d'Economia"

- L'opinió personal de la vicepresidenta econòmica.

- Sí, però va en contra del que s'ha signat en un acord de govern. Això és una qüestió urgent i hem de treballar de forma coordinada amb l'Estat i la Generalitat per aconseguir una regulació del lloguer. 

- El fons Blackstone i el govern municipal xocaven per la finalització de 200 contractes de lloguer social. L'Ajuntament manté la voluntat que sigui el fons voltor qui els renovi?

- No hem tornat a saber res de Blackstone des de l'aprovació del nou decret llei d'habitatge de la Generalitat.

- Sobre la corresponsabilitat dels privats, des de l'aprovació de la mesura del 30% la sol·licitud de llicències ha caigut i el concurs de l'operador público-privat va quedar desert. És un error esperar corresponsabilitat del sector privat?

- No hi ha la predisposició que hi ha a altres països. Hi ha una indústria que ha estat destinada a l'especulació a partir d'un bé bàsic, i hi ha una arquitectura fiscal i normativa que ho facilita. Estem trobant reticències en un sector que no està acostumat a treballar així. La sol·licitud de llicències es va duplicar entre l'aprovació inicial i la definitiva del 30%, per evitar l'aplicació de la mesura. El sector privat ha de decidir si vol continuar sent especulatiu o treballar amb la complicitat de les administracions per garantir el dret a l'habitatge i fer negoci d'una manera diferent. La reflexió és la mateixa amb la qüestió de l'operador. Negar les dificultats és absurd però farem el possible per tirar-ho endavant.
 
Martín, en un moment de l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Josep M Montaner

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació