El despertador: 6 de febrer

Zones de confort

Ara per ara, ningú confia en que la mesa serveixi per avançar cap a la solució. Sánchez i Torra pretenen constituir-la malgrat que la beneiteria no cotitza a l'alça. Avui també són notícia la coalició PP-Cs, el judici pel 9-N al TSJC, Kirk Douglas i Bob Marley

per Ferran Casas , 6 de febrer de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Abans d'un mes. Les dues forces del Govern esperen que en les setmanes vinents es pugui celebrar la primera reunió de la taula entre executius després de la trobada d'avui al migdia entre Quim Torra i Pedro Sánchez, que serà rebut a Palau per l'Escamot de Gala dels Mossos i sense que s'esperin protestes al carrer després de la tensió de les darreres visites.

La part catalana pretén que abans que s'aprovin els pressupostos pactats amb els comuns i es convoquin formalment les eleccions es puguin reunir les delegacions i, com a mínim, establir un calendari i un mètode de treball. Això sempre que la reunió d'avui a Palau vagi raonablement bé. Torra i Sánchez faran rodes de premsa després i ens en donaran detall.

Parlaran a porta tancada i el president català també plantejarà les seves posicions sobre el referèndum i l'amnistia. Ara per ara, ningú confia que la mesa de diàleg serveixi per avançar cap a la solució. La beneiteria no cotitza a l'alça. En aquest procés de diàleg, uns hi veuen una capitulació poc honrosa de l'independentisme i uns altres un pas necessari per seguir carregant-se de raó i guanyant voluntats.

La judicialització, que es fa notar en una quarantena de casos oberts que avui recopilem, serà també present a la reunió d'avui a Palau. Malgrat que la indignació aquest cop no es farà notar als carrers, Sánchez sap que hi és. I no pot fer veure que desconeix fins a quin punt és un impediment per avançar. El seu govern, que busca vots independentistes per aprovar els pressupostos i que està disposat a jugar amb el calendari per aconseguir-los, sap que s'ha de guanyar la credibilitat i que ha de fer reformes legals per desescalar i facilitar el diàleg polític.

A més de fer-ho amb Torra, el president espanyol es reunirà avui i demà amb les patronals (no amb la Cambra de Comerç) i els sindicats estatals a Catalunya així com la presidenta de la Diputació i l'alcaldessa de Barcelona. Pretén prendre el pols de la societat catalana i anar més enllà de Torra sense sortir de la zona de confort. Però resoldre el conflicte polític li ho exigeix.  
 

Avui no et perdis

» Primícia: el Govern compta a activar la mesa de diàleg en el termini d'un mes; per Sara González.

» Informe: una quarantena de causes judicials marquen la cimera entre Torra i Sánchez; per Bernat Surroca.

» El partit d'Errejón treballa per establir-se a Catalunya pensant en les eleccions; per Sara González.

» Opinió: «Quan t’equivoques (tantíssim)»; per Joan Foguet.

» Opinió: «Aprendre de Jesús Gil»; per José Téllez.

» Sindicats catalans, bascos i gallecs reclamen el reconeixement del dret d'autodeterminació a l'Estat.

» L'ATM planteja un recàrrec a les zones blava i verda per finançar el transport públic; per Roger Tugas Vilardell.

» Un total de 40.000 vehicles contaminants han deixat de circular per Barcelona des del 2017; per Andreu Merino.

» Mor el llegendari actor Kirk Douglas als 103 anys; per Victor Rodrigo.

» Ciència en societat / Emergència climàtica: context i reptes que afrontem; per Cristina Junyent.

» Opinió: «Dol per Steiner»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
 

 El passadís

Al PP català tothom dona per fet que el projecte Catalunya Suma, l'aliança amb Ciutadans de cara a les eleccions catalanes, siguin quan siguin, serà una realitat. Així ho ha verbalitzat aquests dies el president de la formació a Catalunya, Alejandro Fernández, en la línia del que defensa també Pablo Casado. Això, però no vol dir que la militància "popular" catalana ho vegi bé. Un ampli sector del PP català no té química amb Ciutadans, a qui sempre han vist com un món aliè i amb un aire de superioritat envers el PP, i estan alarmats per com això pot afavorir Vox. Qui ho va percebre fa uns dies va ser la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, convidada el 31 de gener al Círculo Ecuestre per parlar de les relacions Madrid-Barcelona. Ayuso va defensar de manera encesa l'acord PP-Cs, però la presidenta es va trobar amb molts quadres populars a Catalunya que li van expressar el seu rebuig total a anar junts amb els d'Arrimadas. "Això pot ser el nostre final a Catalunya", li va dir un dirigent popular.

Vist i llegit

Fa mesos que Miquel Montoro, l'adolescent youtuber de Sant Llorenç des Cardassar, a Mallorca, ho peta. Però el seu pas per La Resistencia, el programa que presenta David Broncano a Movistar+, li ha donat dimensió estatal. Montoro va causar una impressió per la seva simpatia i per la seva passió per la vida a pagès, però també pel preciós català insular que gasta. I això, és clar, ha molestat a alguns perquè que un jove de 13 anys no acostumat a trepitjar platós de televisió no parli el castellà com un professor d'universitat de Valladolid és insuportable i una anomalia a corregir o ser tractada amb paternalisme a molt estirar. Elisenda Rovira en va escriure aquest article al nostre diari, però també us recomano aquest altre, més emprenyat i polític, del Modernet de Merda a Fot-li Pou.    

 L'efemèride

Tal dia com avui de fa tres anys el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va començar a jutjar l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014, que va substituir la consulta prohibida pel Tribunal Constitucional. Van ser condemnats a inhabilitacions i multes que el Suprem va ratificar. Mas va ser inhabilitat per un any i un mes i multat pel Tribunal de Comptes per les despeses del 9-N. La inhabilitació acaba aquest febrer i també apareix un llibre seu. Les especulacions sobre el seu retorn a la política a les pròximes eleccions al Parlament s'han disparat.

 L'aniversari

Entre tanta tensió política, una mica de relax no ens farà cap mal. El 6 de febrer de l'any 1945, avui fa 75 anys, naixia a Jamaica el músic Robert Nesta Marley Booker, més conegut com a Bob Marley. Va morir jove, als 36 anys, però va internacionalitzar el reggae. També és conegut per difondre el moviment rastafari, una barreja de profecies bíbliques, filosofia naturista i nacionalisme negre. Ens va deixar grans cançons, com I Shot the Sheriff, Jamming, Is this love, Redemption Song, Three Little Birds i No Woman, No Cry. El recopilatori Legend, que va llençar Planet Music Internacional el 1984 i que podeu escoltar íntegre en aquest enllaç, va ser el més venut de la història del reggae, amb vint milions de còpies distribuïdes per tot el planeta.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació