política

Llei Aragonès: millora del servei o privatització? Sis preguntes amb resposta

La iniciativa tombada al Parlament evitava que el preu fos determinant en una adjudicació pública i permetia el rescat en cas d'incompliment, però els crítics afirmaven que obria la porta a nombroses externalitzacions

per Roger Tugas Vilardell , 4 de febrer de 2020 a les 15:47 |
Pere Aragonès, en un ple del Parlament. | Bernat Cedó
El Parlament va tombar dilluns el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a llei Aragonès. Tot i això, en un inici, ningú no hi havia massa parat massa atenció i el text va superar el debat a la totalitat, el novembre de 2018, sense una sola esmena a la totalitat, ja que llavors es considerava, també per part de l'oposició, de perfil tècnic. Ja durant el debat en comissió, però, va emergir la polèmica, amb mobilitzacions d'entitats, sindicats i partits d'esquerres que l'acusaven de buscar una privatització massiva de serveis, fins aconseguir decantar la balança. Què hi havia de cert?

1. Què incorporava el projecte de llei?


El text regulava aquells contractes onerosos -és a dir, amb benefici per al contractista- que licita l'administració catalana -tant Generalitat com ens locals i supralocals- per oferir prestacions de caràcter bàsicament social. Una fórmula que ara ja existia però que no gaudia d'una normativa específica, més enllà de l'estatal -que marcava unes bases i en deixava la concreció a les autonomies-. La llei preveia com s'havia de licitar, adjudicar, controlar l'execució d'un servei i garantir-ne el manteniment en cas de resolució (rescat) de contracte.

Aquesta norma va ser iniciada per l'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, però va restar aturada pel 155 i la va reprendre l'actual vicepresident, Pere Aragonès, a qui li van recaure les competències en l'actual Govern. El llistat de camps que abraça és llarg, però bàsicament inclou serveis sanitaris, serveis socials, d'ocupació i comunitaris, menjadors, esportius o transport escolar, entre d'altres.


La contractació d'empreses ja era una fórmula usada per les administracions catalanes per prestar alguns serveis, però sense un marc normatiu propi que, segons el Govern, una directiva europea ara exigeix. El llistat de serveis complet a què afecta és llarg i preveu desenes de casuístiques, com serveis de reinserció, de cerca de feina, de personal domèstic, de salut, de dependència, de repartiment d'aliments, de rehabilitació, de serveis escolars, de serveis religiosos, de menjadors, de colònies, esportius i un llarg etcètera, entre els quals fins i tot d'homeopatia, acupuntura o guarderies per a animals de companyia.


2. Per què defensaven la llei?

Els defensors de la llei afirmen que la llei no externalitzava nous serveis -cosa que l'actual normativa ja permetria fer- sinó que simplement regulava com s'havien de fer aquestes externalitzacions, prioritzant la qualitat del servei per damunt del preu o facilitant l'entrada de petites empreses en detriment de grans corporacions o multiserveis. Així, la llei fixava que el cost del servei no podia suposar l'únic criteri per atorgar una adjudicació i que aquest, en tot cas, no podia significar més del 30% de la puntuació.


El text també prohibia que es pogués exigir un gran volum de negoci a les grans empreses i que calgués valorar-ne també aspectes com les condicions laborals, la igualtat de gènere, la responsabilitat ambiental, el compromís amb la normativa tributària, la participació interna dels treballadors o la reinversió dels excedents en el mateix servei. Igualment, obligava a complir el conveni col·lectiu del sector, limitava la subcontractació i atorgava més poders a l'administració per fer un seguiment de l'execució del servei, a través d'un responsable del contracte que podria tenir la condició d'autoritat, fins al punt de poder revocar l'adjudicació en cas que no se'n complissin les obligacions.

La llei impedeix que el preu suposi més d'un 40% de la puntuació per adjudicar un contracte i preveu que aquest es revoqui si no es presta com cal

Joan Segarra, president de La Confederació -organització que agrupa entitats no lucratives i cooperatives-, afirma que "calia una llei de contractes a Catalunya" i celebrava que aquest text incorporés elements que han defensat, com que el preu no fos determinant o que s'encarés la contractació cap a les entitats del tercer sector. Albert Castellanos, secretari general del departament de la Vicepresidència, afirma que l'objectiu era fer valer la qualitat del servei i que aquest projecte "perjudica empreses amb treballadors amb sous de misèria i premia les que fan un servei de qualitat".

Igualment, el número dos d'Aragonès destaca que dotava l'administració de "noves eines per valorar l'execució de contractes, com auditories, inspeccions o enquestes, per comprovar que el servei s'oferia correctament", així com per resoldre el contracte quan s'incomplís i recuperar el servei perquè el prestessin altres proveïdors.

3. Per què rebia crítiques la llei?

Les veus més crítiques contra la llei provenien d'organitzacions d'esquerres que asseguraven que estava encarada a una major externalització de serveis i que no garantia que les grans empreses no poguessin aconseguir més contractes amb l'administració i lucrar-se aplicant les polítiques socials amb menys qualitat. Lidón Gasull, directora de la Fapac, molt activa en contra, lamenta que la Generalitat "oblidi les modalitats no contractuals" en aquesta norma, com els convenis i els concerts, en què sí que es podria orientar cap a entitats socials i sempre sense obtenir un lucre privat, i en canvi es regulés directament la contractació, un format obert i on sí hi ha guanys privats.


"Pensar que perquè no prioritzes el preu seran empreses petites les que podran guanyar concursos és, com a mínim, ingenu", apunta, ja que afirma que són precisament les grans empreses les que tenen més marge per ajustar i oferir millors condicions laborals o mediambientals, si cal pensant en la licitació, i recorda que els problemes laborals, en tot cas, es donen tant en empreses grans com petites.

La Fapac i la CUP critiquen que no es regulessin prioritàriament els convenis i els concerts, modalitats que impedeixen que hi hagi un guany privat en la gestió d'un servei públic

La diputada de la CUP Maria Sirvent afegeix que l'actual marc normatiu "ja permet fixar criteris socials" i, de fet, que "molts ajuntaments ja situen el preu per sota del 50% en el pes de l'adjudicació". En aquest sentit, en cas d'haver d'externalitzar, també reclama que s'hauria hagut de prioritzar una llei de concertació social, ja que "la competència entre empreses per oferir serveis públics mai no es bona perquè competeixen per reduir preus i empitjorar el servei". "Vull que el professional que em trobi davant no treballi amb criteris econòmics", afegeix.

L'única manera de garantir un bon servei i condicions laborals positives, afirma Gasull, és des de la proximitat, i cita el cas del servei de menjador de les escoles. Aquesta llei, de fet, impactava en ple xoc entre les AMPA i el departament d'Ensenyament pel decret de menjadors que les primeres van forçar a ajornar i que els retirava la capacitat per gestionar aquest servei. La Fapac critica que, essent les famílies qui el paguin, l'administració pugui seleccionar el proveïdor, fins i tot amb lots, reduint-ne la qualitat.

4. Realment avançava cap a la privatizació?

"És rotundament fals, no definia el perímetre del que es contracta, posava les condicions, introduïa el com", respon contundent Albert Castellanos a aquesta qüestió, i afirma que la llei no deia què calia externalitzar i què no, sinó que simplement regulava com fer-ho i delimitava unes garanties i que cal primar-hi la qualitat. La decisió de fer-ho o no, insisteix, seria de cada administració: "Si els ajuntaments volen remunicipalitzar, fantàstic, aquesta llei no marca quan s'ha de fer o no". De fet, assegura que les administracions sempre necessitaran proveïdors externs, davant l'especialització creixent, i assevera que "imaginar que, amb una llei, prohibiràs l'externalització per decret, està fora de la realitat".

Joan Segarra coincideix que d'"externalització de serveis n'hi ha des que hi ha ajuntaments democràtics, però s'ha fet a través de lleis espanyoles", i afegeix que, amb l'externalització, "la titularitat continua estan controlat per l'administració i, en aquesta llei, hi ha mecanismes de control que es reforcen". El discurs contrari a la llei, creu, "no acaba de ser cert i, a més, espanta", i defensa que el model de gestió de serveis actual "té elements positius". Tot i això, la majoria de catalans vol que els serveis públics els presti directament l'administració pública.

El Govern rebutja que la llei obri la porta a noves externalitzacions, sinó que regula tan sols garanties per quan es faci. La CUP hi veu "un pretext" per poder-ne fer més

Malgrat que una nota de premsa de la Fapac alertava de "l'externalització més gran del Govern en educació, salut i altres serveis bàsics", Lidón Gasull afirma que mai no han dit que la llei obligui a externalitzar serveis, però sí que crea "el marc jurídic per fer-ho". "No posava límits a l'externalització, sinó tot el contrari, la regulava", lamenta, i, com a alternativa, afirma que haurien vist bé una llei integral de serveis a les persones que posés límit a les externalitzacions, que regulés en primera instància els concerts i convenis sense lucre privat i, en darrera instància, regulés les externalitzacions via contractació.

Des de la CUP, Sirvent també coincideix que la llei en si mateix no obligava a privatitzar, però sí podia actuar com a "pretext" per fer-ho. El recel, de fet, neix del fet que, malgrat reclamar-ho al Parlament, els partits del Govern s'han negat a implementar un servei de control dels serveis ja externalitzats, llistar-los, concretar-ne el període d'adjudicació i preparar un pla per tornar-los a internalitzar. "No hi ha cap compromís de frenar la deriva privatitzadora i, amb l'excusa de millorar el servei, es vol posar una cara amable a les externalitzacions", assegura.

5. Realment barrava el pas a la gran empresa?

Malgrat que l'Ajuntament d'Ada Colau va intentar canviar els paràmetres per evitar que grans empreses aconseguissin gestionar els serveis a la gent gran a Barcelona, Clece -de Florentino Pérez- i Valoriza -pertanyent a la constructora Sacyr- van aconseguir dos dels quatre lots. Ho hauria evitat la nova llei? El Govern assegura que hauria donat més força per aconseguir-ho, i Castellanos admet que l'executiu estudia redactar aviat també la llei de concertació social, per regular les modalitats no contractuals, ja que s'havia acceptat una esmena del PSC per tenir-la llesta en un any.

Joan Segarra admet que prefereix models com el de la concertació, ja que "la contractació porta a la mercantilització de serveis", i confia que l'executiu impulsi aquesta altra llei. La llei Aragonès, però, creu que no protegia prou el tercer sector, les cooperatives i les pimes, i lamenta que no s'acceptessin al·legacions de La Confederació en aquest sentit, mentre sí que se'n van incorporar de les patronals privades i de sectors mercantils. L'ideal, afirma, "seria que el preu no fos un element de valoració, sinó que l'administració establís un preu fix i que es valoressin només altres elements", ja que "la gran empresa pot ajustar el que vulgui i fitxar millors advocats per redactar les propostes".

La llei no excloïa que grans empreses es puguin presentar i guanyar concursos, però, en cas que passés, després haurien de garantir més la qualitat del servei

En aquest sentit, Castellanos admet que, quan s'obre una licitació, "hi ha un marc de concurrència que no et permet excloure determinats proveïdors o determinades empreses". Si grans corporacions guanyessin adjudicacions, però, afirma que, amb la llei Aragonès aprovada, "estarien obligades a especificar molt més la qualitat del servei" i, per exemple, l'adjudicació es podria retirar en cas que es detectessin irregularitats, com amb algunes residències de gent gran de Barcelona que van ser investigades pel Síndic de Greuges per tractar malament els usuaris.

6. Quins suports i detractors té la llei?

El projecte de llei va superar el debat a la totalitat sense esmenes, però l'oposició es va anar gestant posteriorment. El primer partit en rebutjar-la va ser la CUP, que afirma que no en va presentar perquè va veure que no tindrien prou suports, així com no van participar a la ponència legislativa per no "entrar al joc de fer esmenes a una llei que serà un paraigües per tenir camí obert per privatitzar més serveis, i ser-ne corresponsables".

Posteriorment, els comuns es van unir a la pressió contra llei. Ho feien renegant del llistat de prop de 150 serveis susceptibles de ser externalitzats, però paradoxalment, en les esmenes de Catalunya en Comú-Podem, la coalició reclama afegir-hi una vintena més d'epígrafs. Altres esmenes de la formació anaven en la línia de deixar clar que les externalitzacions només es podien fer "quan aquests serveis no poguessin ser prestats de forma directa per les administracions públiques", accentuaven més el pes dels criteris laborals i socials per adjudicar contractes i obligava a què l'administració escoltés les AMPA a l'hora de contractar els serveis de menjador.

El projecte inicial va superar el debat a la totalitat sense esmenes, però ara els comuns i la CUP se n'han desmarcat, i podria arribar al ple el juliol o passat l'estiu

Per altra banda, el PSC volia excloure els serveis laborals d'entre els serveis susceptibles de ser externalitzats segons el que marca aquesta llei, mentre que Cs i PP volien relaxar les exigències socials a l'hora d'adjudicar contractes, que el preu no pogués ser determinant o que el contracte es pogués resoldre en cas d'incompliment. En cap moment, però, semblava que aquests grups anessin a votar en contra de la llei, i els dos darrers s'hi havien posicionat favoralment, però a darrer moment van virar.

A nivell social, sindicats i organitzacions van carregar durament contra aquesta llei, impulsant manifestacions en contra, i avalaven la tesi conforme perseguia una externalització massiva de serveis. A banda de la Fapac, és el cas de la CGT, la IAC, la Ustec, el SEPC o Marea Blanca, per bé que els sindicats majoritaris veuen amb bons ulls la norma. La Intersindical-CSC, al seu torn, no li donava suport perquè reclamava primer un pla de reinternalització de serveis i garantir que només s'externalitzessin aquells que no podia gestionar directament l'administració.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació